Resultats de la cerca

Estudià al conservatori de València i guanyà diferents primers premis i la medalla d’or 1866 El 1876 fou professor de l’Escuela Nacional de Música de Madrid les seves obres didàctiques foren adoptades pel conservatori de Madrid Autor d’obres religioses per a veus i orgue i de cançons per a cant i piano Les seves obres més conegudes són la Serenata moruna i un himne dedicat a Calderón

Durant la seva infantesa formà part del cor de l’església de Santa Maria d’Ontinyent Allà rebé el magisteri de Josep Mir i, un cop abandonà el cor, fou deixeble de l’organista Francesc de Paula Bonastre L’any 1858 ingressà al Conservatori de Música de Madrid, on tingué mestres com J Monasterio i E Arrieta i obtingué alguns premis d’harmonia i composició A partir del 1876 fou professor de solfeig a l’Escuela Nacional de Música Dins el conjunt de la seva obra destaquen les cançons per a veu i piano, entre les quals un bon nombre d’havaneres de saló que li proporcionaren una certa fama en el seu…

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i després fou alumne de F Provenzale i G Ursino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols i possiblement també estudià al Conservatorio dei Poveri amb Alessandro Scarlatti com a mestre El 1704 fou nomenat mestre de capella del Conservatorio di San Onofrio i entre el 1709 i el 1731 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Nàpols Desenvolupà una brillant carrera com a mestre i entre els seus nombrosos alumnes hi hagué compositors tan cèlebres com Michele De Falco, Francesco Feo, Leonardo Leo i Niccolò…

Es formà inicialment amb V Urbancic 1940-45, i entrà més tard a l’Escola de Música de Reykjavík, on estudià piano amb A Kristjánsson i composició amb J Thorarinsson i el mateix Urbancic Es graduà el 1948 en piano i el 1949 en composició, i prosseguí els seus estudis a Zúric 1949-51, París i Roma participà també en els Cursos de Darmstadt 1956-57 L’any 1957 ingressà com a professor de piano i teoria musical a l’Escola de Música de Reykjavík, que dirigí del 1959 al 1992 Com a pianista oferí concerts tant a Islàndia com a l’estranger, tant com a solista com en grups de cambra Fou membre de la…

Fou presidida per Benet Cordomí, i entre les activitats d’aquella època destaquen la participació en les festes de la Mercè o els Aplecs a Montserrat El 1952, la federació anà a Madrid, viatge que li permeté mostrar la seva vigència i estrènyer el lligam amb el règim franquista Per aquell temps l’entitat federativa rebé, entre altres honors, la Medalla de Plata de la Ciutat de Barcelona 1955, i Cordomí i el director artístic de la Federació, Francesc Folguera, foren guardonats amb la insígnia de l’Encomienda de la Orden de Alfonso X el Sabio Benet Cordomí morí el 1957, i fou succeït en la…

Vida Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i fou deixeble de Joan Suñé i Sintes Decantat molt aviat per la música popular, destacà especialment com a compositor de cançons La luna se llama Lola, Bahía de Palma, Muchacha bonita, Cada día te quiero más, Muchas felicidades , etc, que tingueren una gran difusió en espais radiofònics, on treballà des del 1960 per passar posteriorment a TVE 1972-92 Molts dels temes compostos per ell foren interpretats per cantants i grups dels anys seixanta als vuitanta, com ara Antonio Machín , Josep Guardiola, Los Sírex, Ramon…

Les sessions de presentació del cinematògraf dels germans Lumière al Grand Café de París anaven acompanyades pels comentaris musicals d’un pianista, i als Estats Units, els aparells de Th Edison eren mostrats conjuntament amb peces gravades per gramòfons de la mateixa marca Aquest costum es generalitzà de tal manera que fins a la implantació del cinema sonor, amb so imprès directament sobre la pellícula, s’utilitzaren modalitats i sistemes diversos El més corrent fou el dels acompanyaments en viu, amb un piano, un harmònium o un orgue, o fins i tot amb duos, trios i quartets instrumentals Si…

Vida Nasqué en el si d’una família illustrada, en la qual destacaren el seu avi patern, l’historiador i banquer Francesc Monsalvatje i Fossas , i el seu pare, Francesc-Xavier Monsalvatje i Iglésias , mort en plena joventut, el 1921, fet que obligà el petit Xavier, de només nou anys, a anar a viure a Barcelona a casa del seu avi matern Format pedagògicament a l’escola Montessori, la seva vocació musical el menà a l’Escola Municipal de Música, on estudià amb Lluís Millet, Enric Morera, Jaume Pahissa i violí amb Francesc Costa A més de la formació rebuda, Montsalvatge reconeixia l’impacte que li…