Resultats de la cerca

L’única font d’informació sobre el seu nom i activitat prové dels manuscrits de les seves composicions, conservats a Ciutat de Mèxic i a Chicago La seva producció musical és exclusivament religiosa Compongué misses, magníficats, lamentacions, salms i antífones d’entre quatre i vuit veus, que destaquen pel seu estil fluid i s’inclouen entre les millors i més inspirades de l’extens repertori colonial La seva adscripció estilística a la prima prattica és evident i l’única concessió a les tendències del principi del segle XVII és l’ús esporàdic dels dobles cors

S’inicià en l’àmbit musical tocant la guitarra, però a quinze anys abandonà aquest instrument i estudià el clarinet amb Lorenzo Tio Jr El 1913 reemplaçà Sidney Bechet en la banda de Freddie Keppard i el 1916 formà part de la Young Olympia Band El 1917 emigrà a Chicago, on treballà, entre d’altres, amb el trompetista King Oliver A partir del 1926 dirigí, a l’Apex Club de Chicago, el seu propi grup, un quintet que practicava l’estil New Orleans amb una particular composició instrumental -saxo alt i clarinet-, que li conferia una sonoritat distintiva Durant la major part dels anys trenta…

Entre el 1665 i el 1667 actuà com a violinista a la capella reial de Nàpols, on possiblement conegué el violinista Nicola Matteis, la tècnica del qual assimilà El 1667 cantà en la producció de Scipione affricano de F Cavalli Entre el 1668 i el 1677 residí a Roma, on es relacionà amb els músics més prestigiosos del moment, entre els quals hi havia el castrat Giovanni Francesco Grossi i el compositor Alessandro Stradella Des del 1673 estigué al servei de Cristina de Suècia com a violinista virtuós i com a director musical de l’orquestra de corda de la reina Viatjà esporàdicament a Londres i a…

Nasqué en una família dedicada al teatre, i estudià amb la seva mare Feu la seva primera aparició quan només tenia sis anys, a Darmstadt Posteriorment estudià amb A Czezka a Praga, on debutà l’any 1821 en una òpera d’A Boieldieu La temporada següent cantà a Viena, on CM von Weber, després d’escoltar-la en La donna del lago , li encomanà que interpretés Euryanthe, per la seva bellesa i la seva aparença quasi de fada La seva actuació a Berlín el 1825 aixecà una gran expectació Els anys posteriors actuà a París i a Londres, sempre envoltada d’un gran èxit i de nombrosos admiradors, entre els…

Vida Estudià música amb Jommelli i Cafaro al Conservatori de Nàpols El 1772 tornà a Cremona per estrenar-hi la seva primera òpera, Julio Sabino Després de viure un temps a Florència, l’any 1775 s’establí a París, on exercí de clavecinista al Théâtre Italien i adquirí fama com a compositor d' opéra comique Retornà a Itàlia el 1778, i fins el 1793 hi estrenà una cinquantena d’òperes, tant de gènere còmic com seriós, entre les quals destaca La villanella rapita , estrenada a Florència el 1783 El 1785 fou nomenat segon organista de Sant Marc de Venècia, càrrec que ostentà oficialment fins el…

D’acord amb el material de què són fetes, es parla de canyes clarinet, oboè, tenora, de llengüetes labials llavis de l’instrumentista en els instruments de metall o de llengüetes metàlliques harmònica, acordió Quan es troba simplement adossada a un element rígid, es parla de llengüeta simple clarinet, saxòfon, harmònica en el cas que vagi aparellada amb una altra, es parla de doble llengüeta oboè, fagot, llavis Tant la doble llengüeta com la llengüeta simple acompanyada de l’element rígid constitueixen el que s’anomena dispositiu d’autoexcitació Aquest dispositiu és el responsable de…

Vida Alumne de F Durante, N Fiorenza i G Manna al Conservatorio Santa Maria di Loreto de Nàpols, s’inicià com a operista en aquesta ciutat El seu primer èxit fou Andromaca , estrenada al Teatro San Carlo el 1761 Un any més tard es traslladà a Venècia per seguir la representació de les seves òperes, i decidí establir-se a Roma, des d’on continuà viatjant a altres ciutats italianes, tot consolidant així la seva carrera com a operista El 1768 tornà a Venècia, on ocupà el càrrec de director del Conservatorio de l’Ospedaletto i es dedicà també a l’ensenyament del cant El 1770 viatjà a Munic per a…

Vida Estudià contrapunt i teclat amb el seu oncle, i viola i fagot amb el seu pare, Jacobo Guglielmi Sota el patronatge de la duquessa de Massa, estudià al Conservatori Loreto de Nàpols Allà fou deixeble de F Durante i l’any 1750 hi esdevingué primo maestrino Abandonà el conservatori pels volts del 1754 La primera òpera seva de la qual es té referència és una comèdia en dialecte interpretada el 1757 al Teatro Fiorentini Suposadament encara vivia a Nàpols quan el 1763 rebé el seu primer encàrrec per a compondre una opera seria , per al Teatro Argentina de Roma A partir de llavors, cada any…

S’hi inclouen en aquest grup els instruments de corda fregada violí, violoncel, contrabaix i els de vent clarinet, oboè, flauta, trompeta En termes físics, l’acció de l’instrumentista es descriu com una aportació constant d’energia Ara bé, aquest flux energètic constant no és capaç de donar lloc a un moviment oscillatori de la corda en el cas dels cordòfons o la columna d’aire en el cas dels aeròfons Cal un fenomen físic que el transformi en flux pulsant o oscillant perquè pugui actuar adequadament sobre l’element vibratori Aquests requeriments es poden entendre fàcilment a través del…

La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…