Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Phalèse
Música
Família d’impressors de música dels Països Baixos.
Pierre Phalèse Lovaina ~1510-1574 fou inicialment llibreter El 1551 el govern de la seva ciutat natal li atorgà un privilegi per a establir una impremta de tipus mòbils Al voltant del 1550, publicà un gran nombre de cantorals en llatí, francès i flamenc, motets i música per a llaüt, sobretot de compositors del seu país Clemens non Papa, Roland de Lassus, Adriaan Willaert L’associació, el 1570, amb l’impressor d’Anvers Jean Bellère, li donà més projecció en altres ciutats dels Països Baixos El seu fill Pierre Phalèse Lovaina ~1550-1629 heretà l’empresa, que traslladà a Anvers el 1581, i…
Nicolaus Faber
Música
Editor alemany instal·lat a Leipzig des del 1510.
La seva iniciativa editorial començà el 1521, i es mantingué actiu almenys fins el 1545 Fou un dels primers impressors protestants de Leipzig, i mantingué contactes amb Georg Rhau de Wittenberg La major part de la seva producció foren llibres escolars, gramàtiques i obres de caràcter teològic compromeses amb la Reforma Publicà una única obra musical, Melodiae Prudentiae et in Virgilium magna ex parte nuper natae 1553, amb arranjaments mètrics a quatre veus d’himnes de Prudenci dels compositors Lucas Hordisch i Sebastian Forster
Jean Maillard
Música
Compositor francès.
Probablement visqué i treballà a París, ja que la major part de les seves composicions foren publicades per impressors relacionats amb la cort reial francesa, com R Ballard i A Le Roy Sembla, però, que no ocupà cap càrrec a la capella reial F Rabelais el cita a Pantagruel Compongué sis misses, prop d’un centenar de motets, algunes cançons espirituals en francès i més de cinquanta chansons profanes Moltes de les seves obres foren transcrites per a llaüt El seu estil denota una gran capacitat en el tractament imitatiu de les veus i molt interès pels procediments canònics
Antoine Gardane
Música
Editor i compositor francès.
Membre d’una família italiana d’editors Durant la seva joventut es dedicà a la composició i no inicià la seva carrera com a editor fins el 1538, a Venècia Entre les primeres obres publicades per Gardane hi ha un volum de chansons de C Janequin, però la seva producció consistí bàsicament en misses i motets de compositors francesos, italians, espanyols i dels Països Baixos Com a autor s’inspirà en composicions contemporànies del seu temps, que fins i tot manllevà Escriví sobretot chansons a diverses veus, dues misses i uns quants motets El seu matrimoni l’emparentà amb una rica família de…
Joannes Gallus
Música
Compositor.
Hom l’identifica amb el mestre Jean Lecocq, encara que hi ha molts dubtes sobre la seva personalitat La imprecisió de les fonts documentals contemporànies i alguns errors dels impressors de l’època, que el confonen amb el mestre de capella de la cort de Ferrara conegut com a Maistre Jahn, fan difícil les afirmacions sobre la seva identitat i els seus orígens També podria coincidir amb un compositor de nom Lecocq actiu a la cort de Viena cap al 1560 Apareixen obres seves en impresos musicals publicats als Països Baixos i Alemanya entre el 1542 i el 1555 En total se’n coneixen nou…
Ottaviano dei Petrucci
Música
Editor de música italià.
En la seva joventut estigué probablement sota la protecció del duc d’Urbino, Guidobaldo I A la seva cort degué conèixer l’aleshores naixent tipografia de caràcters mòbils, que revolucionà el món del coneixement al segle XV El 1498, ja ciutadà de Venècia, les autoritats li concediren, durant vint anys, el privilegi en la impressió i venda de les partitures per a música polifònica i música per a llaüt Aquest privilegi fou degut suposadament al fet d’haver ideat una tècnica d’impressió molt acurada, basada en la impressió successiva i superposada de pentagrama, notes i text posteriorment reduïda…
Bartolomé Escobedo
Música
Cristianisme
Compositor i sacerdot castellà.
Fou cantor a la catedral de Salamanca abans d’esdevenir membre del cor papal a Roma, on estigué actiu entre el 1536 i el 1541 i entre el 1545 i el 1554 A la Capella Sixtina estigué en contacte amb Cristóbal de Morales i Juan Escribano Participà com a jutge en les disputes sobre els modes grecs que mantingueren Nicola Vicentino i Vicente Lusitano el 1551 Ocasionalment s’ocupà del magisteri de capella de la infanta Joana de Castella Es retirà i retornà a Castella el 1554 amb un benefici a la catedral de Segòvia La seva obra musical inclou dues misses, una de les quals a sis veus dedicada a…
,
Johann Eichorn
Música
Impressor i tractant en llibres alemany.
El 1547 ingressà a la Universitat de Frankfurt, i alhora s’inicià en l’ofici d’impressor Dos anys més tard es posà al capdavant de la impremta de Nicolaus Wolrab, i aviat esdevingué l’impressor oficial de la universitat, càrrec que el connectà amb l’humanista Jodocus Willich El 1572 obtingué una patent imperial sota la protecció de Maximilià II Se’l pot considerar un dels responsables de la importància que assolí la seva ciutat natal al segle XVI com a mercat de llibres Cal esmentar la celebració a Nuremberg d’una fira amb caràcter triennal, que atreia impressors tant d’Alemanya…
Estienne Roger
Música
Impressor francès de música establert als Països Baixos.
Per la seva condició d’hugonot, hagué de fugir de França a conseqüència de l’edicte de Nantes 1685 Establert a Amsterdam l’any següent, hi aprengué l’ofici d’impressor, i el 1695 figurava en les llistes del gremi d’impressors, relligadors i llibreters Bé que publicà obres de tota mena, Roger sobresortí en la publicació de partitures, tant per la qualitat com perquè fou un dels pocs editors que, en el seu temps, disposaren d’un catàleg internacional, en què destacaven, pel seu nombre, els compositors italians entre d’altres, A Vivaldi, G Torelli, T Albinoni i A Corelli, seguits…
llibret
Música
Text literari d’una òpera o d’un oratori.
Des de l’aparició d’aquests gèneres el text ha tendit a perdre qualitat davant la música, malgrat els esforços regeneradors d’alguns autors Gluck, Wagner Al s XVIII Metastasio i AZeno mantingueren una certa dignitat literària, però llurs temes foren sempre clàssics històrics o mitològics i d’esquema rígid L’òpera bufa napolitana introduí temes i llenguatge populars, però sovint de baixa qualitat Amb el Romanticisme hom adaptà —i desfigurà— molt sovint drames de Shakespeare, Schiller, WScott, etc Es destacaren Felice Romani, FMPiave, SCammarano i, en l’etapa verista, GGiacosa i LIllica, a més…