Resultats de la cerca

F Couperin Second Ordre per a clavicèmbal, rondó La Voluptueuse © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta estructura, que no implica un nombre fix de components, es representa convencionalment amb la seqüència de lletres A-B-A-C- -A, on A simbolitza la tornada, i la resta de lletres, els diferents episodis En aquest sentit, el rondó és una forma enumerativa forma que no es basa fonamentalment en el desenvolupament o en l’elaboració sinó en la juxtaposició, en l’oposició entre els diferents episodis i les aparicions de la tornada vegeu exemple Aquest caràcter enumeratiu no és incompatible amb l’…

Fou l’organista calvinista holandès Jan Pieterszoon Sweelinck 1562 - 1621 qui, adaptant les variacions per a teclat dels virginalistes anglesos a les melodies corals protestants, creà aquest gènere Cadascuna de les seves sèries presenta usualment quatre variacions, de dues a quatre veus El coral és tractat com a cantus firmus i presentat en notes llargues, de vegades lleugerament ornamentades, al llarg d’una sèrie d’episodis en els quals varia la textura i el nombre de veus, connectades mitjançant passatges de transició H Scheidemann i S Scheidt, deixebles i principals successors…

Encara que el terme no impliqui diferències formals amb la fuga Kleine Fuge de l' Àlbum de la joventut de R Schumann, en ocasions pot haver-hi diferències importants de construcció, com a la fughetta variació 10 de les Variacions Goldberg , de JS Bach, que té una inusual estructura bipartida i, en canvi, no té els típics episodis que separen les entrades del tema

Des del 1837 dirigí la secció d’òpera del Teatre Nacional de Pest Fou director general de música del nou teatre d’òpera de Budapest Escriví òperes basades en episodis històrics, que exerciren una gran influència els decennis del desvetllament nacional hongarès Les més importants són Ladislau Hunyadi 1844 i El ban Bánk 1861 És autor igualment de l’himne nacional hongarès Les seves òperes combinen l’estil italianitzant amb elements locals del corrent nacional vuitcentista estil verbunkos

Donà lloc a la cançó instrumental o canzone da sonar , la qual fou originàriament una simple transcripció d’obres vocals per a orgue, especialment de cançons polifòniques franceses aviat els polifonistes italians els Gabrieli al s XVI, Frescobaldi al XVIII en compongueren d’originals, però hi perdurà l’afany d’adaptar als instruments l’estil vocal com la forma veïna de ricercar , era feta d’episodis encadenats en estil fugat, però amb les parts més clarament diferenciades La canzone da sonar donà lloc, en part, a la sonata

WA Mozart Sonata per a piano en la M , KV 331, III Allegretto alla turca © Fototecacat/ Jesús Alises L’admiració que els militars europeus del començament del segle XVIII tenien per les bandes militars turques banda turca també es manifestà ben aviat als cercles musicals En una mena d’aposta per l’exotisme orientalitzant, molts compositors intentaren reproduir en la seva música el "color turc", caracteritzat per una estructura harmònica concisa, instrumentació brillant percussió, piccolo , etc, ús de seccions a l’uníson, compàs quaternari, estil de marxa, etc Entre les obres…

Encaminat en principi cap a la vida religiosa, fou frare franciscà i després benedictí, orde aquest darrer que abandonà el 1527 Durant un cert temps dugué una vida errant fins que ingressà a la Universitat de Montpeller, on estudià la carrera de medicina A partir del 1532 exercí com a metge a Lió És autor de les Horribles et épouvantables faicts et prouesses du très renommé Pantagruel 1532 i Vie inestimable du grand Gargantua, père de Pantagruel 1534, dues novelles que, junt amb les seves versions -del 1546, del 1552 i la pòstuma, probablement apòcrifa, del 1564-, han esdevingut clàssics de…

Quant a imitació directa, el fet d’emprar elements descriptius en aquest tipus de música és similar a l’ús de les onomatopeies en el llenguatge, però la música descriptiva també es basa en recursos associatius, com ara quan es fa servir l’oboè per a representar escenes rurals Els elements descriptius es troben especialment en la música programàtica de l’art musical occidental del segle XIX, tot i que no s’ha de confondre aquesta darrera idea amb la de música descriptiva, ja que no tota música descriptiva està subjecta a un programa, ni tota música programàtica ha de tenir forçosament elements…

La forma de rondó més simple és ABABA A partir d’ella hom en desenvolupà variants més complicades, entre les quals cal esmentar el rondó-sonata, de set estrofes i molt emprada per Mozart i Beethoven, sovint com a moviment final de simfonies i sonates