Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Gerhard Grenzing
Música
Orguener alemany establert al Papiol (Baix Llobregat).
Vida El 1957 començà l’aprenentatge de l’ofici en el taller escola de R von Beckerath, a Hamburg, on romangué durant cinc anys i on fou un alumne destacat Més tard amplià estudis en factories suïsses i austríaques Vers el 1967 entrà en contacte amb l’orguener G Blancafort de Collbató, i fou llavors que descobrí la factura catalana i mallorquina El 1969 s’installà a Mallorca, on començà la seva tasca de construcció i restauració d’orgues, activitat que realitzà fins el 1974 Aquest mateix any construí un taller nou al Papiol, que amplià el 1999 a causa de la demanda estatal i internacional de…
Gerhard Unger
Música
Tenor alemany.
Estudià música a Eisenach i debutà el 1947 a Weimar, on interpretà diversos papers d’òperes de WA Mozart, G Verdi, G Puccini i R Wagner El 1951 cantà en el Festival de Bayreuth, on tornà posteriorment També cantà a Berlín 1949-61, Stuttgart 1961-82, Viena, París, Nova York, Buenos Aires i en el Festival de Salzburg, on el 1961 fou Pedrillo en El rapte del serrall , paper que interpretà més de 300 vegades i que enregistrà en disc Del 1962 al 1973 fou membre de la companyia de l’Òpera d’Hamburg, on s’especialitzà en títols d’autors germànics com ara WA Mozart, R Wagner, R Strauss i A Berg,…
Gerhard Stolze
Música
Tenor alemany.
Inicià la seva trajectòria artística com a actor i posteriorment estudià cant a Dresden i Berlín El 1949 debutà com a membre de la companyia de l’Òpera de Dresden Del 1953 al 1961 treballà a la Staatsoper de Berlín, i el 1951 inicià una sèrie de collaboracions amb el Festival de Bayreuth, on cinc anys més tard interpretà el paper de Mime Sigfrid , personatge que feu fins el 1969, en què el representà al Covent Garden de Londres El 1968 feu de Loge L’or del Rin al Metropolitan de Nova York Destacat actor, fou un intèrpret ideal de personatges com Mime, Monostatos La flauta…
Gerhard Rühm
Literatura
Música
Escriptor i compositor austríac.
Pertanyent al Grup de Viena, és un dels exponents de la poesia concreta i experimental Ha escrit sobretot poesies acústiques, texts visuals, cobles paròdiques, teatre concret, contes i peces radiofòniques Cal destacar Konstellationen ‘Constellacions’, 1960, poesies Rund oder Oval ‘Rodó o oval’, 1961, obra teatral Rhythmus r 1967, poesia acústica, i Thusnelda Romanzen ‘Romances per a Thusnelda’, 1968, paròdies líriques Nombroses poesies de Gesammelte Gedichte und visuelle Texte ‘Poesies escollides i texts visuals’, 1970 insisteixen en la discrepància entre continguts agressius i vulgars i…
Robert Gerhard i Ottenwaelder

Robert Gerhard i Ottenwaelder
© Fototeca.cat
Música
Compositor i musicòleg.
Vida Fill de mare alsaciana i pare suís establerts a Valls, s’educà en un ambient cultural català Era germà del polític Carles Gerhard A dotze anys el seu pare l’envià a Lausana Suïssa per ampliar els estudis i entrar en una escola de comerç, però la seva vocació musical era molt forta i a l’edat de disset anys es traslladà a Munic i ingressà a l’Acadèmia Reial, on estudià amb Walter Courvoisier L’esclat de la Primera Guerra Mundial 1914, frustrà els seus plans i retornà a Valls seguidament es traslladà a Barcelona, on estudià piano amb Enric Granados i Frank Marshall,…
Gerhard Heinrich Wilhelm Fritz Hüsch
Música
Baríton alemany.
Estudià a la seva ciutat natal amb Hans Emge i debutà a Osnabrück el 1923 amb Der Waffenschmied , d’A Lortzing Posteriorment formà part de les companyies d’òpera de Colònia 1927-30 i Berlín 1930-42 El 1930 debutà al Covent Garden de Londres amb Die Fledermaus 'El ratpenat', de J Strauss i hi tornà els anys 1931 i 1938 com a Papageno La flauta màgica El 1930 i el 1931 fou Wolfram Tannhäuser a Bayreuth La seva veu de baríton líric li permeté cantar amb èxit el repertori mozartià Don Giovanni , Les noces de Fígaro , verdià La Traviata i, ocasionalment, el puccinià Madama Butterfly , a…
Discòfils
Música
Associació fundada el 1935 a Barcelona per Joan Prats amb la col·laboració de Robert Gerhard i Ricard Gomis dedicada a la divulgació de la música.
En aquella època la difusió del disc era encara incipient i aquesta agrupació intentà que les empreses discogràfiques publiquessin determinades obres Organitzà també audicions comentades per personalitats destacades del món musical, entre les quals cal esmentar Robert Gerhard, Higini Anglès i Adolfo Salazar En esclatar la Guerra Civil Espanyola, cessà la seva activitat
Amics de l’Art Nou
Música
Associació fundada a Barcelona l’any 1930 per tal d’impulsar la difusió de l’art d’avantguarda en totes les seves manifestacions, inclosa la música.
Coneguda també amb la sigla ADLAN, entre els seus membres hi hagué Joan Prats -que n’era l’ànima-, Joan Miró, Josep Lluís Sert, Robert Gerhard, JV Foix, Sebastià Gasch, etc Organitzà exposicions de l’obra de Picasso, Dalí, Miró, Calder, etc i donà a conèixer la música d’Arnold Schönberg, Manuel Blancafort i Robert Gerhard, a qui l’any 1933 dedicà un concert monogràfic Mantingué l’activitat fins a l’inici de la Guerra Civil
Auditori Nacional d’Espanya
Música
Auditori projectat per José M. García de Paredes, inaugurat a Madrid el 1988.
La titularitat i la gestió corresponen a l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música, que depèn del Ministeri d’Educació i Cultura Disposa de dues sales d’audició, una de simfònica, amb capacitat per a 2 293 espectadors i un temps de reverberació de 2,1 s, i una de cambra, amb una capacitat de 692 localitats i un temps de reverberació d’1,5 s Ambdues sales disposen d’orgue, el de la sala simfònica és obra de Gerhard Grenzing, i el de la sala de cambra, de Gabriel Blancafort És la seu de l’Orquestra i el Cor Nacionals d’Espanya i de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya…
Grup Instrumental Català
Música
Conjunt estable especialitzat en música contemporània.
Fou fundat el 1976, a Barcelona, per Carles Santos i Josep M Mestres Quadreny, sota els auspicis de la Fundació Miró i amb el suport financer de la Caixa El grup era format per Carles Santos piano i direcció, B Held flauta, M Gaspà clarinet, F Quiroga guitarra, P Puértolas violí, I Alcover violoncel i X Joaquín percussió Mestres Quadreny i Carles Santos n’assumiren la direcció artística Actuà durant tres temporades al llarg de les quals oferí un concert mensual a la Fundació Miró, a més de participar en diversos festivals, com ara les Jornades Catalanes a Berlín El primer d’aquests concerts…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina