Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de cavitat globular, colpejat indirectament, per sacseig Consisteix en una carbassa, o un altre fruit natural de cavitat globular, al qual s’ha inserit un mànec de fusta o agafador L’interior de la cavitat conté les llavors del fruit, o unes altres llavors, que són les que produeixen el so en sacsejar l’instrument Generalment, es toquen per parelles -i s’anomenen, per tant, en plural maraques- sostenint-ne una a cada mà, amb moviments alternants entre totes dues mans Tradicionalment han estat utilitzades en l’acompanyament rítmic de nombroses…

El jònic és l’onzè mode del sistema de 12 modes, fruit de l’ampliació del de 8 modes eclesiàstics o gregorians

És un complement de l’orgue d’ecos -un dels cossos d’orgue- fruit dels gustos propis dels segles XVII i XVIII Un exemple a Catalunya són les campanes de l’orgue de la Seu de Tarragona

Inicialment foren fruit de la decoració espontània d’un text musical per l’intèrpret posteriorment els compositors assenyalaren els ornaments que calia incorporar-hi L’ornament pot anar indicat per signes en la partitura, com el mordent o l' apoggiatura , o bé ésser completament escrit en el text musical

La seva presentació escalar s’anomena escala diatònica diatonisme Les característiques fonamentals del sistema heptatònic són, d’una banda, la divisió de l’octava –en la seva presentació escalar– en dos tipus d’intervals 2a M i 2a m amb una ordenació determinada les 2es m estan el màxim de separades entre si i, de l’altra, l’interval format entre les notes més allunyades del grup de set formen l’interval de 4a aug o 5a dis també anomenat tríton i diabolus in musica , únic interval augmentat o disminuït que es forma entre les set notes L’asimetria que mostra la sèrie de 2es majors i menors…

Segons alguns estudiosos C Sachs, fou fruit de l’adopció per l' écossaise de certs girs característics del vals Similar a la polca però amb un tempo més lent, fou introduïda a Anglaterra amb el nom de german polka A França, amb els noms de schottische bohème o polka tremblante fou conegut, també, un tipus particular de polca Al final del segle XIX es popularitzà a Espanya amb el nom de xotis chotis en castellà

És el fruit de l’aflamencament dels fandangos de Granada, en incorporar-los els gitanos del Sacromonte a les seves zambras , on es barrejaven balls i cançons purament folklòrics amb elements flamencs La granadina es pot catalogar dins del flamenc com a pertanyent al cante chico , tot i que hi ha autors que la situen dins d’un gènere intermedi, els cants del qual deriven principalment dels anomenats fandangos grandes , més guarnits i d’interpretació menys intensa que el cante jondo

Pot ser de llengüeta batent o lliure rarament El seu ressonador és cilíndric, ample i de llargària escurçada Fruit de la imitació del clarinet de l’orquestra, aparegué al sud d’Alemanya 1790, i aviat s’expandí per Europa i Amèrica, tot suplint el vell joc de cromorn Per les seves característiques romàntiques, i com a solista, és un element propi de teclats expressius o recitatius La seva tessitura pot ser de 16', 8’ o 4' Una variant, de construcció més complexa, és el Sonor-Clarinet patentat per la firma alemanya Laukhuff

Als 7 anys actuà de guitarrista en un conjunt flamenc i tres anys després debutà a Madrid amb gran èxit Fruit d’una estada a Barcelona féu la coneixença de la ballarina Carme Amaya, amb qui més tard collaborà i junts recorregueren el món Residí a Mèxic i cap als anys cinquanta s’installà als EUA on enregistrà una cinquantena de discs, alguns d’ells guardonats, i rebé premis i distincions Era considerat com el més universal dels guitarristes flamencs i, àdhuc, creador de l’escola que hom anomena “sabiquisme”

Aquest grup era fruit de l’escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales 1742 L’escola proveí de músics moltes esglésies, i també de llibres de cant que revelen l’alta habilitat gràfica dels escriptors Des del punt de vista estrictament musical, però, els himnaris procedents de Catí desvirtuaven el gregorià primitiu a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síllabes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades