Resultats de la cerca

És seu de tres importants cossos estables The Royal Ballet, The Royal Opera i els Chorus and Orchestra of the Royal Opera House El primer edifici, inaugurat el 1732 com a Theatre Royal at Covent Garden en terrenys d’un antic convent, fou construït a iniciativa de l’empresari teatral John Rich, que tingué un gran èxit amb The Beggar’s Opera , de John Gay, la primera òpera que s’hi representà Durant els primers cent anys hi predominà el teatre i la pantomima, encara que s’hi estrenaren diverses òperes de JF Händel Destruït per un incendi el 1808, es reedificà immediatament i continuà alternant…

Situat des de la seva inauguració, el 1883, a la Broadway Avenue, el 1966 es traslladà al Lincoln Center Es fundà per iniciativa de l’Academy of Music, teatre d’òpera inaugurat el 1854 -hereu al seu torn de l’Astor Place Opera House-, que feu una subscripció popular de 800 000 dòlars Obra de J Cleveland Cady, el teatre fou redecorat del 1903 al 1913 segons el model del Covent Garden de Londres, i tenia 3 615 places platea i cinc pisos Els empresaris més destacats foren Walter Damrosch fins el 1891, introductor de R Wagner, G Gatti-Casazza 1908-35, que cridà A Toscanini i dirigí…

Cada estat té una orquestra simfònica, un conservatori de música o una facultat de música a la Universitat La música culta compta amb dues intèrprets de fama internacional, la soprano Nellie Melba 1859-1931 i Joan Sutherland 1926, i la Sydney Opera House, un dels conjunts de sales d’òpera i concert de disseny més agosarat i de millor acústica del món també destaquen alguns compositors notables Percy A Grainger 1882-1961, deixeble de Ferruccio Busoni i amic d’Edward Grieg, i Arthur Benjamin 1893-1960 En l’actualitat la música australiana més popular és una síntesi dels cants…

Debutà a deu anys com a pianista amb l’Orquestra Simfònica de Cincinnati i posteriorment estudià a la Juilliard School de Nova York El 1964 fou director assistent de George Szell a l’Orquestra de Cleveland El 1970 es presentà a l’Òpera de San Francisco amb Tosca , el mateix títol del seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York 1971 El 1976 debutà al Festival de Salzburg amb la reeixida posada en escena de La clemenza di Tito , i el 1982 dirigí per primera vegada al Festival de Bayreuth, al capdavant de Parsifal El 1976 fou nomenat director de l’Orquestra de la…

Estudià enginyeria naval, però finalment seguí les passes paternes i es posà al capdavant del Teatro Comunale de Ferrara i més tard ocupà el càrrec de director del Teatro alla Scala de Milà 1898-1908 Feu gran amistat amb Arturo Toscanini i tots dos revitalitzaren la vida operística milanesa El 1908 es desplaçà als Estats Units i es feu càrrec de la Metropolitan Opera House de Nova York fins el 1935 Gatti-Casazza portà a aquest teatre els millors cantants del moment i fou l’artífex d’una de les millors èpoques d’aquesta institució cultural Artistes de la talla d’E Caruso o A…

Inicià els seus estudis musicals a l’Acadèmia de Música de Viena El 1933 debutà com a director amb l’Orquestra de l’Acadèmia de Viena Un any després fou contractat per B Walter com a director assistent al Festival de Salzburg i posteriorment ho fou d’A Toscanini 1935-37, a la mateixa ciutat Es traslladà a Nova York el 1937, contractat per la Metropolitan Opera House, i el 1939 hi començà a dirigir el repertori operístic alemany, especialment de R Wagner Posteriorment dirigí les orquestres de Cleveland 1943-46 i Rochester, i a partir del 1956 es feu càrrec de la New York City…

De família jueva, el 1938 emigrà als Estats Units, on es naturalitzà el 1944 A Nova York continuà, a la Greenwich House of Music i a la Mannes School on es graduà el 1942, els estudis iniciats a l’Acadèmia de Música de Viena El 1941 començà a exercir de director substitut en diverses companyies d’òpera nord-americanes, i al cap de tres anys fou nomenat pianista repetidor a la New York City Opera Debutà en aquesta companyia el mateix 1943, i en fou el director principal, donant-li una gran projecció, del 1956 al 1979 Posteriorment continuà dirigint —especialment òperes al…

Estudià cant a Buenos Aires i Madrid i el 1974 debutà a Lisboa en el paper de Turiddu de Cavalleria rusticana Posteriorment desenvolupà una intensa carrera en teatres alemanys i el 1977 fou l’Edgardo de Lucia di Lammermoor al Teatro alla Scala de Milà Un any després cantà La Traviata en el seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York i posteriorment actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1982, amb Tosca , i al Covent Garden de Londres 1984, amb L’elisir d’amore , a més de cantar al Festival de Salzburg Ha actuat també al Gran Teatre del Liceu en diverses ocasions…

Els seus precedents es troben en els aparells inventats pels futuristes a la primera dècada del segle XX, però la seva expansió es produí els anys setanta, amb la creació del sintetitzador Moog, tot popularitzant-se a la meitat dels anys vuitanta a les pistes de ball Es caracteritza per una pulsió rítmica reiterativa i amb una tendència al crescendo El tecno original és el fruit de la utilització del sintetitzador, la caixa de ritmes, el seqüenciador, els teclats i el sampler per a crear música de ball Els pioners del gènere són Juan Atkins, Derrick May i Kevin Saunderson, i el disc que es…

Fill d’immigrants polonesos, començà la seva carrera com a cantant melòdic per bars i hotels, fins que el 1945 aconseguí debutar al Metropolitan Opera House Met amb La traviata A partir d’aquí, es convertí en un cantant habitual del Met al llarg de 30 anys, interpretant papers com Escamillo a Carmen , Fígaro a El barber de Sevilla i Rigoletto Considerat un dels millors barítons de les obres de Verdi, fou una de les veus més importants de les dècades dels cinquanta i seixanta, bastió del Metropolitan Opera House, i alhora gaudí d’una gran popularitat gràcies al fet…