Resultats de la cerca

Guanyà el Premi de Roma del 1921 i dirigí l’Eastman School of Music entre el 1924 i el 1964, any en què fundà l’Institute of American Music Dugué a terme una tasca important en el camp de l’educació musical als Estats Units Fou un director d’orquestra reconegut, tant al seu país com a Europa Compositor neoromàntic, cità J Sibelius i E Grieg com a grans influències dins el seu estil harmònic i líric, a més de la d’O Respighi, amb qui estudià a Roma, en el camp de l’orquestració La seva música, encara que conservadora, té una vitalitat rítmica i una riquesa tonal que, segons ell mateix,…

Despuntà ben aviat per la seva precocitat com a intèrpret de piano El 1925 fou enviat a l’Escola de Westminster per tal d’ampliar la seva formació en aquest instrument amb H Samuel, i també estudià composició amb RO Morris L’estrena de la seva Sonata per a violí i piano número 1 1932 despertà l’interès general cap al jove compositor, interès que augmentà amb l’estrena de la peça de cambra Octet 1933 i les Dues balades 1935, per a baríton, cor i orquestra Malgrat els èxits aconseguits, el 1959, després de l’estrena de The Dream of the Rood , per a soprano, cor i orquestra, decidí d’abandonar…

Estudià amb Egon Wellesz i Edmund Rubbra, i exercí la docència a les universitats de Cambridge 1945-48, Pittsburgh 1960-63 i Nova York 1964-81 Des del 1984 fou professor convidat a la City University Interessat per una gran varietat de formes i estils musicals, és autor d’obres vocals Nausicaa’s Welcome , 1952  Chants and Litanies , 1963  Life Cycle , 1967  The Pentagle Song , 1981, concerts, música de cambra i instrumental Natalis Invicti Solis , 1968, per a piano, on predomina l’eclecticisme i la recerca d’efectes instrumentals i tímbrics Són importants també els seus estudis musicològics…

S’inicià en el món de la composició de jove i formà una banda de jazz , en la qual tocà el violí i el banjo El 1930 ingressà al Conservatori Malkin de Nova York, i cap al 1935 ja havia compost unes 150 cançons A l’estiu del 1935 estudià direcció orquestral al Mozarteum de Salzburg i el 1936 ingressà a la Juilliard School, on fou alumne de Roy Harris -el qual influí en la seva música per a orquestra- Després de l’èxit assolit amb l’estrena de la Simfonia número 3 1941, el 1943 guanyà el Premi Pulitzer gràcies a la seva cantata Free song Entre el 1945 i el 1962 fou president de la Juilliard…

Estudià composició amb W Piston i musicologia amb O Gombosi Es doctorà el 1959 amb una tesi sobre la música en el teatre francès del Renaixement L’any 1958 començà la seva activitat docent a la Universitat de Chicago, tasca que continuà fins a la seva mort Les seves contribucions al coneixement de la chanson francesa del final del segle XV i el principi del XVI i de la música instrumental del Renaixement foren capitals Publicà un gran nombre de llibres, entre els quals destaquen Embellishing sixteenth-century Music 1976 i A Florentine Chansonnier from the Time of Lorenzo the Magnificent 1983

En els inicis de la seva activitat com a compositor rebé el suport decisiu de Koussevitzky De la seva abundant producció destaquen nou simfonies, l' American Festival Ouverture 1939, els ballets Undertow 1945 i Night Journey 1948, la cantata A Free Song 1943, l’obra orquestral New England Triptych 1956, A Song of Orpheus 1962, per a violoncel i orquestra, i l’òpera The Mighty Casey 1953 Director de la Juilliard School of Music 1945-62 i del Lincoln Center for Performing Arts 1962-69, obtingué dos premis Pulitzer 1943 i 1985

Estudià teoria musical, composició i literatura anglesa al Swarthmore College 1943-45 i, després, musicologia amb Karl Geiringer a la Universitat de Boston 1945-47 Treballà com a crític musical en diverses publicacions nord-americanes, angleses, franceses, holandeses i austríaques El 1949 fundà la Societat Haydn, amb seu a Boston i a Viena, per tal de preparar una edició completa de l’obra del compositor, i en fou secretari general fins el 1951, any que es dissolgué la institució un cop editades les obres completes del compositor austríac El 1957 esdevingué corresponsal especial per a The…

Estudià al Royal Manchester College of Music 1945 i, essent encara estudiant, formà part del New Music Manchester Group , interpretant la seva pròpia música, així com obres de M Davies Debutà el 1956 substituint un pianista indisposat, la qual cosa feu que interpretés gairebé a vista el Concert núm 2 de J Brahms L’any següent debutà amb l’Hallé Orchestra Juntament amb V Ashkenazy, el 1962 guanyà el primer premi del Concurs Čajkovskij de Moscou El seu repertori fou molt ampli, però destacà sobretot com a intèrpret d’obres del període romàntic, especialment de F Liszt i de F Busoni, del qual…

Fou educat en la música clàssica al seu país i a Berlín i, posteriorment, es traslladà als Estats Units on treballà per al cinema, des dels inicis del sonor Prolífic i polifacètic, obtingué l’Oscar en tres ocasions High Noon 1952 The High and the Mighty, 1954 i The Old Man and the Sea , 1958 També han destacat les seves collaboracions amb Frank Capra, Alfred Hitchcock i Howard Hawks

Collaborà amb diversos grups de jazz , entre els quals els Wolverines de Bix Beiderbecke, Louis Armstrong i Jack Teagarden, per als quals compongué cançons com Riverboat Shuffle , Stardust , Georgia on my Mind , que assoliren una gran popularitat El 1946 publicà la seva autobiografia, The Stardust Road