Resultats de la cerca
Es mostren 2598 resultats
citra vina
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, d’origen indi, constituït per una caixa de ressonància de forma semiesfèrica, feta tradicionalment amb una carabassa, i un mànec a l’extrem del qual hi ha una caixa de ressonància més petita, sense trasts.
Té sis cordes principals i entre onze i tretze cordes harmòniques
sitar
Música
Instrument de corda puntejada, propi de l’Índia, anàleg a la guitarra, bé que amb la caixa de ressonància semiesfèrica i el mànec força més llarg i travessat per nombrosos trasts, a l’extrem del qual sol portar encara un altre ressonador, constituït per una carbassa.
Té tres jocs de cordes les quatre melòdiques, que passen per sobre els trasts, dues de laterals, per a les variacions rítmiques, i una vintena de ressonància, que passen per sota els trasts És derivat de l’antic śitrā-vīnā , i, com ell, acompanya tradicionalment els cants religiosos Modernament Ravi Shankar l’ha popularitzat arreu del món gràcies als seus concerts
soleares
Música
Modalitat del cant flamenc i dansa que hom hi balla.
De moviment animat, són escrites en ritme ternari i en modalitat menor, alternada amb la relativa major N'hi ha diverses variants, entre les quals destaquen les de Triana, Jerez, Cadis, etc El terme és el plural de soleá
cant dels Nibelungs
Literatura alemanya
Música
Epopeia germànica escrita cap al 1200 per un joglar anònim que hi recollí cants anteriors.
Escrita en estrofes de quatre versos que rimen de dos en dos, l’obra es divideix en dues parts la mort de Sigfrid i la venjança de Crimilda Sigfrid, heroi invulnerable, es casa amb Crimilda, en canvi d’ajudar Günther a conquerir Brunilde, valquíria i reina verge d’Islàndia Sigfrid és assassinat per Hagen, súbdit de Brunilde, que coneix l’únic punt vulnerable de l’heroi Per tal de venjar la mort de Sigfrid, Crimilda accepta de casar-se amb Àtila, rei dels huns Atrau els burgundis al país d’Àtila, on són atacats pels huns i derrotats L’únic supervivent burgundi és Hagen, que es nega a revelar…
pedaler
Música
Joc de tecles (teclat) tocades amb els peus o part d’un instrument on hi ha aquestes tecles disposades en sèrie.
El pedaler té la funció de complementar les possibilitats musicals d’un instrument que disposi ja d’un o més teclats manuals i està especialment vinculat a la història de l’orgue En els exemplars més antics conservats pot consistir en una limitada sèrie de llistons de fusta que sobresurten de la part frontal de l’orgue, que accionava un joc de bordons greus pedal Durant els segles XVI i XVII anaren apareixent pedalers més complets, que permetien tocar-hi una melodia com a cantus firmus , una de les seves principals aplicacions musicals Fins al segle XVIII acostumaven a tenir tecles molt…
festival de Darmstadt
Música
Cursos organitzats a Darmstadt (Alemanya) i concebuts el 1946 per Wolfgang Steinecke com a festival per a donar-hi a conèixer les tendències musicals més modernes.
Els cursos de Darmstadt foren durant més de vint anys un punt de trobada de l’avantguarda europea i de personatges importants que hi impartiren classes, com HScherchen i BMaderna classes de direcció, TWAdorno i HStückenschmidt classes d’estètica o HEimert i WMeyer-Eppler classes d’acústica S'hi programaren concerts amb obres d’autors joves i de compositors reivindicats com a clàssics del s XX entre d’altres Stravinsky, Mahler, Scr'abin, Ravel o Ives Lloc de debat i marc ideal on compartir experiències, de Darmstadt sorgiren figures fonamentals de la nova música, com…
flauta de Pan
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent format, generalment, per cinc o set tubs de diferents mides, tapats per un extrem (n’hi ha també de tubs oberts).
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta en grup, de buf directe al cantell del tub Cada tub fa una sola nota i, per tant, l’instrumentista ha de desplaçar l’instrument, en sentit transversal, pels seus llavis per tal de fer sonar una melodia Els tubs acostumen a ser construïts amb fragments de canya —amb el nus a l’extrem inferior— lligats amb un cordill o fil de llana a dos pals travessers, també de canya Alguns exemplars poden tenir menys de cinc tubs o més de set 9, 12, 16, etc o ser construïts amb altres materials fusta, terra cuita, pedra, metall o, recentment, plàstic Els de metall…
pautat | pautada
bacina amb moneda
Música
Plat fondo de metall utilitzat antigament per les confraries religioses per a recollir almoines, el qual pot transformar-se en instrument musical idiòfon en fer-hi rodar una moneda pel seu interior.
És conegut a l’oest de Suïssa, on es construeix en diferents mides hi poden intervenir fins a tres executants, generalment homes Antigament utilitzat a Catalunya, tant AM Alcover com J Coromines qualifiquen el bací com a ’instrument de música popular', i esmenten també l’expressió ’sonar bacins'
liqüescent
Música
En notació gregoriana, dit dels neumes que tenen una forma especial que serveix per a advertir els cantors que hi ha una síl·laba d’articulació difícil que convé d’interpretar correctament.
Normalment es tracta de la pronúncia de síllabes amb diftong, amb doble o triple consonant, etc És, doncs, un signe prosòdic sobreposat a un de musical En la notació quadrada i moderna, els neumes liqüescents s’indiquen amb notes més petites que les altres en paleografia hi ha diversos signes que varien segons l’escola en els còdexs de Sankt Gallen els neumes acaben en un caragolí El neuma afectat conserva generalment el nom propi porrectus liqüescent, torculus liqüescent, etc, llevat del podatus , que s’anomena epiphonus , i la clivis , que es diu cephalicus
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina