Resultats de la cerca

Es destacà a la cort de Palerm, on succeí Cimarosa Passà a París, on, a fi de fer-se popular, abandonà l’estil napolità i imità Gluck L’èxit assolit amb l’obra mestra La vestale 1807 el consagrà, i fou protegit per Napoleó i Josefina Repetí l’èxit amb Fernand Cortez 1809, però no amb Olympia 1819, i passà, envoltat de prestigi, a la cort de Berlín, on també dirigí l’Òpera Procurà de germanitzar el seu estil amb Agnese di Hohenstaufen , 1829 però, perjudicat per l’èxit de Weber, perdé prestigi i el 1842 abandonà Alemanya i es retirà els darrers anys restà sord

Estudià al Conservatori de París, on es diplomà el 1896 S’inicià com a pianista amb l’Orquestra Lamoureux i després treballà a Bayreuth com a repetidor i director del cor El 1902 creà a París la Société des Festivals Lyriques i dirigí diferents títols wagnerians Un any més tard fundà la Société des Concerts Cortot, amb l’objectiu d’oferir concerts de música contemporània Amb Pau Casals i Jacques Thibaud formà el  Trio Casals-Cortot-Thibaud que aviat guanyà fama internacional, gràcies als seus concerts i enregistraments El 1907 ingressà com a professor al Conservatori de París i el 1919 fundà…

Adoptà el nom de Farinelli del seu primer mestre, Farinelo, de Nàpols Rebé la primera formació musical del seu pare, compositor, i després anà a Nàpols, on fou alumne de Farinelo, Caffarelli i de Nicola Porpora El 1720 feu la seva primera aparició pública, interpretant la serenata Angelica e Medoro amb música de Porpora i text de P Metastasio El 1723 debutà a Roma amb Adelaide , també de Porpora, interpretant les àries de més gran virtuosisme i extensió vocal Posseïdor d’una veu de soprano prodigiosa, amb una amplitud de més de tres octaves i un sentit musical i expressiu únic, Farinelli…

El seu interès, des del punt de vista musical, se centra en la portalada i tres capitells del claustre La portalada, que data del segon terç del segle XII i imita l’arc de triomf romà, està organitzada en set estrats horitzontals i set plans verticals segons F Rico, l’alçada i l’amplada presenten una relació de 23, la mateixa que guarda la planta de creu llatina de la basílica, el creuer original de la qual tenia set absis Set són també els sons que formen els modes gregorians, i 23 és l’interval de quinta, una curiosa coincidència que segur que no escapà als monjos de Ripoll,…

En el discurs inaugural dels nous locals de la Schola, el 2 de novembre de 1901, el seu director, V d’Indy, la redefiní com a "escola de música adaptada a les necessitats modernes" Situat al costat de la capella del Val de Grâce, l’edifici de la Schola Cantorum està impregnat d’història fou convent de benedictins anglesos, que acollí les despulles del rei Jaume II d’Anglaterra 1701 Benjamin Franklin hi redactà el preàmbul de la constitució dels Estats Units i durant la Revolució Francesa esdevingué presó, abans de convertir-se en marc i escenari de la renovació musical francesa impulsada per…

Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de Marsov i cap al 1752 estudià amb el del seu poble, A Ebran El 1757 ja era organista a Opocno Tres anys després, gràcies a la intervenció de la comtessa Schaffgotsch, que n’havia quedat impressionada, es traslladà a Viena Allà estudià amb D von Dittersdorf, i aviat impartí classes IJ Pleyel fou alumne seu Amb un segon mecenes, viatjà alguns anys per Itàlia 1769-71, on conegué CW Gluck i pogué estrenar les seves òperes Demofoonte i Il trionfo di Clelia Roma, 1770 De retorn a Viena, i per la seva incipient malaltia mental, no li fou…

Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional La música tradicional gallesa ha estat sempre objecte de discussions a causa de les seves presumptes arrels arcaiques i s’ha envoltat d’un caràcter mític, ja que els documents i la mitologia s’hi barregen sovint Les primeres notícies sobre pràctiques musicals en aquesta regió de la Gran Bretanya les ofereixen els historiadors romans en les seves narracions sobre els cants dels druides i els bards La difusió de la religió cristiana als segles següents no limità la presència dels bards, que a l’Edat Mitjana encara es reunien en…

D’arquitectura refinada i senyorial i rica decoració, les estàtues de Beethoven i Mozart que ornamentaven el vestíbul mostraven la voluntat de fer conèixer la música clàssica simfònica al públic de Barcelona En el concert inaugural hi participaren Jules Massenet, Camille Saint-Saëns i Joan Gou la El mateix 1881 s’hi estrenà, en primera audició a la ciutat, Carmen , de G Bizet Fou escenari de molts dels concerts programats per Antoni Nicolau amb la seva Societat Catalana de Concerts des del 1892, en els quals s’interpretà, a més dels grans músics germànics especialment Beethoven i Wagner, l’…

Vida Rebé una educació acurada i cresqué envoltat per l’ambient refinat de la seva mare, la comtessa polonesa Josephine Radolinska Quan encara era molt jove la família es traslladà a Venècia El 1853 entrà al Conservatori de Música de Milà, on estudià estètica, piano, violí i composició amb A Mazzucato Sembla que fou un estudiant més aviat mediocre, excepte pel que feia a la literatura, la seva gran passió Al Conservatori de Milà establí amistat amb Franco Faccio, un altre estudiant, amb la collaboració del qual compongué la cantata Le sorelle d’Italia 1861, que obtingué un gran èxit i amb la…

Vida Quan només tenia tres mesos, Ravel es traslladà amb la seva família a París De ben petit mostrà uns dots especials per a la música i el seu pare, enginyer de professió, donà suport a la vocació del seu fill El 1882 començà a estudiar piano amb H Ghys i el 1887 inicià els estudis de composició Durant l’adolescència, el seu millor amic fou el pianista català Ricard Viñes Amb ell descobrí E Chabrier i E Satie, els autors que més influència tingueren en les obres primerenques de Ravel Del 1889 al 1895 estudià al Conservatori de París, on cursà harmonia i piano i demostrà ser un estudiant de…