Resultats de la cerca

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Estrenà obres simfòniques, com La fada de Roses 1892, i líriques, com Colometa la gitana, Hydromel 1892, etc Fundà, amb Joan Gay, la Institució Catalana de Música 1896 Escriví cançons catalanes, com La filadora, Primavera , etc, i harmonitzà cançons i ballets populars

Conegut musicalment per la seva tasca com a director de l’Orfeó Vilanoví entre els anys 1910 i 1912, compongué algunes obres líriques com A cal pintor 1900,  La filla del marxant 1906 i  Agar 1907, sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit 1910,  La fada del llac 1911, Alina 1913, Alma española 1917, Pablo, el pescador 1922, El estudiante 1922, entre d’altres Creador també d’algunes sardanes Rosalia , 1922, etc que encara formen part del repertori habitual de les cobles i el poema simfònic Nit de llengeda 1911

Deixeble de César Franck, molt influït per Wagner i amic de Vincent d’Indy i de Debussy, fou secretari de la Société Nationale de Musique Excellí en la música de cambra un sextet que ell anomenà Concert 1889 i el Quatuor avec piano 1897, però deixà també pàgines orquestrals de qualitat, com la Symphonie en si bémol 1890 i el Poème , per a violí i orquestra 1896 Les seves Mélodies , com Le colibri 1882, La caravane 1887, La chanson perpétuelle 1898, etc, d’una gran difusió, testimonien la seva inspiració lírica Escriví també l’òpera Le roi Arthus 1892-96 Visità Catalunya i assistí a l’estrena…

Fou deixeble d’I Lleys, E Ferrer i F Sans Inicià la seva carrera a Figueres actuant com a instrumentista de tible i clarinet a la cobla Antiga Pep Més tard s’incorporà a l’orquestra Moderna Catalana, de Granollers, ciutat on també dirigí el cor claverià Amics de la Unió Nomenat Músic Major de l’Exèrcit el 1903, el 1905 dirigí la Banda del Regiment d’Àsia, 55, a Girona, i posteriorment a Figueres A partir d’aquest any començà a compondre sardanes, l’estil distingit i elaborat de les quals el feu mereixedor de nombrosíssims premis, si bé no gaudí d’un ressò popular a causa del difícil accés a…

Nasqué en una família dedicada al teatre, i estudià amb la seva mare Feu la seva primera aparició quan només tenia sis anys, a Darmstadt Posteriorment estudià amb A Czezka a Praga, on debutà l’any 1821 en una òpera d’A Boieldieu La temporada següent cantà a Viena, on CM von Weber, després d’escoltar-la en La donna del lago , li encomanà que interpretés Euryanthe, per la seva bellesa i la seva aparença quasi de fada La seva actuació a Berlín el 1825 aixecà una gran expectació Els anys posteriors actuà a París i a Londres, sempre envoltada d’un gran èxit i de nombrosos admiradors, entre els…

Des de l’aparició d’aquests gèneres el text ha tendit a perdre qualitat davant la música, malgrat els esforços regeneradors d’alguns autors Gluck, Wagner Al s XVIII Metastasio i AZeno mantingueren una certa dignitat literària, però llurs temes foren sempre clàssics històrics o mitològics i d’esquema rígid L’òpera bufa napolitana introduí temes i llenguatge populars, però sovint de baixa qualitat Amb el Romanticisme hom adaptà —i desfigurà— molt sovint drames de Shakespeare, Schiller, WScott, etc Es destacaren Felice Romani, FMPiave, SCammarano i, en l’etapa verista, GGiacosa i LIllica, a més…

Vida Començà els estudis musicals a la seva ciutat natal i el 1772 anà a Eisenstadt per rebre classes de Joseph Haydn durant un període de cinc anys Durant aquest temps s’establí una gran relació d’afecte i admiració mútua entre els dos compositors Aquesta etapa d’aprenentatge fou molt profitosa i dotà el jove alumne d’una sòlida tècnica compositiva, influït clarament per les obres del seu mestre La profunda assimilació del seu estil provocà que algunes de les obres de Pleyel s’atribuïssin erròniament a J Haydn Ocupà el càrrec de mestre de capella del comte Ladislau Erdody El 1780 anà a…

Vida En morir el pare, la família es traslladà a Jindrichuv Hradec, al sud de Bohèmia Allà estudià música amb V Pojman, que l’inicià en el piano i la composició El 1889 es traslladà a Praga a estudiar dret i filosofia amb una beca que li permeté entrar al conservatori, on tingué com a professors J Jiránek, Knittl i A Dvorák El 1896 anà a la regió de Valašsko a recollir material etnomusicològic D’aquí sorgí el seu interès per la música popular, sempre amb finalitat compositiva, de manera que aviat associà aportacions del folklore nacional amb els models romàntics en la línia de J Brahms Fruit…

Estudià a partir del 1906 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau L’any 1912 debutà com a violinista a l’Ateneu de Barcelona El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d’existència Es perfeccionà, pensionat per l’ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena Fou professor de violí i de direcció d’orquestra a l’Escola Municipal de Música Com a director actuà al capdavant de l’Orquestra d’Estudis Simfònics, i quan l’any 1944 fou…

D’infant anà amb els seus pares a Buenos Aires Hi visqué la música a l’ambient familiar, ja que el seu pare treballà com a contrabaix al Tetro Alcázar teatre de varietats, on també donà lliçons de piano El 1875 es traslladà a Córdoba, on estudià música Per encàrrec del govern argentí, compongué un Himno a la patria i una cançó escolar, Mayo Participà en l’organització de la Sociedad Argentina d’Autors 1910 El 1881 tornà a Europa, i des del 1883 residí a Barcelona, on féu amistat amb Isaac Albéniz i estudià piano amb C Vidiella i harmonia amb F Pedrell El 1885 anà a Brusselles, on estudià amb…