Resultats de la cerca

Es graduà en dret per a satisfer el seu pare, però el 1885 emprengué la carrera musical estudiant composició amb Th Dubois i J Massenet al Conservatori de París L’any següent es convertí en un apassionat seguidor del mestratge de C Franck Fou també molt amic del compositor A Magnard Fou director del Conservatori de Nancy 1894-1919 i del d’Estrasbug 1919-29, centre on portà a terme una important tasca de promoció de la música francesa Fou un impulsor del renaixement de la cultura bretona i musicà textos d’escriptors bretons La seva composició més coneguda és l’òpera Le pays 1912, inspirada en…

Començà tocant el clarinet, i el 1944 debutà amb el grup del guitarrista Eugène Baptiste El 1948 adoptà el saxo tenor, i esdevingué líder de l’orquestra del Hot Club de Tolosa Marxà a París, on collaborà amb músics americans, com Big Bill Broonzy 1950, Bill Coleman -el seu gran amic- i Dicky Wells 1952 El 1954 enregistrà, sota el seu nom, el disc Blue and Sentimental , mentre liderava un grup al club parisenc Les Trois Mailletz El 1956 feu una gira i enregistrà amb Lionel Hampton Intervingué en el llargmetratge Paris Blues 1961 Prosseguí la seva carrera participant en els millors festivals d’…

Estudià a Tarbes amb Bernard Baillour Malgrat els seus inicis com a baríton, prosseguí la carrera com a tenor a Tarba Gascunya i el 1954 i el 1955 guanyà els concursos de cant de Canes i Tolosa, respectivament El 1958 ingressà a l’Òpera de París, on interpretà papers breus, fins que el 1960 actuà en La damnation de Faust , de Berlioz Després hi interpretà els papers principals d’òperes de Gluck, Puccini, Verdi, Gounod i Musorgskij, entre d’altres El 1971 actuà amb l’ Aïda a Verona amb motiu del centenari de l’estrena de l’òpera, i més tard debutà a l’Òpera de Viena en el paper titular del…

Músic de formació fonamentalment autodidàctica, estudià guitarra i llaüt S’interessà fonamentalment per la música medieval El 1974 fundà l’Ensemble Guillaume de Machaut amb Jean Belliars És l’autor de la música del film d’Eric Rohmer Perceval le gallois 1978, amb motiu de la qual fundà l’Ensemble Perceval, que també dirigí Aquesta formació té cinc membres permanents, als quals se n’afegeixen d’altres en determinades ocasions Durant molts anys el conjunt combinà la interpretació musical amb intervencions en el teatre, però a partir del 1984 es dedica exclusivament a la música Amb l’Ensemble…

Fou un dels deixebles més destacats de Maurice André al Conservatori de París, on finalitzà els seus estudis el 1969 La seva carrera rebé un impuls important després d’haver guanyat tres concursos internacionals, a Munic 1971, Praga 1974 i Ginebra 1975 El 1974 fou nomenat professor del Conservatori de Lió i també fou professor al Conservatori regional de París i impartí classes magistrals a la Juilliard School de Nova York, al Royal Northern College of Music de Manchester i a l'Schola Cantorum de Basilea Durant molts anys compaginà la carrera de solista amb les actuacions com a membre de l’…

Monjo al monestir de Claravall, la seva personalitat es confongué amb la del també monjo i escriptor Guy de Châlis o amb Guy d’Eu El 1132 Bernat de Claravall el nomenà abat de Cherlieu quan aquest monestir ingresà a l’orde cistercenc El 1148 finalitzà la revisió del cant litúrgic de l’orde que havia estat encarregada a Bernat de Claravall pel capítol general de Cîteaux Aquest antifonari corregit s’anomenà també Antiphonaire de Gui També s’atribueix a Guy el prefaci a aquest llibre, tot i que sembla més probable que tan sols n’escrivís la introducció, Cantum quem Cisterciensis ordinis El…

Fou alumne de la Schola Cantorum de París del 1904 al 1916, on estudià amb A Gastoué cant gregorià, A Roussel contrapunt i V d’Indy composició Fou nomenat secretari general de l’escola i professor de contrapunt abans de treure’s el diploma de composició, el 1916 El 1918 guanyà el Premi Lasserre per la seva música La belle au bois dormant Continuà impartint classes a la Schola Cantorum i substituí D’Indy com a professor de composició el 1931, fins que el 1935 abandonà la institució per fundar i dirigir l’École César Franck Com a compositor, produí una gran quantitat de música litúrgica En el…

Fou fundat el 1968 i des d’aleshores és liderat per la intèrpret d’ones Martenot Françoise Deslogères Aquesta formació s’amplia de vegades amb un pianista -funció que alternen Anne-Marie Lavilléon, Claude Bonneton, Guy Teston i Gilles Bérard- i un percussionista, habitualment Alain Jacquet o Michel Gastaud Gràcies al gran nivell interpretatiu dels seus membres i al fet d’estar constituït per un conjunt instrumental tan poc freqüent, el grup ha estat destinatari de diverses obres d’autors contemporanis, com Pierrette Mari, Guy Morançon i Alain Weber

Fill d’una concertista de piano, es formà com a músic a la St Peter’s School de York i més tard estudià harmonia i contrapunt, també a York, amb Francis Jackson De jove formà part de diferents grups de jazz i fins i tot enregistrà alguns discs Fou, però, com a compositor cinematogràfic que aconseguí un èxit més remarcable, activitat en la qual s’inicià el 1959 en The L-shaped Room , de Brian Forbes, a la qual seguiren més d’un centenar de títols Aconseguí cinc Oscars amb les bandes sonores de  Born Free de James Hill, 1966, també Oscar a la millor cançó, The Lion in Winter Anthony Harvey,…

El formen Chris Martin veu, guitarra, teclats, Johnny Buckland guitarra, Guy Berryman baix i Will Champion bateria És un dels grups més populars dels primers anys del s XXI Ha publicat els àlbums Parachutes 2000, A Rush of Blood to the Head 2002, X&Y 2005 i Viva la Vida or Death and All His Friends 2008, que el 2009 obtingué tres premis Grammy