Resultats de la cerca

Sol ésser formada per dos instruments o més dels següents tipus gambang o xilòfon metàllic o de fusta saron , una altra varietat de xilòfon gonang, sèrie de campanes o gongs metàllics kendang i ketipung , varietat de flauta i rebab , o violins de dues cordes Poden figurar-hi més instruments S'ha estès per tot el domini indonèsic i sol acompanyar les danses tradicionals

L’accent mètric de cadascun dels temps que formen un compàs és diferent segons si el seu començament coincideix o no amb el començament del compàs El primer temps, és a dir, l’únic el començament del qual se superposa amb el del compàs, és el temps mètricament més accentuat Per aquest motiu sol anomenar-se temps fort, temps greu, etc La resta, menys accentuats mètricament, solen rebre, en contraposició, el nom de temps febles, lleus, etc

Interval freqüent en el cant gregorià, sobretot en el mode quart, el seu ús, conegut amb el nom de diabolus in musica des dels primers polifonistes medievals, fou considerat com a dissonant i, en conseqüència, rigorosament controlat Aquest terme s’aplica indistintament a l’interval i a la seva inversió

Les progressions harmòniques més habituals són la formada pels graus I-IV-V-I, considerada paradigmàtica de la música del Classicisme, i la formada per la seqüència I-IV-VII-III-VI-II-V-I, més característica del Barroc Sovint el terme progressió s’utilitza com a sinònim de seqüència 1

El nombre de parts serveix habitualment per a caracteritzar una peça polifònica Així, es parla d’una fuga a tres parts, d’un cànon a quatre parts, d’una invenció a dues parts, etc Cal tenir present que, en aquest context, el terme ’part’ sempre es pot substituir per la paraula ’veu', potser més freqüent en les llengües romàniques Es distingeixen diferents modalitats de part es parla de part lliure o complementària per a designar aquella veu o aquelles veus que, en un context imitatiu, com ara un cànon, no participen del principi imitatiu de part principal o part secundària, i de parts reals…

El timbre depèn de factors complexos acústicament nombre d’harmònics que formen el so, llur intensitat i selecció El timbre és modificat per la manera d’atacar o extingir el so

Els jocs de boca, anomenats també jocs labials, formen juntament amb els jocs de llengüeta llengüeteria les dues categories principals de classificació dels jocs de l’orgue Comprenen els jocs de flautes, flautats o principals, gambes, bordons, etc

Pot ser diatònic i equival a una segona menor, quan és format per dues notes de nom diferent per exemple, fa-sol bemoll, o cromàtic quan les dues notes que el formen tenen el mateix nom per exemple, fa-fa diesi

Zona de contacte del món llatí i l’eslau, la música medieval txeca oscillà entre les dues concepcions litúrgiques, la llatina i l’eslava, amb períodes de predomini d’aquesta darrera, originada probablement a l’abadia de Sázava s XI A l’època de Carles IV 1346-78 hi hagué un centre de música litúrgica ambrosiana d’una influència notable també aparegué música profana d’ambient cortesà Poc després penetrà l’Ars Nova francesa, amb Guillaume de Machault, resident durant anys a la cort reial txeca La seva influència es palesà en l’obra de Záviš i de Jan de Jenštejn En aquests anys el…