Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
regulador
Música
Dispositiu de l’orgue que regula l’entrada d’aire als tubs per evitar distorsions en el so.
Fou inventat per ACavaillé-Coll 1842
diapasó
diapasó
© Fototeca.cat
Música
Petit instrument metàl·lic en forma de forca que, en vibrar, produeix un so musical d’una altura determinada, habitualment el la3.
Inventat per John Shore 1711, serveix per a afinar instruments, donar el to als executants i efectuar experiències acústiques
corno di bassetto
Música
Instrument aeròfon de llengüeta senzilla constituït per un tub que forma un angle obtús en la seva part central i acabat en una campana.
És una modalitat de contralt del clarinet, afinat en fa La seva extensió va del fa 1 al do 5 Fou inventat pel bavarès Mayrhofer ~1770 Actualment és pràcticament en desús
bandoneó
Música
Instrument aeròfon de la família de les harmòniques, variant de l’acordió, de forma rectangular i proveït de botons en ambdós costats.
Pot ésser unitònic o bitònic i arribar a produir entre 100 i 144 sons diferents És un instrument típic de la música popular, emprat especialment als Balcans i a l’Argentina Fou inventat el 1846 pel constructor H Band de Krefeld
oficleide
Música
Instrument aeròfon d’embocadura d’embut, tubuladura cònica de grans dimensions i proveït de claus.
N'existeixen diverses versions, corresponents als registres alt, baix i contrabaix És un instrument obsolet, que actualment ha estat substituït per la tuba Fou inventat per Halary el 1821, i hom l’emprà, sobretot en la seva versió baixa, en bandes i orquestres
celesta
Música
Instrument idiòfon en el qual el so és produït per uns martells que, accionats per mitjà d’un teclat, percudeixen unes plaques metàl·liques.
Té un pedal que maniobra els apagadors Abraça una extensió del do 1 al do 6 en l’escriptura musical, però sona una octava superior Té una sonoritat pura i clara Fou inventat per Victor Mustel i patentat el 1886 per Auguste Mustel
metrònom
Música
Aparell emprat en pedagogia musical que produeix un soroll semblant al tic-tac d’un rellotge, a intervals regulars, la durada dels quals pot ésser variada mitjançant un pes mòbil col·locat en el pèndol de l’aparell.
Serveix per a indicar els temps d’una composició musical a la velocitat adequada Inventat per DNWinkel, fou difós per JNMälzel, que se n'atribuí la invenció Els metrònoms electrònics consisteixen en un oscillador de quars que genera els impulsos que defineixen el ritme, un amplificador del senyal amb la sortida acoblada a un altaveu i un indicador lluminós simultani a l’acústic
escaquer
Música
Instrument cordòfon constituït per un saltiri en forma d’ala col·locat verticalment al qual s’adaptava un mecanisme capaç de puntejar les cordes i un petit teclat de dues fileres amb tecles quadrades blanques i negres de forma semblant al tauler del joc d’escacs o escaquer.
Era un instrument similar a l’orgue de coll o portàtil Fou inventat pel francès Jehan Perrot cap al 1360 El primer exemplar fou regalat per Eduard III d’Anglaterra al seu presoner Joan el Bo, rei de França El 1388 Joan I de Catalunya-Aragó demanà al seu cunyat Felip de Borgonya que li'n trametés un, juntament amb el ministrer Joan dels Òrguens i repertori per a aquest instrument Cap al 1460 un instrument semblant el substituí amb el nom de clavecimbalum
Ángel Menchaca
Música
Teòric i compositor paraguaià.
Es formà com a jurista i ensenyà història i literatura a la Universitat Nacional de Buenos Aires Publicà el llibre Sistema teórico-gráfico de la Música 1914, que es convertí en un text provocatiu, perquè proposava un sistema innovador de notació fonamentat en l’ús bàsic de l’alfabet de dotze notes Més tard viatjà a Europa, on feu conferències sobre el seu treball en aquest tema, ajudant-se d’un teclat especial inventat per ell mateix -anomenat teclat continuat- per a facilitar-ne l’explicació Fou, a més, compositor, i el seu catàleg inclou cançons i cors escolars
bandonió
Bandonió del final del segle XIX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent molt semblant a l’acordió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de secció quadrada que contenen les llengüetes, unides per una manxa Una mica més gran que la concertina, i amb un sistema una mica més evolucionat que aquesta, ambdós instruments tenen un sistema de funcionament similar a l’acordió, per bé que els baixos només poden fer una nota, no un acord Fou inventat per l’alemany Heinrich Band -de qui pren el nom-, l’any 1846 A l’Argentina, estretament associat a la interpretació del tango, ha esdevingut un dels instruments més…