Resultats de la cerca

Denominació corrent en el món del flamenc usada per a destacar el caràcter expressiu i tràgic d’alguns cantes i la dificultat més gran de la seva execució tonás, saetas, carceleras , martinetes , siguiriyas , etc La qualitat jonda del cante , relacionada principalment amb el mode frigi, té la seva explicació en l’antiguitat i el complex significat històric i multicultural andalús que se li agrega, o bé per la qualitat suposadament superior del cante gitano repecte a la resta d’estils

Es caracteritza melòdicament per la improvisació vocal, estructurada en estrofes de quatre o cinc versos octosíllabs sobre un senzill esquema harmònic Es pot catalogar dintre del flamenc com a pertanyent al cante chico , tot i que hi ha autors que la situen dins d’un gènere intermedi entre aquest i el cante hondo Es troben malaguenyes estilitzades en les obres d’I Albéniz Iberia , M Ravel Rhapsodie espagnole i E Chabrier España

Després de formar part de la capella reial de Carles V com a cantor, a mitjan segle XVI ocupà el càrrec de mestre de capella de la collegiata del Salvador, a Sevilla Poques són les dades conegudes d’aquest músic, del qual es conserven algunes obres El Cancionero Musical de Medinaceli inclou una missa ferial, el motet Domine memento mei i part d’una passió, totes a quatre veus El mateix manuscrit transmet una cançó profana, Navego en hondo mar , atribuïda a Bernal González, que podria ser obra del mateix compositor Altres manuscrits de Toledo i Guadalupe conserven còpies d’himnes…

A mitjan s VI, Sevilla fou un centre musical important on es distingiren Leandre, autor de melodies litúrgiques, i Isidor, que en les seves obres dedicà una atenció especial als problemes musicals, i a mitjan s VIII, coincidint amb la dominació àrab, Còrdova es convertí en una ciutat de vida musical molt refinada, l’esclat de la qual durà fins al s XI l’escola musical andalusa serví d’enllaç entre dues civilitzacions musicals la islàmica i l’europea música andalusina Fou, però, al final del s XV que nasqué l’escola polifònica andalusa amb Pedro Escobar mort el 1514, Fernando de Peñalosa 1470…

Vida Format al Conservatori de Música del Liceu, on estudià violí amb Guerin i les disciplines d’harmonia i composició amb Bosom i J Barberà, inicià la seva carrera musical com a membre de formacions simfòniques com l’Orquestra Municipal de Barcelona i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu També participà en diferents formacions cambrístiques, com el Quintet de l’Agrupació de Cambra de Barcelona i, des del 1942, del Quartet Labor Artis, que obtingué el Premi de Música de Barcelona el 1953, feines que combinà amb la de professor de violí al Conservatori de Música del Liceu El 1953…

Absorbí el cante hondo de l’entorn familiar i vers els 15 anys anà a Madrid on, conegut com El Granaíno , freqüentà els locals de flamenc Debutà vers l’any 1964, any en què es feu professional i cantà a la Fira Mundial de Nova York L’any 1967 publicà el seu primer disc Cante Flamenco i aviat es convertí en un dels més destacats representants de la nova generació de cantaores , fidels a la tradició i alhora oberts a altres músiques, com ho proven les seves collaboracions amb Pat Metheny , Lagartija Nick, Sonic Youth, Pat Metheny, Ute Lemper i Khaled Interpretà també poemes,…

Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona i també a Madrid Més tard estudià direcció d’orquestra amb Eugen Pupst a la Hochschule für Musik de Colònia i composició amb Max Trapp, a l’acadèmia prussiana de belles arts de Berlín, on fou admès amb distinció especial i dotat amb la beca Alexander von Humbolt es graduà, el 1943, amb el títol de meisterschuler També estudià amb Heinrich Sutermeister Més tard, fou contractat per dirigir l’Orquestra Filharmònica de Barcelona 1944 i també fou director de la del Gran Teatre del Liceu El 1947 se n'anà a França i s’installà a París, on fou convidat…

N'hi ha dues varietats la rasgueada i la puntejada, segons l’acompanyament de guitarra que tingui