Resultats de la cerca

Treballà com a dissenyador gràfic en empreses discogràfiques i com a acompanyant de diversos grups de rock El 1980 formà el seu primer conjunt, Los Rápidos, amb el qual enregistrà el disc homònim Dissolt aquest grup l’any següent, fundà amb Quimi Portet Los Burros, amb el qual enregistrà Rebuznos de amor 1983 El grup, que canvià el nom pel d’ El Último de la Fila el 1985, es convertí en un dels de més èxit del rock estatal fins que es dissolgué el 1998 Aquest any García inicià la seva trajectòria en solitari amb l’àlbum Arena en los bolsillos , al qual seguiren Nunca el tiempo es perdido…

Format musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, de la qual fou membre del 1660 al 1668, continuà la vida monàstica en l’esmentat monestir, on pogué completar la seva formació amb el pare Joan Cererols, a qui succeí com a mestre de capella i de l’Escolania A Montserrat exercí tots els càrrecs de responsabilitat musical -mestre de l’Escolania i de la capella, organista, compositor i cantor-, així com el de sagristà major Fou l’inductor de la fàbrica de l’orgue major de la basílica Renuncià a totes les ofertes de càrrecs importants en llocs tan prestigiosos com la seu de Saragossa o…

Estudià al Conservatori de Madrid, i amplià estudis a Múnic amb Lessing i Eichhorn, i a Siena amb Celibidache Guanyà el primer premi del Concurs Internacional organitzat per la RAI de Milà 1962, un any després, el de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, i altres concursos internacionals Entre el 1962 i el 1964 fou director de la Societat Filharmònica i del Conservatori de Las Palmas, i aquest darrer any assumí la titularitat de l’Orquestra Municipal de València Ha estat director titular de l’orquestra de RTVE 1966-84, i el 1969, director adjunt de l’Orquestra Simfònica Nacional de Washington…

Vida Inicià els estudis musicals a Terol, però el 1947 es traslladà a València, on estudià amb P Sosa, C Lapiedra i FJ León Tello, entre d’altres El 1952 es traslladà a Madrid, on tingué com a professors J Gómez, F Calés i M García Matos Entre el 1954 i el 1956 estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Allí amplià els estudis de composició amb V Frazzi i els de direcció amb P Van Kempen El 1955 guanyà el Premi Internacional de Composició d’aquest centre per la seva obra Cantata a Siena Novament a Madrid, fou professor de solfeig del Conservatori de Música de Madrid i el 1958 formà el…

De formació musical sòlida, la importància de García Lorca en aquest àmbit és triple En primer lloc, compongué cançons a partir de clàssics de la literatura castellana M de Cervantes, J del Encina, A Machado, etc En segon lloc, feu de compilador Cancioneros i divulgador del folklore musical andalús i gitano, que sovint inspirà la seva producció literària Poema del cante jondo o Romancero gitano I en darrer terme, perquè, a conseqüència de les circumstàncies que envoltaren la seva mort, molts músics compongueren peces en record seu, com la Sonata per a violí , de Francis Poulenc 1942-43, i…

Fou nen cantor de la catedral de Pamplona i posteriorment membre de l’Orfeón Pamplonés Es traslladà a Madrid, on fou deixeble de C del Campo i J Turina Gaudí d’un gran reconeixement com a pianista, professió amb la qual es guanyà la vida La seva obra musical té punts de contacte amb l’andalusisme de Turina, si bé fou molt receptiu als nous corrents musicals europeus i els seus gustos musicals incloïen la música barroca i la clàssica Fou un compositor molt popular, rebé en dues ocasions el Premio Nacional de Música i compongué una gran quantitat de bandes sonores, com ara la de Madrid de mis…

Fou un dels guitarristes hispànics més importants de la primera meitat del segle XIX Rebé les primeres nocions de guitarra del seu pare i posteriorment estudià amb fra Miguel García i seguí el mètode de Moretti El 1820 publicà una interessant Colección de estudios para la guitarra i l’any 1822 els tres Rondós brillantes , mentre que Escuela de guitarra , la que hom considera la seva millor obra pedagògica, aparegué l’any 1825 Fou llavors que decidí marxar a París per ampliar coneixements i per conèixer Ferran Sor, resident a la capital francesa, que introduí Aguado als cercles de G Rossini, V…

Es formà al Conservatori de València amb el mestre Daniel Rueda, i posteriorment perfeccionà els estudis de piano amb A Iglesias, Y Lefébure, M Tagliaferro, M Pinter i G Agosti Amb la pianista Alícia de Larrocha treballà de manera especial el repertori de música espanyola La seva carrera com a solista el dugué a actuar en sales d’arreu del món, des del Japó fins als Estats Units, on destaquen els concerts que realitzà al Carnegie Hall i a la seu de les Nacions Unides, i també a la majoria de països europeus En les seves actuacions amb orquestra estigué dirigit per mestres de la importància d’…

Fill de Manuel García, fou un dels primers que realitzaren investigacions científiques sobre la laringe i les cordes vocals Estudià cant a Nàpols amb el seu pare, NA Zingarelli i G Ansani, i el 1820 ingressà al Conservatori de Música de París Debutà el 1825, a Nova York, amb El barber de Sevilla , de G Rossini La premsa francesa, tot i que li reconegué qualitats, no li veié els dots del seu pare, raó per la qual abandonà la música i es dedicà a la medicina Després d’una sèrie de conflictes amb el seu progenitor, ingressà a l’exèrcit i marxà a Algèria Fou durant la seva època de metge militar…

Vida Estudià al Conservatori de Música del Liceu amb J Sicart, i a París amb Ch Causeret, H Amiot, J Boguet i M Deschaussées També assistí als cursos públics d’A Cortot, F Poulenc, O Messiaen i P Bernac A Barcelona collaborà amb Conxita Badia, la qual acompanyà en nombrosos concerts Realitzà gires internacionals amb Victòria dels Àngels, amb la qual efectuà diversos enregistraments en directe a Tòquio 1986 i Barcelona 1987 També acompanyà Carmen Bustamante Des del 1979 es dedica intensament a la composició, amb una àmplia producció que inclou obres per a cor, piano, guitarra, orgue, quartets…