Resultats de la cerca

A l’edat de deu anys es traslladà a París, on fou nen cantor a l’església de Saint-Roch Posteriorment estudià harmonia amb A Elwart al conservatori, i composició amb D Aubert Treballà com a organista a l’església de Bicêtre i a Saint-Eustache Saltà a la fama el 1848 amb la seva doble aparició com a compositor i cantant en el paper principal del seu Don Quichotte et Sancho Pança A partir de llavors dugué a terme una carrera de compositor, llibretista, cantant i productor en teatres com l’Odéon i el Théatre du Palais-Royal El 1854 obrí el seu propi teatre, les Folies-Concertantes…

Madame de Sévigné la descriu dansada per dos personatges en solo El ritme és a tres temps En francès era anomenada folies d’Espagne Diversos compositors n'empraren temes, com Corelli, JSBach, CPhEBach, Liszt, etc

Fou alumne de Dubois i Massenet composició i de Franck orgue al Conservatori de Música de París, on guanyà el primer premi d’harmonia Com a compositor de ballet debutà amb Les sources du Nil al Folies Bergère, el 1882 Phryné 1896 és la seva obra més important en aquest gènere És conegut sobretot per les marxes Marche lorraine 1887 i La père la victoire 1888 Després d’intentar debutar com a compositor d' opéra-comique amb Rabelais 1892, continuà amb les operetes Les Colles des Femmes 1893, Les saltimbanques 1899 i Hans, le jouer de flûte 1906 Dirigí els balls de l’Òpera de París i…

Estudià cant al Conservatori de Bordeus i debutà al Gran Teatre de la mateixa ciutat Fou descoberta per Jean Cocteau i Francis Poulenc mentre actuava al Folies-Bergère, a París El 1947 protagonitzà l’estrena, a l’Òpera de la capital francesa, de Les mamelles de Tirèsies de Poulenc, de qui interpretà cançons especialment compostes per a ella, i també la de Diàlegs de Carmelites , a Nova York 1957, i de La veu humana , a l’Òpera Còmica de París 1959 El 1962 interpretà el paper de Melisanda a Glyndebourne Fou convidada als principals teatres d’òpera d’Europa i Amèrica, sovint per a…

Quan tenia tretze anys entrà a treballar al Folies Bergère, local que abandonà el 1914 per ingressar a la companyia del teatre Gaîté-Lyrique L’any 1915 era al Théâtre du Palais-Royal, on actuà en diverses revistes i on fou descoberta per l’actor, director escènic i escriptor Sacha Guitry, a la companyia del qual s’uní el 1916 i amb qui es casà el 1919 Fins el 1932 -any del seu divorci- interpretà alguns papers en operetes franceses Posteriorment aparegué amb el nom d’Hortense Schneider en pellícules musicals -com ara La dama de les camèlies A Gance i F Rivers 1934- al costat del…

Vida El 1869 ingressà a l’École Niedermeyer de París, on estudià amb Q Lauret orgue, A Laussel piano, E Gigout contrapunt, i C Saint-Saëns i G Fauré composició Amb aquest darrer compositor mantingué una forta amistat Del 1874 al 1881 fou organista i compositor de música sacra a l’església de Saint-Sulpice El 1876 obtingué el primer premi de la Société des Auteurs et Compositeurs de Musique amb la seva Simfonia en la major Inicià la seva carrera com a director d’orquestra el 1878 al Folies-Bergère, teatre per al qual compongué també ballets El 1880 també fou director a l’Eden-…

Vida Entrà en contacte amb el món musical gràcies al negoci patern de construcció de pianos Després d’haver-se declarat desertor de l’exèrcit prussià, es traslladà a París, on, pels volts del 1790, es guanyà la vida com a instrumentista virtuós i compositor Installat a Londres al final del 1796, hi aconseguí un gran reconeixement en les dues facetes, mentre duia a terme una important tasca pedagògica El 1800 anà a Viena, ciutat on l’aurèola que l’acompanyava com a excepcional instrumentista no passà desapercebuda, de manera que l’aristocràcia vienesa s’apressà a organitzar una competició amb…

Vida Fou el principal compositor de grands motets del Barroc tardà i un dels compositors favorits de música religiosa de la cort de Lluís XIV Cap a l’any 1666 ingressà al cor de l’església reial de Saint Germain-l’Auxerrois, a París A l’edat de quinze anys abandonà el cor i intentà ingressar a l’orquestra de GB Lulli com a violinista, però fou rebutjat, cosa que el dugué a renunciar fins i tot a tocar el violí per sempre més i es dedicà a perfeccionar els seus coneixements d’orgue i clavicordi Treballà durant algun temps com a organista a Saint Germain-en-Laye, malgrat que Lluís XIV…

Pertanyia a una família burgesa catalana que li pogué pagar els estudis musicals El seu pare, aficionat a la música, duia el jove Ferran a veure òpera italiana Començà a compondre de molt jove, quan encara no havia completat la seva formació musical També, en aquesta primerenca etapa de la seva vida, s’entretenia cercant sonoritats en la guitarra i el violí Es formà a l’Escolania de Montserrat 1790-95, on sistematitzà i amplià els seus coneixements musicals sota el mestratge d’Anselm Viola sobre l’ensenyament rebut deixà més tard una interessant relació escrita El 1795 s’establí a Barcelona,…

La Biennal d’Art de Venècia va incloure un pavelló sencer dedicat a la cultura i l’art catalans © IRL / Pietro Battisti La cultura catalana encadena tres anys de projecció internacional més que notable en diferents àmbits si el 2007 la literatura va ser la convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt i el 2008 la cultura catalana en general va ser-ho al Festival de Guanajuato, enguany va ser la primera ocasió en què l'art del país va disposar d'un pavelló propi a la prestigiosa Biennal de Venècia Catalunya va mostrar a la biennal --un dels esdeveniments internacionals més importants d'…