Resultats de la cerca
Es mostren 706 resultats
Pelléas et Mélisande
Música
Òpera en cinc actes, de C.A.Debussy, basada en l’obra homònima de M.Maeterlinck.
Estrenada a l’Opéra-Comique de París 1902, fou molt criticada, però gradualment guanyà acceptació A Barcelona, fou estrenada al Liceu, el 1930
Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musique
Música
Institut de recerca acústica i musical adscrit al Centre Nacional d’Art Contemporani (Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou).
Fundat a París el 1974, fou dirigit fins el 1991 per PBoulez i, posteriorment, per Laurent Bayle Hom hi desenvolupa la recerca i l’experimentació en el camp de la música electrònica amb l’aplicació de noves tecnologies Entre les realitzacions més destacades cal esmentar els processadors de so digitals 4A i 4X, la connexió a xarxes internacionals d’ordinadors, l’estació de processament de senyals 1991 i la mediateca 1996
La Grande Écurie et la Chambre du Roy
Música
Conjunt instrumental que recrea amb criteris històrics la música de la cort del Renaixement i el segle d’or francès, fundat l’any 1966 pel director d’orquestra i pedagog francès Jean-Claude Malgoire, un dels pioners del moviment barroc.
L’agrupació inclou la Grande Écurie, amb instru ments que "fan molt de soroll" trompetes i timbals i la Chambre du Roy, que reuneix instruments "més suaus i dolços" oboès i violins Des de fa més de trenta anys, el conjunt manté una activitat regular, tant en el panorama concertístic europeu com en els estudis de gravació i en el terreny pedagògic, ja que la Chambre du Roy és una plataforma de formació de nombrosos instrumentistes, solistes i coristes de França Molts dels músics francesos que toquen en diferents grups barrocs europeus tingueren les seves primeres experiències professionals…
Institut de Recherche et de Coordination Acoustique-Musique
Música
Centre dedicat a la investigació sonora i a la docència.
L’any 1970 Georges Pompidou encarregà a Pierre Boulez la creació i direcció d’un institut de recerca musical associat al futur Centre Nacional d’Art Contemporani, els objectius del qual foren presentats per Boulez el 1974 L’any 1976 l’IRCAM desenvolupà el seu primer projecte, el processador de so digital 4A, si bé el cicle de concerts inaugural del centre no se celebrà fins l’any següent L’IRCAM fou fundat, doncs, com a part d’un projecte més ampli dedicat a l’art contemporani, i està emplaçat al Centre Georges Pompidou L’Institut ofereix estudis avançats de composició, tècniques…
Philippe Fénelon
Música
Compositor francès.
Estudià piano amb Jeanine Coste, i el poeta i pianista Claude Ardent ha estat el seu mentor Cursà els estudis musicals primer a Orleans i després al Conservatori de Música de París, on obtingué un premi de composició a la classe d’O Messiaen el 1977 Ha estat vinculat a l’Ensemble InterContemporain i al seu director Peter Eötvös, que ha interpretat part de la seva obra Periòdicament fa estades a Barcelona i la ciutat ha estat a vegades la seva font d’inspiració, en obres com Diagonal 1983, per a catorze instruments, o Parallel 1984, per a fagot En el seu catàleg abunden les peces de format…
Marietta Alboni
Música
Contralt italiana.
Estudià al Liceu Musical de Bolonya, i a setze anys debutà com a Climene a l’òpera Saffo , de G Pacini, representada en aquesta ciutat italiana Actuà en nombrosos teatres europeus, i G Rossini la trià com a contralt per a les seves òperes El seu repertori incloïa les principals obres del repertori belcantista La seva veu, considerada d’una gran bellesa i riquesa de matisos, tenia una extensió ampla que li permetia abastar des del sol2 fins al do de pit do5, motiu pel qual també podia cantar de soprano Actuà com a primera contralt al Teatre del Liceu durant la temporada 1861-62
Jehan Alain
Música
Compositor francès.
Germà de Marie-Claire i d’ Olivier Alain Deixeble de Dukas i de Dupré, fou organista de Maisons-Lafitte Té obres d’orgue, de piano i vocals misses, motets
Sébastien de Brossard
Arxivística i biblioteconomia
Música
Musicògraf, compositor i bibliòfil francès.
A Estrasburg fundà la societat de concerts Académie de Musique Formà una biblioteca musical riquíssima, amb un catàleg crític S'interessà per la notació des d’un punt de vista científic, i publicà Dictionnaire de musique contenant une explication des termes grecs, latins, et italiens et français 1703 i Lettre sur la nouvelle méthode d’écrire le plain-chant et la musique 1729 La seva música, poc original, és dominada per l’estil dramàtic de l’època Compongué sonates Symphonie de Noël , peces per a llaüt Airs sérieux et à boire , cantates…
Antoine François Marmontel
Música
Pianista i professor francès.
Fou un dels professors de piano francesos més importants del segle XIX Estudià al Conservatori de París amb PJG Zimmermann piano i F Halévy i JF Lesueur composició, i el 1832 hi aconseguí el primer premi de piano Professor d’aquest centre del 1848 al 1887, entre els seus alumnes hi hagué G Bizet, C Debussy, V d’Indy, I Albéniz, M Emmanuel, el seu fill Antonin Marmontel i L Diémer, que li succeí al conservatori Fou mestre de nombrosos pianistes catalans, com ara Ll Bau, J Biscarri, J Canals, E Compta, CA Fontova, A Salvans i CG Vidiella Compongué nombroses obres per a piano -la majoria de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina