Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
didjeridú
Música
Instrument de vent fet amb canya de bambú o amb una branca de fusta, generalment d’eucaliptus, buidada pels tèrmits i sovint decorada amb característiques ornamentacions de símbols totèmics.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon tipus trompeta natural El tub pot tenir una llargada que va de 120 a 180 cm La producció del so exigeix una elaborada tècnica, amb respiració circular i intervencions vocals sillàbiques o tarallejades És l’únic instrument melòdic dels aborígens nord-australians Pot ser utilitzat per a acompanyar el cant, com a acompanyament rítmic o per a imitar el crit d’alguns animals Modernament es construeix, també, de metall o de plàstic
John Barbirolli
Música
Nom amb el qual és conegut Giovanni Battista Barbirolli, director d’orquestra anglès, d’origen italià.
Després dels seus estudis al Trinity College of Music Orchestra i al Royal Academy of Music de Londres, inicià l’estudi de violoncel Les seves primeres intervencions com a director d’orquestra foren amb la British National Opera Company 1926 Posteriorment fou director de la Scottish Orchestra 1933-37 Substituí Toscanini a la New York Philarmonic Symphony 1936-42 Del 1943 fins a la seva mort fou director titular de l’orquestra Hallé de Manchester i, del 1962 a 1967, també director principal de la Houston Symphony Orchestra de Texas
Bee Gees
Música
Grup de pop i música disco fundat a Austràlia l’any 1959 pels germans Barry, Robin i Maurice Gibb, originaris de l’illa de Man.
Tot i ser localment coneguts per les seves intervencions a la ràdio i la televisió, no va ser fins el 1962, amb el disc Spicks and Specks , que feren el salt a la fama en tot el món anglosaxó El 1974 s’installaren als EUA i s’apartaren de tot estil proper al rock per centrar-se en el so disco, ple dels falsets que caracteritzen el seu estil i que, sobretot arran de la banda sonora del film Saturday Night Fever J Badham 1977, els feren internacionament coneguts Bibliografia Complement bibliogràfic Sierra i Fabra, Jordi Bee Gees , Unilibro, Barcelona 1978
The Who
Música
Grup anglès de rock format el 1965 per Roger Daltrey, Pete Townshend, John Entwhistle i Keith Moon.
Amb el nom de High Numbers aconseguiren el primer èxit amb l’enregistrament de la cançó My Generetion , que esdevingué una mena d’himne del moviment mood britànic Fou, però, a la dècada dels setanta que assoliren la major popularitat, consolidada gràcies a llurs intervencions en les pellícules Tommy 1969, primera òpera rock de la història, i Quadrophenia 1973, entre d’altres Amb la mort de Keith Moon, el grup s’autodissolgué, tot i que els membres restants continuaren actuant en solitari D’entre llurs discs més representatius cal esmentar Odds and Sods 1974 i He Who by Numbers…
James Thomas Bowman
Música
Contratenor anglès.
S’inicià en el cant al cor de la catedral d’Ely i, després, estudià al New College d’Oxford B Britten el contractà per a l’English Opera Group i per al paper d’Oberon d' El somni d’una nit d’estiu El 1970 es presentà a Glyndebourne Anglaterra amb La Calisto , de Cavalli, amb la qual inicià el seu repertori habitual, centrat en l’òpera barroca i prebarroca Destaquen especialment les seves intervencions en el terreny de l’oratori Participà també en l’estrena d’obres contemporànies i protagonitzà nombrosos enregistraments de recitals, òperes i música sacra
Orfeo ed Euridice
Música
Òpera de Ch.W.Gluck, estrenada el 1762 a Viena (a Barcelona, el 1780).
En aquesta obra Gluck, aconsellat pel llibretista Raniero de Calzabigi, feu una reforma de l’òpera, suprimint-ne les incongruències i la supeditació absoluta del text que s’havien introduït en l’òpera barroca La sobrietat de la música i l’austeritat del cant, amb abundants intervencions corals amb la voluntat d’aproximar-se al teatre grec, des d’una òptica neoclàssica, n'han fet una obra cèlebre que encara figura als repertoris d’òpera mundials Gluck en feu una versió reformada per a representar-la a París 1774, adaptant la veu d’Orfeu una contralt en la versió del 1762 per a…
Geneviève Vix
Música
Soprano francesa.
Estudià cant al Conservatori de París i debutà a l’Òpera Còmica de la mateixa ciutat el 1906 Cinc anys més tard participà en l’estrena de L’heure espagnole M Ravel i també cantà en les primeres funcions íntegres de Les contes d’Hoffmann El 1915 es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, i posteriorment entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Chicago, amb la qual realitzà diverses gires arreu dels Estats Units L’any 1922 interpretà els papers titulars de Salome R Strauss i Thaïs J Massenet L’any 1925 es retirà dels escenaris, després d’una pèrdua progressiva de la veu…
Helen Traubel
Música
Soprano nord-americana.
Inicià els estudis de cant a tretze anys amb V Karst i el 1923 debutà a la seva ciutat natal en un concert El 1937 es presentà al Metropolitan de Nova York, on dos anys més tard interpretà el paper de Siglinde La valquíria Declarada la successora de K Flagstad, amb qui actuà el 1951, a partir del 1941 fou la cantant wagneriana més notable als Estats Units, amb interpretacions de referència de les principals heroïnes de les òperes de Wagner El 1953 deixà de cantar al Metropolitan per desavinences amb l’empresari R Bing A partir d’aleshores, combinà les seves actuacions d’òpera i les …
Jean-Pierre Solié
Música
Tenor i compositor francès.
Rebé les primeres classes de música del seu pare, violoncellista del teatre de Nimes Durant els primers anys de la seva carrera subsistí impartint classes de violoncel i de cant i actuant com a violoncellista en diverses orquestres Un afortunat debut a Avinyó, on actuà en substitució d’un cantant que havia emmalaltit just abans d’una representació, feu que la seva carrera experimentés un gir radical A París fou aclamat en les seves intervencions a la Comédie-Italienne En aquella època la seva veu havia esdevingut la d’un baríton i començà a ser imprescindible en obres d’autors…
Tommy Dorsey
Música
Trombonista i líder d’orquestra nord-americà.
Començà estudiant trompeta, instrument que després canvià pel trombó Al final dels anys vint treballà a les orquestres de Jean Goldkette i Paul Whiteman El 1935 formà la seva pròpia orquestra, que de seguida fou molt popular La Tommy Dorsey’s Orchestra practicava una mú sica més aviat suau, pensada per al gran públic, i presentava excellents solos jazzístics de músics com Bunny Berigan i Buddy Rich, així com cantants, entre els quals hi hagué el jove Frank Sinatra Els anys cinquanta formà, amb el seu germà Jimmy, la Dorsey Brothers Orchestra, que sobretot obtingué èxit per les seves…