Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
The Velvet Underground
Música
Grup de rock format a Nova York el 1965 per Lou Reed (veu i guitarra), John Cale (veu, baix i viola), Sterling Morrison (guitarra) i Maureen Mo Tucker (bateria).
La seva música, fosca i personal, formà part de la nova intellectualitat del principi dels setanta, i es convertí en l’avantguarda de l’escena novaiorquesa Apadrinats per Andy Warhol i amb la participació de Nico, enregistraren The Velvet Underground and Nico 1967, el segon disc, ja sense Nico, fou White Light/White Heat 1967, després del qual JCale abandonà la formació per emprendre la seva carrera en solitari Seguiren The Velvet Underground 1969, Loaded 1970, Live at Max's Kansas City 1972, 1969 Live 1974, VU 1984 i Another View 1986
James Taylor
Música
Cantautor nord-americà.
Ajudà a definir la música del cantautor dels EUA, amb els seus temes folk , la seva veu fosca i vellutada i les seves cançons introspectives, en l’època de plena efervescència del rock dur, entre els anys seixanta i setanta De família de músics, deixà l’escola a setze anys i feu el seu primer enregistrament el 1968 No aconseguí la popularitat fins el 1970, amb el disc Sweet Baby James , que incloïa temes com Country road , Oh Susanna , Blossom i Fire and rain L’any següent mantingué la fama amb Mud Slide Slim i la versió de You’ve got a friend , escrita per Carole King El 2002…
Antônio Carlos Gomes
Música
Compositor brasiler.
Vida Començà els estudis musicals amb el seu pare, que era director de banda A divuit anys ja havia escrit una missa i l’any següent debutà com a pianista Completà aquests estudis al Conservatori de Rio de Janeiro, amb Joaquim Giannini L’any 1861 estrenà la seva primera òpera, A noite do castelo , i el 1863 la segona, Joana de Flandres El gran èxit aconseguit amb aquestes obres feu que l’emperador Pedro II li concedís el títol de Cavalliero da Orden do Rosa i una beca per a anar a estudiar a Itàlia Del 1864 al 1866 estudià al Conservatori de Milà amb Lauro Rossi, i a partir de llavors la…
Baltasar Bibiloni
Música
Compositor, director de cor i pedagog mallorquí.
Vida Exerceix un paper cabdal de mestratge i d’impulsor del cant coral i la pedagogia musical a Mallorca Fou director de l’Escola Universitària de Mestres i professor a l’àrea de música de la Universitat de les Illes Balears Dirigí la històrica coral de l’Escolania del Santuari de Lluc, coneguda com a "Blauets de Lluc" 1993-2001 Entre les seves composicions, la més rellevant és la Cantata de la fosca i de la llum Ha publicat tres llibres d’arranjaments corals de cançons tradicionals Bibliografia Bibiloni i Llabrés, Baltassar Cançoner de pedagogia musical sobre cançons i refranys de Mallorca…
Georges Brassens
Música
Compositor i cantant francès.
Les seves cançons inconformistes no solament tingueren una gran importància a la França de la postguerra, sinó també en el moviment de la Nova Cançó i en cantautors catalans posteriors D’adolescent ja s’interessà per la poesia i la cançó L’any 1939 es traslladà a París per aprofundir l’obra de poetes com Mallarmé i Baudelaire Després de la Segona Guerra Mundial visqué en la pobresa, i creient que no arribaria a la talla dels poetes esmentats decidí dedicar-se a la cançó L’any 1952 començà a tocar la guitarra i a cantar pels cabarets de Montmartre temes com La mauvaise réputation…
Albert Sardà i Pérez-Bufill
Música
Compositor.
Estudià la carrera d’enginyer industrial i alhora contrapunt i composició amb Josep Soler Amplià estudis a Darmstadt 1972 Autor, entre altres obres, de Cinc peces per a piano 1970, Isoritme 1971, per a conjunt instrumental, Saudade , per a dues flautes, The Ascension of Saint Rose of Lima , per a orgue 1973, Cercles 1974, Vuit peces per a orquestra 1974, Apsara II, per a trio 1975, Quartet de corda 1976, Ophiusa , per a flauta, Visió experimental , per a gran orquestra, Un fosc accent, una fosca presència 1979 i Hora foscant 1981, per a cors, L’ombra 1979, Cordèlia 1979, per a conjunt…
Aloys Fuchs
Música
Musicòleg austríac d’origen moravià.
Rebé formació musical en un monestir franciscà d’Opava, Moràvia, on estudià orgue, violoncel i cantà al cor Posteriorment estudià dret i filosofia a la Universitat de Viena El 1829 fou nomenat membre del Consell de la Societat dels Amics de la Música En el camp de la musicologia destacà com a erudit i colleccionista La seva biblioteca conservava documents musicals de gran valor, entre els quals destaquen alguns manuscrits autògrafs de Bach, Händel, Haydn, Gluck, Mozart i Beethoven, i també d’altres compositors italians i alemanys també contenia edicions impreses del segle XVII, tractats…
tercera de Picardia
Música
En una peça en mode menor, conversió de la 3a m de l’acord de tònica en 3a M en una cadència conclusiva autèntica o plagal (cadència 1).
També coneguda amb el nom de cadència picarda, fou una cadència molt utilitzada al final del Renaixement i al Barroc, perquè fins a partir de la segona meitat del segle XVIII no es generalitzaren, en les peces en mode menor, els finals amb la 3a m en l’acord de tònica a causa de la seva sonoritat més fosca i menys apropiada, per tant, per a donar sensació de conclusivitat A partir del Classicisme, la tercera de Picardia quedà com un recurs estilístic utilitzat per a imitar l’estil barroc com en el final del "Lacrimosa" del Rèquiem de WA Mozart JJ Rousseau en el seu Dictionnaire…
El Petit de Cal Eril

Joan Pons, El Petit de Cal Eril
© Román Yñán / Bankrobber
Música
Nom amb el qual és conegut el cantant, guitarrista i compositor Joan Pons i Villaró.
En un estil qualificat de pop-folk rural, debutà el 2007 amb la maqueta autoproduïda Per què es grillen les patates , guardonada amb el Premi a la creativitat del Club TR3SC, que reedità el 2012 com a disc i amb el qual introduí un estil folk amb arrels en la música tradicional i en el pop psicodèlic El 2009 publicà el seu primer disc oficial, i les sargantanes al sol , i, el mateix any, Cançons de Nadal , compartit amb el grup Anímic El seu segon disc individual, Vol i dol 2010, recrea un imaginari sinistre amb allusions al cicle vital i la mort, i inclou textos de Pere Quart i…
punk
Música
Estil de rock simple, sorollós i de ritme ràpid on l’actitud és més important que el virtuosisme tècnic i la creativitat musical.
A la meitat de la dècada dels anys setanta, influïdes per grups i músics de rock com MC5, New York Dolls, Velvet Undergound i Iggy Pop and the Stooges, aparegueren les primeres formacions punk Es tractava bàsicament de mostrar dalt de l’escenari la ràbia d’una generació de joves que no veia cap perspectiva de futur Sorgí precisament en un moment en què el rock progressiu dominava l’escena musical moderna, amb cançons interminables i solos de guitarra per a lluïment de músics Als Estats Units destacaren The Ramones, i al Regne Unit els grups més notables foren Sex Pistols, Buzzcocks i The…