Resultats de la cerca

Estudià a Roma, on es formà musicalment l’Accademia di Santa Cecilia, i estudià humanitats a la universitat Debutà al Teatro Adriano de la mateixa ciutat el 1907 amb una producció de La Gioconda , d’A Ponchielli, que obtingué un gran èxit, i posteriorment fou contractat a Nàpols i a Torí Invitat per A Toscanini, obrí la temporada 1923-24 del Teatro alla Scala de Milà amb Salome , i el 1928 fundà a Florència la Stabile Orchestrale Fiorentina El 1933 començà la seva collaboració en el Maggio Musicale Fiorentino, que arribà a dirigir El mateix any fou invitat per B…

A Anglaterra, on difongué la viola d’amor, fou invitat, ensems amb Händel i Bononcini, a la direcció musical d’una acadèmia de teatre italià És autor d’òperes, oratoris Passione , 1693 i música de cambra sis sonates per a viola d’amor

Estudià a la Juilliard Schoole Fou director de l’orquestra de la NBC i de la filharmònica de Nova York, així com director invitat de diverses orquestres europees Fundà una escola musical i diverses orquestres i conjunts de cambra Interpretà tant repertori clàssic com contemporani

Estudià al conservatori de Milà i fins el 1929 fou director de l’Opera de Montecarlo, amb la qual estrenà el 1925 L’enfant et les sortilèges , de MRavel Posteriorment fou director invitat en nombrosos concerts arreu del món, així com de l’orquestra de la Scala Compongué l’òpera Il macigno 1917 i tres poemes simfònics

Estudià a París amb PLe Flem i MDupré Debutà al capdavant de l’Orchestre Symphonique de París 1938 fou titular de l’Orquesta Sinfónica de Madrid 1940-45, de la Cape Town Orchestra 1947-52 i, establert als EUA, de la San Francisco Orchestra 1954-64 El 1982 li fou encomanada la formació de l’Orquestra d’Euskadi Actuà com a director invitat a tot el món

Format a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra 1940-44, amplià els estudis de cant amb J Albareda i JF Puig Rebé classes magistrals de P Schilhawsky, L Egger i C Badia, i s’inicià en la interpretació de la música antiga a Bruges amb Safford Cape Formà part del grup Ars Musicae de Barcelona sota la direcció de JM Lamaña i E Gispert, i fou membre fundador del Quartet Polifònic de Barcelona 1964, la Companyia d’òpera de cambra de Barcelona i el grup Dulcis Harmonia 1977 Entre el 1962 i el 1972 collaborà en els Cicles de Teatre Medieval de la sala del Tinell de Barcelona,…

És coneguda també amb el nom de La Música Vella Ha fet milers de concerts simfònics i cercaviles, ha participat en festivals i actes culturals tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, i ha obtingut diversos premis La societat musical de què depèn ha creat també una banda juvenil i una orquestra de corda L’han dirigida, entre d’altres, J Belda, M Galduf, J Molenaar, S Celibidache invitat, O Alonso, R Frühbeck de Burgos, JA Fabra Català i, des del 1995, R Ramírez

Estudià a Madrid amb JMonasterio i a Brusselles amb Gevaert i HVieuxtemps JJoachim el presentà com a concertista a Berlín 1886 Amic d’Albéniz, li orquestrà peces de la Suite Ibèria , i actuà a Barcelona amb el Quintet Albéniz 1894 Professor del Royal College de Londres 1894-1916, on fundà The Concert Club 1905, i director titular de l’Orquesta Sinfónica de Madrid 1903-36 Actuà per Europa i Amèrica El 1935 dirigí, invitat, l’Orquestra Pau Casals, a Barcelona Escriví algunes peces musicals i unes Memorias 1863-1903 1963

Fou un nen prodigi que debutà a set anys com a pianista, a Seül, i a disset dirigí l’Orquestra Nacional de Corea El 1968 es traslladà a Nova York per estudiar piano i direcció d’orquestra El 1974 inicià la seva carrera com a pianista solista i el 1978 fou assistent de Carlo Maria Giulini a l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles Obtingué la fama el 1989 en ser nomenat director musical de l’Òpera de la Bastilla, càrrec que abandonà el 1995 Com a director invitat, ha treballat amb les millors orquestres i teatres lírics d’Europa i Amèrica

Director de les orquestres filharmòniques de Cracòvia 1945 i Varsòvia 1946, fou director invitat de nombroses orquestres europees En desacord amb el règim del seu país, l’abandonà el 1954 i s’establí a Anglaterra, on fou director de la Simfònica de Birmingham 1957-59 Durant la Segona Guerra Mundial, la seva obra fou destruïda No obstant això, reconstruí algunes composicions, com és ara l' Obertura Tràgica 1942, refeta el 1955 Escriví també, entre d’altres, vuit simfonies, la cantata Pregària Universal 1968-69, un Concert per a piano 1962, a més també de diverses obres per a piano…