Resultats de la cerca

Fill de Jaume Febrer de Manacor, el 1476 signà un contracte d’aprenentatge amb Joan Ximenes Garcés, orguener aragonès establert a Saragossa Posteriorment, de tornada a Mallorca, fabricà, entre altres, els orgues de Sant Domingo de Palma 1494, de Muro 1495, de la seu, del palau de l’Almudaina 1498 i 1506 i el primer orgue de Sóller 1499 Alguns anys més tard es desplaçà a Barcelona, on construí l’orgue del convent de Santa Caterina 1510 L’instrument de la seu mallorquina fou el model, durant els segles següents, de l’orgue mallorquí La seva façana d’estil gòtic aragonès, amb alguns…

Ha gravat un gran nombre de discs i compost una gran varietat de composicions tant per a la seva pròpia interpretació com per a bandes sonores de pellícules i obres de teatre Bibiloni és un referent per la música de les Illes Balears

Rebé una sòlida formació universitària en diverses disciplines, com ara musicologia i filosofia A la Musikhochschule de Viena cursà estudis musicals i tingué com a professor de composició Alfred Uhl El 1958 fundà, juntament amb K Schwertsik, el conjunt de cambra Die Reihe, que dirigí fins el 1988, formació amb la qual guanyà un gran prestigi amb la interpretació d’obres de joves compositors i de músics de la Segona Escola de Viena El 1960, amb l’estrena al Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània de la seva obra orquestral Relazioni fragili , es donà a conèixer i es…

Es graduà en història 1980 i dret 1982 a la Universitat Lliure d’Amsterdam, on el 1992 obtingué el doctorat el 1992 en dret i fou professor del 1993 al 2002 Del 1982 al 1984 treballà al Consell d’Universitats dels Països Baixos Afiliat a l’Aliança Democratacristiana CDA, des del 1984 n'ha detingut diversos càrrecs Fou regidor d’Amstelveel 1982-98 i cap del grup municipal del CDA del 1994 al 1998 Aquest any fou elegit diputat de la Cambra de Representants, i cap del grup parlamentari des de l’octubre del 2001 Arran del resultat de les eleccions del 2002 fou elegit primer ministre d’un govern…

Es formà al Conservatori de Bolonya, on estudià violoncel i composició Primer violoncel de l’orquestra del Teatro Comunale de Florència 1936-66, des del 1942 fou professor d’aquest instrument al Conservatori de la ciutat de Florència A partir de l’any 1960 s’especialitzà en la música electrònica Creador de l’Estudio di Fonologia Musicale S2FM, impartí cursos al conservatori florentí i també a la Universitat d’Indiana EUA Si bé les seves primeres obres, compostes cap a la dècada dels anys quaranta, mostraven una estètica pròxima a la dels compositors italians anteriors a la Primera Guerra…

Fill del també director Odón Alonso González, es formà al Conservatori de Madrid Inicià la seva carrera com a director del cor de cambra de Radio Nacional de España 1950 Posteriorment fou titular de l’Orquesta Solistas de Madrid 1953, director musical del Teatro de la Zarzuela 1957, director de les orquestres Filarmónica de Madrid 1960, Sinfónica y Coro de RTVE 1968-84, Sinfónica de Puerto Rico 1986-92 i Clásica de Madrid 1989 El 1993 creà el festival Otoño Musical Soriano, que dirigí fins la seva mort Tingué especial sensibilitat per a la música del segle XX i presentà a Espanya obres de…

Cap de servei de psiquaitria de l' Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona , fou autor de treballs sobre la seva especialitat, entre els quals L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l' Institut d'Estudis Catalans el 1961 Tractat de psiquiatria 1981, d’assaigs sobre temes diversos Tòtems actuals, 1960 i de nombrosos articles de divulgació Ingressà a Els Setze Jutges el 1962, poc després de la seva fundació, i entre aquest any i el 1965 enregistrà tres discs Algunes de les seves cançons,…

Fou deixebla d’I Albèniz i d’A Martorell i, segons algunes fonts, sembla que es traslladà a París per estudiar al conservatori A Barcelona, exercí la docència i feu concerts, a més de collaborar en les revistes Feminal i Catalònia Fundà l’Institut Musical de Barcelona Compongué algunes obres de saló, les quals signà amb el pseudònim ML d’Orsay Entre les obres que obtingueren més ressò cal esmentar Suite espanyola , per a piano, i Himne a Catalunya

Estudià al conservatori de Florència, d’on fou professor 1931-67 En les primeres obres emprà el llenguatge diatònic amb Sei cori di Michelangelo 1933-36 assolí una expressió personal Una primera incursió en el camp dodecatònic fou Tre Laudi 1936-37 seguiren l’òpera Volo di notte 1940, basada en Vol de nuit de Saint-Exupéry, i els Canti di prigionia 1938-41 Adoptà totalment el dodecatonisme amb el cicle Liriche greche 1942-45 i amb l’òpera Il prigioniero 1949 Des d’aleshores emprà un estil webernià, com en Job 1950 i en els Canti di liberazione 1955, amb text de Heine

Fill del també baríton Emili Sagi i Barba i de la seva segona muller, la cantant Lluïsa Vela Inicià estudis universitaris, que compaginà amb els musicals solfeig, piano, composició i harmonia Més tard, estudià cant amb el seu pare i amb M Ghibaudo, A Paoli i C Dahmen El 1932 debutà amb la companyia de J Guerrero a Madrid sota la direcció paterna De seguida inicià una carrera internacional que el dugué a actuar en teatres d’arreu de l’Estat espanyol, a més de Portugal, Itàlia, l’Amèrica del Sud i els Estats Units, amb la companyia fundada per ell mateix Destacaren les seves creacions en Luisa…