Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
bourrée
Música
Dansa de tempo animat, compàs binari i començament anacrústic propera a la gavota i al rigaudon, originària d’Alvèrnia.
JS Bach Suite IV per a violoncel sol en mi bemoll M , BWV 1010, bourrée II © Fototecacat/ Jesús Alises Documentada ja al segle XVI, la seva etimologia és controvertida Alguns musicòlegs pensen que fou introduïda a França pels boulgres o bulgares ‘búlgars’ D’altra banda, el verb bourrer designa l’acció de picar, batre, copejar, que podria estar relacionat amb el seu origen marcadament ritmat Possiblement introduïda a la cort de França per Margarida de Valois l’any 1555, ben aviat s’integrà a la suite instrumental M Praetorius, H Purcel, JS Bach i a l’òpera JB Lully, JPh Rameau…
xeremia bessona
Música
A Eivissa, instrument músic consistent en la unió de dues xeremies simples de mides i construcció iguals i amb les mateixes notes.
Introduïda pels púnics, més probablement que pels musulmans, sembla tenir l’origen en el doble maït de l’antic Egipte
masurca
Música
Dansa nacional polonesa, de ritme ternari, amb un accent característic en el segon temps —o en el tercer— de cada compàs.
Aparegué a la regió de Masòvia vers el s XVI, i més tard s’estengué per tot Polònia Fou introduïda en la música de concert per Chopin, que n'escriví un gran nombre per a piano
baix fonamental
Música
Baix teòric que descriu l’enllaç de les fonamentals (fonamental) d’una successió d’acords.
Es tracta d’una eina d’anàlisi introduïda per JP Rameau amb la finalitat d’identificar els salts entre fonamentals allà on aquesta nota sigui sobreentesa o allà on els acords estiguin invertits ja que, en aquests casos, la nota del baix no coincideix amb la fonamental Gràcies a aquest baix es pot controlar la consistència dels enllaços de fonamental, base, segons Rameau, de la consistència harmònica
schottisch
Música
Dansa en cercle, de metre binari simple i tempo ràpid, popular a Alemanya durant el segle XIX.
Segons alguns estudiosos C Sachs, fou fruit de l’adopció per l' écossaise de certs girs característics del vals Similar a la polca però amb un tempo més lent, fou introduïda a Anglaterra amb el nom de german polka A França, amb els noms de schottische bohème o polka tremblante fou conegut, també, un tipus particular de polca Al final del segle XIX es popularitzà a Espanya amb el nom de xotis chotis en castellà
corranda
Música
Dansa antiga, difosa a França i a Itàlia durant els s. XVI i XVII, que es convertí en un dels moviments de la suite
instrumental.
Sembla que és una modalitat del brande En un principi tenia el ritme binari i era de moviment viu més tard el ritme esdevingué ternari, però adquirí forma lenta, sovint en compàs de 3/2 Fou introduïda a la suite per Bach, Händel i Rameau Hi ha una corranda italiana incorporada al s XVII a la música instrumental que es diferencia de l’anterior per un ritme ràpid escrit en compàs de 3/8 o de 3/4
block chords
Música
Tècnica pianística del jazz
introduïda cap al 1941 per Milton Buckner.
Consisteix a tocar amb totes dues mans els mateixos acords simultàniament, desplaçant les mans sobre el teclat com si estiguessin lligades
Salve Regina
Música
Antífona del breviari, començada amb aquests mots, que hom canta després de les completes en honor de la Mare de Déu i que esdevingué una de les pregàries més populars del catolicisme.
Documentada ja al segle XI, sembla relacionada amb el pelegrinatge a Lo Puèi Velai D’autor desconegut, hom l’ha atribuïda a Ademar de Montelh o a Herimannus Contractus, monjo de Reichenau Introduïda a Cluny 1135, penetrà aviat al Cister i en altres ordes Pius V la inclogué en el breviari romà 1565 Alternant amb la melodia gregoriana, hom introduí versicles en polifonia, forma persistent encara en alguns llocs, com a Montserrat, on és coneguda per Salve montserratina
Pau Rosic
Música
Baix.
Passà a Itàlia, on fou un cantant cotitzat El 1811 estrenà a Bolonya L’equivoco stravagante, de Rossini, que li confià també el paper de Mustafà a L’italiana in Algeri quan s’estrenà a Venècia 1813 Pietro Romani escriví per a ell l’ària Manca un foglio 1816, que fou introduïda a Il barbiere di Siviglia rossinià en lloc de l’ària A un dottor , massa alta per a ell, canvi que prevalgué fins els anys quaranta del s XX Posteriorment cantà a Màntua 1818 i als teatres de la Cruz i Príncipe de Madrid 1822 i 1823
làmina d’acer amb arc
Música
Instrument que consisteix en una làmina d’acer flexible, grossa i ampla que vibra com una llengüeta quan hom la frega amb un arc (per exemple de violoncel) o la colpeja amb una maceta folrada de tela.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció L’altura sonora varia quan l’instrumentista modifica la forma de la làmina en doblegar-la, produint sons més aguts a mesura que n’augmenta la corbatura És per això que el pas d’una nota a l’altra sol fer-se en forma de glissando També poden obtenir-s’hi efectes de vibrato molt característics A l’Europa occidental la làmina d’acer amb arc fou introduïda cap a l’any 1925 Fou un instrument d’ús corrent, en forma de xerrac ordinari, que substituí el flexatò a les orquestres de jazz Posteriorment ha estat utilitzat per a produir efectes…