Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Clivis Publicacions
Música
Editorial de música fundada el 1947 a Barcelona per Enric Climent i Viñas, que se n’ocupà fins a la seva mort, el 1983, moment a partir del qual se’n feu càrrec la seva filla, Elisenda Climent.
A l’inici es dedicà al repertori coral, del qual publicà més de 450 obres, però després amplià l’edició als llibres sobre temes musicals Més endavant, amb l’aparició de la collecció Cluster impulsada en collaboració amb l’Associació Catalana de Compositors, es consolidà en el camp de l’edició de música catalana contemporània Bibliografia Complement bibliogràfic Llibre per a guitarra , Clivis Publicacions, Barcelona 1992
Societat General d’Autors i Editors
Música
Societat espanyola de gestió del drets d’autor.
Fou impulsada el 1899 per S Delgado i R Chapí, que juntament amb nou autors més constituïren la primera junta de la Societat d’Autors Espanyols, amb seu a Madrid El 1932, després d’un període crític, fou refundada amb el nom de Societat General d’Autors Espanyols El 1995 reformà els Estatuts i canvià el nom per l’actual La SGAE gestiona els drets del repertori d’obres teatrals, cinematogràfiques, coreogràfiques i musicals de tota mena de gèneres Amb els anys s’ha consolidat com una eina eficaç per a la defensa i la gestió dels drets d’autor i ha obert delegacions en diverses…
Gewandhaus de Leipzig
Música
Societat de concerts fundada a Leipzig el 1743.
Del 1781 al 1884 utilitzà com a seu una antiga casa de robes, de la qual prengué el nom Aquest darrer any es construí un magnífic edifici que acollí la societat fins el 1944, que fou destruït La nova Gewandhaus, impulsada pel director Kurt Masur 1970-96 i que portà l’orquestra de la societat arreu del món, s’inaugurà el 1981 les condicions acústiques en fan una excellent sala d’enregistrament Als concerts de la Gewandhaus han actuat i dirigit els més prestigiosos músics, des de WA Mozart 1789 i KM von Weber 1813 fins a F Mendelssohn, el director que configurà la institució…
Julián de la Orden
Música
Orguener castellà.
Fill de l’orguener Pedro de la Orden, destacà sobretot en la construcció dels dos instruments de les catedrals de Conca 1768-70 i els dos de la de Màlaga 1778-1882 Tant en l’una com en l’altra treballà amb l’arquitecte José Martín de Aldehuela, que li dissenyà les caixes dels orgues Sobresortí dins l’escola orguenera de Conca segles XVII-XVIII tant per la monumentalitat com per l’encert i la qualitat de les seves obres Qualitat que culminà en els orgues de Màlaga amb quatre cadiretes, on executà la doble façana més gran i més ben resolta de tot el segle XVIII No li passà desapercebuda l’obra…
Enric Casals i Defilló
Música
Violinista i compositor.
Germà de Pau Casals Deixeble del mestre Rafael Gálvez, estudià violí amb de Matthieu Crickboom Més tard, estudià composició al conservatori de Brusselles i es perfeccionà amb František Suchy a Praga Fundador del quartet de corda del seu nom, figurà com a solista en diferents agrupacions i a l’Orquestra Pau Casals, que a vegades dirigí Collaborà també en l’organització dels Festivals de Prada Compongué concerts per a violí i per a violoncel, una sonata per a violoncel i orquestrà diverses obres del seu germà, entre les quals El Pessebre 1960 i Himne a les Nacions Unides 1968 ultra Dramàtica…
,
Orquestra de l’Òpera de Berlín
Música
Orquestra alemanya.
Cal cercar els seus orígens en un cor infantil destinat al servei religiós palatí fundat a mitjan segle XV, al qual Joaquim II de Brandenburg afegí una orquestra el 1545 Impulsada per Frederic I de Prússia, es consolidà com a orquestra reial Königlichen Kapelle Fou dissolta per Frederic Guillem I de Prússia, i recomposta pel seu successor Frederic II el Gran Fou també aquest darrer qui feu construir la Deutsche Staatsoper o Lindenoper 1741-43, actualment coneguda com a Oper unter den Linden i seu de l’orquestra i de l’Òpera de Berlín Amb Gaspare Spontini com a director general…
respiració
Música
Tècnica de buf emprada pels instrumentistes de vent o pels cantants per a emetre i controlar el so de llurs veus o instruments.
Els músics de vent i els cantants aprofiten l’acte fisiològic de la respiració per al subministrament d’aire necessari per a l’execució musical Diverses tècniques permeten fer compatible la funció respiratòria normal amb les necessitats de pressió i fraseig corresponents a la tècnica de cada instrument Generalment, en tocar un instrument de vent o en cantar, el ritme respiratori és molt més ample, de manera que el control de l’apnea juntament amb una major pressió de sortida són els reptes principals per al músic Per a obtenir un fraseig més llarg i relaxat és necessari desenvolupar la…
cant gal•licà
Música
Cant litúrgic practicat als territoris francs de la Gàl·lia des del principi del segle V fins a l’època carolíngia.
Formà part de la litúrgia gallicana de l’església merovíngia i desaparegué al segle VIII quan el cant gregorià s’imposà durant els regnats de Pipí el Breu i de Carlemany La litúrgia gallicana i el seu cant presenten força elements diferents dels usos romans Així, davant de la sobrietat del ritual romà, s’ha destacat com a element molt característic de la litúrgia gallicana una forta inclinació a la fastuositat, com també la riquesa de les fórmules i un gran desenvolupament del ritual Alguns dels seus elements pervisqueren en la litúrgia romanofranca i en certes fórmules musicals del cant…
Schola Cantorum de París
Música
Escola privada de música, fundada l’any 1894 per Charles Bordes, Alexandre Guilmani i Vincent d’Indy amb la finalitat d’ensenyar-hi el cant litúrgic i la música religiosa.
En el discurs inaugural dels nous locals de la Schola, el 2 de novembre de 1901, el seu director, V d’Indy, la redefiní com a "escola de música adaptada a les necessitats modernes" Situat al costat de la capella del Val de Grâce, l’edifici de la Schola Cantorum està impregnat d’història fou convent de benedictins anglesos, que acollí les despulles del rei Jaume II d’Anglaterra 1701 Benjamin Franklin hi redactà el preàmbul de la constitució dels Estats Units i durant la Revolució Francesa esdevingué presó, abans de convertir-se en marc i escenari de la renovació musical francesa impulsada per…
Coral Càrmina
Música
Entitat coral fundada a Barcelona el 1972 que, impulsada pel seu primer director, Jordi Casas, ha estat un dels referents del moviment coral català des dels anys setanta fins a l’actualitat.
L’han dirigit també J Pons, F Guillén, J Vila, A Canyamero i M Ríos, i ha treballat igualment amb directors de renom internacional, entre els quals destaquen E Colomer, A Gatehouse, L Heltay, C Hogwood, J Jürgens, G Theuring i V Wangenheim El seu repertori comprèn des d’obres medievals fins a composicions del nostre segle, amb un particular interès pels compositors catalans contemporanis Collabora amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya des de la temporada 1986-87 Ha fet concerts arreu de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol i d’Europa, i ha realitzat diversos…