Resultats de la cerca

Dirigí la publicació Feminal 1907-17 i collaborà com a periodista en revistes i diaris com  Joventut —des d’on, amb el pseudònim de Xènia , polemitzà amb Ors—, Or i Grana i a “Pàgina Femenina” de La Veu de Catalunya 1927-32 Pronuncià diverses conferències sobre la cultura i els drets de la dona recollides a Cultura femenina, estudi i orientacions 1910 Fundà 1913 i dirigí La Llar, primera residència per a professores i estudiantes, i tingué una actuació destacada —especialment com a conferenciant— en la defensa del millorament i la modernització de l’ensenyament de…

Filla de VMinnelli i JGarland El 1972 li fou atorgat l’Oscar d’interpretació femenina per Cabaret de BFosse Altres films seus són Lucky Lady 1975 i New York New York 1977

Es formà al Conservatori de Música de París, on fou distingida amb un primer premi en finalitzar els estudis Formà part de l’orquestra dels Ballets Russos de Diaghilev i participà en l’estrena de La consagració de la primavera d’Igor Stravinsky Després de la Primera Guerra Mundial es dedicà principalment a interpretar música de cambra L’any 1930 fundà l’Orquestra Femenina de París, amb la qual feu gires de concerts per França i enregistraments radiofònics Darius Milhaud, Albert Roussel, Arthur Honegger i altres compositors francesos dedicaren nombroses obres a aquesta formació d’…

Estudià al Conservatori del Liceu amb Joan Cuyàs i F Sánchez Gavagnach, i també amb els pianistes P Tintorer i C Vidiella El 1886 es casà amb el mestre de piano Joaquim Perona i Calafell i, posteriorment, el 1900, amb Enric Lapeyra i Rubert, germà del pianista Josep Lapeyra Destacà en el conreu de la cançó, i fou una de les concertistes de lieder actives al principi del segle XX Fou professora de cant de l’Orfeó Català, entitat amb la qual el seu marit es vinculà des de la seva creació, i també solista del cor A més, participà en la fundació de la secció femenina de l’Orfeó

Inicià els seus estudis de piano clàssic a sis anys amb Isolina Carrillo, autora del bolero Dos gardenias El 1991 arribà a Catalunya amb l’orquestra femenina Anacaona, conservadora de la més pura tradició musical cubana Aviat es convertí en habitual del circuit de clubs de Barcelona i Madrid Entre els discs editats a Espanya cal destacar Me debes un beso 1994, Mis boleros 1996, Pronósticos 1997, Cubáname 1999, en el qual participaren Paquito D’Rivera i Chavela Vargas, Agua 2002 i Mira las luces 2006, i la collaboració en l’espectacle Germanies 2007 de LLlach El 1996 compongué la…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Sofia, formació que amplià a Praga amb V Talich Inicià la seva carrera com a violinista, fins que el 1946 fou nomenat segon director de l’Orquestra Filharmònica de Sofia Es mantingué en aquest càrrec fins el 1954, any en què fundà l’Orquestra Simfònica de Šumen El 1948 també fundà l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Búlgara, de la qual fou titular fins el 1980 El 1957 començà a dirigir l’Orquestra Femenina de Corda del Conservatori de Sofia El 1961 assumí la direcció del Cor Masculí de Sofia, i el 1981, la direcció artística de l’Orquestra…

Estudià cant a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a la Juilliard School de Nova York Debutà el 1977 com a protagonista femenina de Porgy and Bess G Gershwin i ben aviat emprengué una gira que la dugué a presentar-se arreu dels EUA, fins que li arribà la fama definitiva amb la pellícula Diva de JJ Beineix 1980 D’ençà de la seva presentació el 1984, actuà amb regularitat a l’Òpera de París, ciutat on protagonitzà l’ Aïda que inaugurà el Palau dels Esports de Bercy 1984 La temporada 1987-88 interpretà amb èxit la Marguerite de Faust…

La tradició del cant infantil té l’origen en la prohibició a les dones de participar en actes litúrgics musicals fins ben entrat el Barroc D’aquesta manera, les parts agudes de les composicions polifòniques, fora de tessitura per a les veus masculines, i les intervencions solistes per a soprano o contralt foren executades habitualment per veus infantils pueri cantores o per falsetistes artificials homes que imiten la veu femenina cantant en veu de falset A partir del segle XVI aquestes parts agudes també foren interpretades pels falsetistes naturals, els castrati És molt…

Nasqué en una família d’ambient rural, amb el nom de Cora Walton, i s’educà musicalment en el cor d’una església on rebé la influència de personatges del blues com BB King, Big Mama Thornton, Bessie Smith i Victoria Storey i l’estil de Chicago de Muddy Waters i Howlin’ Wolf A divuit anys se n’anà a Chicago, però no aconseguí signar el seu primer contracte discogràfic fins el 1963, amb un treball en el qual cantà una de les peces que més la marcaren Honky Tonky A partir de llavors inicià una carrera imparable fins a convertir-se en la reina indiscutida del blues de Chicago, i en…

Les arrels dels lligams entre la veu i el sexe es troben en les tradicions religioses i cortesanes del món antic La seductora veu femenina del serpent del Gènesi trobava la seva correspondència amb el cant mortal, agut i femení, de les sirenes del món homèric Probablement, l’origen de la prohibició de la veu femenina en els rituals religiosos de la tradició judeocristiana obeïa a una aplicació moral de la lectura d’aquell símbol De fet, l’Església no començà a admetre la participació de la veu femenina en el cant litúrgic fins al Motu Propio de Pius X,…