Resultats de la cerca

Després de les obres de M Glinka i d’A Dargomižskij no existia a Rússia una creació musical amb trets propis La pujada al tron d’Alexandre II significà un desvetllament de la consciència nacional que es reflectí en la literatura d’IS Turgenev, L Tolstoj o FM Dostojevskij El crític musical V Stasov donà el nom de "colla poderosa" als compositors afeccionats que estaven sota el guiatge espiritual de M Balakirev K’ui era enginyer militar, Borodin químic, Musorgskij oficial i buròcrata i Rimskij-Korsakov oficial de la marina En realitat, l’època en què se’ls pot considerar com a integrants d’una…

La formació durà només dos anys, durant els quals enregistrà dos discos, Festival Folk 1967 i Folk 2 1968, però va tenir una gran repercussió pel tipus de cançó i per la im-portància dels seus membres Pel Grup de Folk hi van passar des de Jaume Arnella, Jaume Sisa, Pau Riba i Jordi Pujol, fins a Xesco Boix, Els Tres Tambors, Falsterbo-3, Els Sapastres, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Albert i Jordi Batiste o Oriol Tramvia El seu objectiu era trencar amb la tradició de la cançó francesa d’Els Setze Jutges per mitjà d’una fórmula que adaptava temes folk nord-…

Els seus fundadors foren Manuel Manolo  Miralles Xàtiva, Costera, 23 de març de 1952 – València, 29 de juliol de 2023,  Manolo Lledó , que abandonà el grup al cap de pocs mesos,  Miquel Gil i Vicent Torrent i Centelles Torrent, Horta del Sud, 1945 Recollí l’herència del grup Equip València-Folk 1969-73, del qual havia estat membre Torrent Conreà un tipus de cançó que sota l’embolcall de ritmes i formes tradicionals, però sàviament adaptats a una sensibilitat moderna, conté lletres que reflecteixen una preocupació nacional i sociopolítica centrada en el País Valencià…

És format per Guillem Gisbert veu, guitarra i ukulele, Martí Maymó baix i clarinet, Roger Padilla guitarra, banjo i ukulele i Arnau Vallvé bateria Combina el pop , el rock i la música tradicional El novembre del 2008 el grup publicà el seu primer disc, Els millors professors europeus , que aconseguí ràpidament una gran difusió i meresqué els premis del millor disc pop-rock i millor grup revelació de l’any de la revista Enderrock , els premis Puig-Porret, Arc, Pop-Eye 2009 al grup revelació, el Cinemad 2008 al millor videoclip i un disc d’or, entre d’altres Aquest èxit portà el grup a efectuar…

Els membres fundadors foren Alguer Miquel veu, Marcel Lázara Tito guitarrista i Sergi Carbonell Hipi teclats Posteriorment s’hi afegiren Joaquim Canals bateria, Àlex Pujols baix, Pau Puig percussió, Ivan López saxo, Jordi Barnola trompeta, Joan Palà percussió, Pau Castellví guitarra i Sisco Romero veu de suport, a banda d’altres membres que temporalment en formaren part La seva música és una combinació de gèneres dispars, com ara el reggae , les músiques antillanes, el pop i el folk A cavall del concert, l’espectacle inspirat en el circ i la música de carrer, aconseguí una gran…

Fou fundat l’any 2010 a Aiguafreda Vallès Oriental per Èric Vergés veu i guitarra, Jan Riera-Prats guitarra, acordió i percussió i Roser Cruells contrabaix L’any 2012 incorporaren al grup una secció de vents i el 2013 una bateria Gràcies a internet, l’estiu del 2011 aconseguí un gran èxit amb la cançó  Jènifer , que descriu humorísticament l’idilli entre dos joves catalans de procedències i context sociocultural molt allunyats un independentista de l’interior del país i una filla de la immigració castellanoparlant dels anys seixanta La cançó guanyà el premi Enderrock…

Format a Birmingham el 1968, i amb influències tan heterogènies com la d’Igor Stravinsky, el rock dur, la psiquedèlia i el surrealisme, es convertí en el grup més important de rock progressiu a escala internacional i contribuí a definir aquest subgènere amb el seu virtuosisme, la seva mística, la seves lletres barreja d’èpica i simbologia còsmica i unes veus molt treballades, inclòs un falset inconfusible Els seus concerts constituïen un gran espectacle de llum i so, amb una música que de vegades era pretensiosa Els components del grup variaren segons l’…

Fou fundat el 1968 i des d’aleshores és liderat per la intèrpret d’ones Martenot Françoise Deslogères Aquesta formació s’amplia de vegades amb un pianista -funció que alternen Anne-Marie Lavilléon, Claude Bonneton, Guy Teston i Gilles Bérard- i un percussionista, habitualment Alain Jacquet o Michel Gastaud Gràcies al gran nivell interpretatiu dels seus membres i al fet d’estar constituït per un conjunt instrumental tan poc freqüent, el grup ha estat destinatari de diverses obres d’autors contemporanis, com Pierrette Mari, Guy Morançon i Alain Weber

Fou fundat el 1972 per membres de l’Orquestra Simfònica de Viena Ha tingut com a violinistes Thomas Kakuska 1972-81 i Jan Pospichal des del 1981, com a violistes, Tomislav Sestak 1972-81 i Wolfgang Klos des del 1981, i Wilfried Rehm com a violoncellista des de la consitució del grup És una de les formacions de cambra més prestigioses del panorama actual i destaca especialment en el conreu del gran repertori clàssic i romàntic, tot i que també interpreten autors contemporanis, com R Strauss i E Wellesz

Bryan Ferry veu i teclats, Brian Eno sintetitzadors i Andy Mackay saxo foren el nucli inicial de la formació, als quals s’afegiren més tard Paul Thompson bateria i Phil Manzanera guitarra La fórmula que els feu únics era la barreja del pop britànic i el soul americà aportada per Ferry i les ganes d’experimentar d’Eno, a més d’una estètica kitsch i una gran influència del pop art Eno només enregistrà dos discos amb el grup, però foren un model per a moltes altres formacions i per al glam-rock Convertit en líder únic de Roxy Music, Ferry l’orientà cap al soul - pop i…