Resultats de la cerca

Els himnes més antics es troben en la Ilíada En l’època alexandrina n’apareixen també en les tragèdies Els més famosos, des de l’antigor, eren els himnes partenis, cantats per cors de noies en honor de divinitats femenines, els himnes dèlfics en honor d’Apollo i, posteriorment, els himnes òrfics en honor d’Orfeu Si bé se’n desconeix la música, se sap que el vers més emprat en la seva composició era l’hexàmetre

Per extensió, la mateixa denominació fa referència al full solt en què tradicionalment s’imprimeixen Històricament, els goigs procedeixen de l’himnari religiós propi del període de formació de les llengües romàniques Ja al segle XII la literatura llatina medieval conté composicions versificades que exalten els goigs gaudia terrenals i celestials de la Mare de Déu A partir dels segles XIV i XV es generalitzà el costum de compondre’n en honor d’altres sants, al mateix temps que adquirien un caràcter popular que anà augmentant progressivament als segles següents Com a himnes…

Rep aquest nom el tropari que es canta després de la segona part del Gloria Patri , és a dir "Ara i sempre i per tots els segles dels segles Amén" Rep també aquest nom, però en forma plural theotokia , un cant a la Mare de Déu, en diversos versets, en la litúrgia copta

Fou cofundador de la cobla Barcelona 1922 Joaquim Serra compongué en honor seu la sardana En Cacaliu , de lluïment de contrabaix Havia donat a conèixer algunes sardanes

Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de Josep Trotta A partir del 1968 completà la formació a la Schola Cantorum Basiliensis com a deixeble de Wieland Kuijken i d’August Wenzinger, el qual succeí 1973 en la direcció de l’acadèmia Fundà, el mateix any, el grup Hespèrion XX, dedicat especialment a l’estudi i la interpretació del repertori hispànic El 1987 creà La Capella Reial de Catalunya , grup especialitzat en la interpretació de música religiosa, i el 1989, Le Concert des Nations, dedicat sobretot a la música antiga amb el màxim rigor històric, en el qual…

Com a cantant, fou intèrpret d’operetes catalanes Dirigí l’estrena de Cançó d’amor i de guerra 1926 i de La legió d’honor 1930, de Martínez i Valls, i d’altres obres líriques catalanes destacades Actuà també per l’Amèrica del Sud i les Filipines

Es distingí com a director de bandes, per a les quals compongué marxes, la més cèlebre de les quals és Stars and Stripes També escriví suites per a orquestra, cançons, etc Fou l’inventor de l' helicó , també conegut en el seu honor com a sousàfon

Començà la seva carrera al grup Sarau de la Costera, amb el qual gravà el primer disc, Balls i cançons de La Costera 1985 Ha collaborat amb diversos cantants i grups, com ara Obrint Pas, La Gossa Sorda, Ovidi Twins, Nèstor Mont, Feliu Ventura, Verd Cel, Sitja, etc El 2006 enregistrà el seu primer disc en solitari, Si em pose a cantar cançons Cambra Records, guardonat amb el premi Ovidi Montllor 2007, atorgat pel Collectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià El 2009 publicà Te’n cantaré més de mil Ha estat premiat també amb l’Altaveu Frontera 2008 L’any 2011 enregistrà juntament…

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona Com a cantant feu diverses incursions en comèdies musicals i operetes, cantades en llengua catalana El 1926 dirigí l’estrena de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra , de R Martínez Valls, de qui quatre anys més tard dirigí també la primera funció de La legió d’honor Actuà en diverses gires per les Filipines i l’Amèrica del Sud

A diferència dels salms i dels càntics, que són textos bíblics, els himnes són de composició eclesiàstica N’hi ha d’estròfics i d’altres en prosa poètica A aquests darrers corresponen els més antics que es conserven, com ara el Phôs hilarón 'Llum joiosa', himne vespertí del segle III, cantat en la litúrgia bizantina, o el Te Deum laudamus , amb què es clou l’ofici nocturn, i el Gloria in excelsis , antic himne matinal, tots dos del segle IV Entre els estròfics destaquen els madraše de sant Efrem segle IV, en llengua siríaca, i els kontakia de Romà el Melode segle VI, en grec Pel que sembla,…