Resultats de la cerca

Es formà en un ambient familiar acomodat Pogué accedir al Royal College of Music, recentment creat, on estudià amb H Parry, ChV Stanford i F Taylor, i adquirí una formació sòlida i molt acadèmica Els models de F Mendelssohn i CM Weber marcaren una bona part del seu llenguatge com a compositor Dedicà una gran part de la seva carrera com a músic a les tasques de direcció d’òpera en diferents teatres de Londres, on dirigí les primeres funcions de Sigfrid i Tristany i Isolda , que foren cantats en anglès El seu nom s’associa al nacionalisme musical escocès, però aquest es limitava,…

Nascut en una família de tradició musical, amb només quatre anys el seu pare confià la seva educació musical al violinista austríac Camillo Ritter Amplià la seva formació a la Guildhall School de Londres amb Max Mossel i a Brussel-les amb Eugène Ysaÿe, que l’encoratjà a canviar el violí per la viola Fou viola del London String Quartet des del 1930, amb el qual feu les primeres gires per Amèrica Dos anys després de la dissolució d’aquesta formació, el 1937, fou contractat com a membre de l’Orquestra Simfònica de la NBC, que dirigia A Toscanini El 1939 fundà el Primrose Quartet Després de la…

Passà la infantesa a Menorca, on començà a estudiar guitarra amb el seu pare, guitarrista afeccionat A setze anys es traslladà a Londres per continuar els estudis a la Royal Academy of Music amb Hector Quine Guanyà dos anys seguits el premi Julian Bream, i també fou becat pel Ralph Vaughan Williams Trust Guardonat en diferents certàmens internacionals, entre els quals destaquen els concursos José Ramírez Alacant, Andrés Segovia Palma i Francesc Tàrrega Benicàssim, ha realitzat una carrera de solista internacional amb nombroses aparicions a Europa, l’Amèrica del Sud i els EUA Compositors com…

En 1938-41 estudià a la Universitat de Birmingham, i en 1947-48, amb Nadia Boulanger a París Posteriorment fou lector al King’s College 1972-77 i professor de música a la Reading University 1977 La fama li arribà primer per la música coral i de cambra i posteriorment per les seves òperes Són notables el Concerto for Orchestra , opus 27 1957, la suite vocal instrumental Elegies 1958, les òperes Two in a Bush , opus 26 1959, The Captive , opus 37 1960, The Clandestine Marriage , opus 69 1971, Clytemnestra , opus 72 1974, i The Lady of the Inn 1983, i també les seves cançons Així mateix, és…

Fou un dels principals exponents del Romanticisme a les Illes Britàniques La seva obra poètica i novellística gairebé sempre se situa en un passat medieval i heroic, que tingué un gran atractiu per als compositors del segle XIX La concepció grandiosa, en particular, temptà aquests autors a escriure òperes basades en la seva producció, però la complexitat de l’acció i el gran pes dels elements d’aventura desvirtuaren molt les adaptacions, i els resultats foren generalment poc reeixits L’excepció fou Lucia de Lamermoor 1835, de Gaetano Donizetti A banda de les òperes, Franz Schubert compongué…

Format inicialment com a enginyer, el 1947 obtingué una beca de la Royal Academy of Music, on estudià piano amb H Craxton i composició amb W Alwyn Guanyador del Premi Dove, amplià estudis a la Universitat de Londres Es donà a conèixer com a compositor en els concerts de la Society for the Promotion of New Music i del London Contemporary Music Centre Fou professor del Morley College de Londres 1952-59 i de la Universitat d’aquesta ciutat 1955-60 El 1961 es traslladà als Estats Units, on ensenyà a la Duke University Carolina del Nord La seva obra denota una influència inicial provinent de l’…

És un dels guitarristes més destacats del panorama musical actual i un intèrpret versàtil capaç de resultar convincent tant en la música renaixentista i barroca com en la música contemporània, excellint especialment en el gran repertori per al seu instrument, com ha demostrat en impecables traduccions d’obres de Villa-Lobos, Rodrigo, Tàrrega i altres Passà part de la infantesa al municipi menorquí d’es Migjorn, del qual és fill adoptiu des del 2003, el mateix any en què fou guardonat amb la Medalla d’Or del Conservatori de les Balears Rebé les primeres lliçons musicals i de guitarra del seu…

Són especialment importants les paràfrasis de l’Església d’Escòcia, conegudes sovint amb el nom de Paràfrasis Escoceses L’edició del 1575 del Salteri escocès ja en contenia algunes El seu ús s’incrementà al llarg del segle XVII, i al segle XIX acabà caient pràcticament en desús Les edicions actuals, però, encara en contenen algunes

Esdevingué un dels músics més influents a l’Anglaterra del postromanticisme Descendent d’una nissaga de músics escocesos, es formà a Alemanya amb E Stein, i després continuà els estudis a Anglaterra amb Ch Lucas Retornà a Edimburg el 1865, on difongué l’obra de R Schumann El 1879 visqué una breu temporada a Florència, on pogué dedicar-se completament a la composició Escriví la cantata The Bride 1881, obra amb què es guanyà el reconeixement de la crítica anglesa, que no obstant això li retragué la influència wagneriana Altres composicions posteriors, com les òperes The Troubadour o The cricket…

Fou acusat d’heretgia i fugí cap a Anglaterra abans de la reforma escocesa del 1560, probablement entre el 1520 i el 1530, dates deduïdes per l’estil de les seves composicions A Anglaterra conegué el músic Thomas Hudson el Vell, que estigué a la cort escocesa el 1565 Possiblement passà un quant temps a York cap al 1530 De nou a Escòcia, retornà definitivament a Anglaterra vers el 1535 Les dades de la seva vida allí són confuses, però és descrit com a canonge de Windsor en un manuscrit del final del segle XVI Compongué obres sacres en llatí i en anglès, i també algunes peces instrumentals,…