Resultats de la cerca

Vida S’inicià en la música amb Bartomeu Julià, organista de la parròquia del seu poble El 1813 ja tocava l’orgue a l’església de Sant Miquel de Palma i un any més tard ingressà al convent de Sant Domingo de la ciutat El 1823 els religiosos foren expulsats de Mallorca i inicià un periple que el dugué a València, Alacant, la Manxa i Cartagena, per retornar al convent de Palma al final del mateix any El 1825 viatjà a Madrid per a ampliar estudis, i durant els tres anys de residència a la capital tocà l’orgue a Nuestra Señora de Atocha El 1828 tornà a Palma i ben aviat adquirí fama com a…

Escriví música d’església Te Deum , tres misses i dues petites òperes

Formada al Conservatori Professional de Música i Dansa de les Balears, centrà la seva activitat en la investigació i recuperació de la música i la dansa tradicionals de les Balears, especialment del ball de plaça Professora de guitarra popular durant més de vint anys a l’Escola de Música i Dansa Pare Aulí de Felanitx, fou cofundadora del grup Sis Som 1978 i membre dels grups S’Estol d’es Gerricó i Tramudança Actuà habitualment en el Festival Tradicionàrius, en el Cap de Setmana de Ses Illes i en la Festa dels Foguerons del barri de Gràcia de Barcelona

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà amb J Massot i VM Gibert Realitzà també estudis a Barcelona amb Felip Pedrell El 1921 guanyà les oposicions per a la plaça d’organista a la catedral de Còrdova, on més tard exercí també de mestre de capella El 1935 fou nomenat professor del Conservatori de Palma Fou principalment a Mallorca on desenvolupà la seva activitat com a compositor Entre les seves obres destaquen l’oratori Lluc , Salve regina 1940, Ave maris stella 1942, In manus tuas 1942, Missa facilisima 1943, Psalmus 15 Conserva me 1944, Jesús redemptor 1944, Salve lucana…

S’inicià en el món de la música en l’entorn familiar, vocació que posteriorment refermà estudiant amb els mestres J Albertí i J Balaguer L’any 1935 ingressà a l’Escola Normal de Música de París, on fou alumne de P Dukas composició El 1940 fundà l’Orquestra Filharmònica Balear, conjunt instrumental que fou el primer d’aquestes característiques en l’àmbit mallorquí i que dirigí durant quatre anys Fou director també de la banda La Musa, de Selva, i de les bandes municipals de Porreres, Lloret de Vistalegre i Inca Compositor prolífic, el seu catàleg conté més de 200 obres, entre peces per a cor,…

Estudià a Palma i a Barcelona Es destacà com a autor de música religiosa, i publicà estudis musicològics, com Cabezón y su significación en la historia de la música i Bach y la música orgánica en la iglesia

Estudià música amb els mestres J Albertí i J Balaguer, i fou deixeble de Paul Dukas a l'Escola Normal de Música de París 1935 El 1940 fundà i dirigí, fins al 1944, l’Orquestra Filharmònica Balear, de Palma Dirigí també la banda La Musa de Selva i les bandes municipals de Porreres, Lloret de Vistalegre i Inca Composà més de 200 obres de música simfònica, coral i de cambra És autor, entre d’altres, de la  Simfonia núm 1 1928, suite Xilvar premi Nacional de Música 1930, Cançó de març 1933, Cantata 1935, Sons de Mallorca 1945, Himne a Mallorca 1945, Escena incaica 1974 i Nadal 1979

La seva mare la introduí en l’estudi de la música i Jaume Roig fou el seu primer mestre de piano Posteriorment es traslladà a Madrid, on estudià el grau superior d’aquest instrument amb J Cambices Al conservatori madrileny obtingué el primer premi de fi de carrera El 1960, gràcies a una beca concedida pel govern francès, prosseguí la seva formació a l’Escola Normal de Música de París, on treballà la composició amb els mestres G Dandelot, G Kelloer, T Anbiu i JM Damas, entre altres matèries Un cop llicenciada, fou durant molts anys professora de música a l’Institut Servigne de la capital…

Música culta La història de la música de les Balears resta sense investigar fins al Renaixement Actualment els musicòlegs treballen en els arxius, majoritàriament religiosos, i treuen a la llum molta informació sobre els segles XVI-XIX En aquest període predominà la producció de música religiosa, gènere en el qual s’escriviren un gran nombre de composicions A partir del segle XVIII tingué entitat la música escènica Per la seva posició geogràfica, les dues illes majors reberen la influència de les companyies d’òpera italianes, les quals, de camí cap a la Península, recalaven als ports de Maó i…