Resultats de la cerca

Fou deixeble de Lluís Millet i d’Antoni Nicolau a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Harmonitzà una quantitat important de cançons populars, compongué música coral, música escènica i sardanes, i feu nombroses transcripcions d’obres dels segles XVII i XVIII Malgrat la poca popularitat del seu nom en l’àmbit sardanista, la qualitat lírica de les seves sardanes el feu mereixedor de més de vint premis, entre els quals cal citar els Jocs Florals de Girona per De bon matí 1917, els Jocs Florals de Figueres per Flor de neu 1917, el Premi Barcino per Vela al vent 1953…

Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900, La vida al…

Feu estudis de belles arts i fou pintor En llengua castellana arranjà un gran nombre d’operetes, algunes de Johann Strauss, i escriví sarsueles i obres teatrals entre les quals cal destacar el drama El capitán Gulliver , amb Manuel Mata i Maneja en llengua catalana escriví també sarsueles, amb els compositors Jaume Biscarri Societat familiar, o Tenorios i castanyes , 1901 i JosepRibera Banys de mar , 1896, i peces còmiques originals Plouen desgràcies i Qui no s’arrisca , 1876, o arranjades Amo i criat , 1884 Lo forjador , 1891, monòleg basat en un poema de F Coppée Obtingué accèssit a la…

Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Publicà poemes i un recull de prosa, i fou premiat als jocs florals Des dels anys vint fins als seixanta es dedicà a recollir nombrosos textos orals per tota l’illa de Mallorca N’aplegà més de 50000, especialment cançons curtes, però també cançons narratives com les balades i les codolades No n’elaborà, però, cap notació melòdica El resultat de la seva tasca són els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca 1966-74 i el llibre El cançoner popular de Mallorca 1960, que és una interessant descripció del…

Deixeble d’Enric Granados i de Felip Pedrell, collaborà en el Cançoner Popular de Catalunya , de Rafael Patxot Amb Toldrà, Gerhard, Blancafort, Mompou i altres fundà l’Orquestra de Cambra de Barcelona, que també dirigí Compositor notable, aconseguí prestigi amb composicions com ara Danses mallorquines, Balada , Variacions per a piano, L’estiu , per a cor, les sèries Cançons i danses de l’illa de Mallorca , Ritual de pagesia , per a orquestra, i un concert per a piano i orquestra Militant d’Acció Catalana, el 1939 s’exilià a Mèxic on, incorporat a l’Instituto de Bellas Artes, estudià el…

Germà del crític d’art Carles Pirozzini i Martí Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a La Gramalla , La Renaixença , Lo Gai Saber  i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic,…

Deixeble d’Enric Morera i de Joan Baptista Lambert En la seva producció es destaquen les sardanes La Verge catalana i La competència , escrita per a tres cobles el Quartet de corda 1929, Tres moviments simfònics que fou seleccionada per estrenar-la al congrés de la Societat Internacional de Música Contemporània, a Barcelona, l’any 1936 i un Poema montserratí 1947, escrit per a les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat Dirigí l’Escola Municipal de Música de Granollers Entre la seva producció cal destacar també el conjunt de poemes simfònics per a orquestra i cobla Empúries…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de La Vetllada  1881, setmanari gironí de marcat to conservador Se significà a La Renaixença , on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives…

A catorze anys entrà a formar part, en qualitat de flautí, de la banda del Primer Regiment d’Artilleria, amb seu a Barcelona, on tingué per director J Grassi Posteriorment estudià harmonia i composició amb Ramon Vilanova i cant amb J Devesa i M Testa, a més de fer filosofia a la Universitat de Barcelona, centre on cursà també estètica musical amb FX Llorens i Barba Influït per l’òpera italiana romàntica, compongué l’òpera Ernesto Duca di Scilla , representada al Teatre de la Santa Creu o Principal durant la temporada 1844-45 El 1858 era músic major del Regiment de Barcelona i el 1859 alguns…

Vida Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera, i es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona El 1839 viatjà a París, on estudià la poesia provençal, prenent com a base els manuscrits conservats Llicenciat i doctorat en filosofia i lletres el 1845, a partir de l’any següent fou catedràtic d’estètica i història de la literatura a la Universitat de Barcelona També es dedicà a la crítica literària i de l’art i a l’estudi de la literatura catalana, castellana i d’altres països europeus, com Itàlia, França, Occitània, Alemanya i Anglaterra Personatge important de la…