Resultats de la cerca

Consta d’onze concerts, que se celebren a la capital del Baix Penedès des de mitjan juliol fins al final d’agost Els seus organitzadors -el Patronat Municipal de l’Auditori i Juli Grandia, que n’és el director- no tan sols pretenen recordar la figura de Pau Casals sinó també, seguint la filosofia que el mestre tingué en vida, potenciar la música com a mitjà de comunicació entre les persones En la programació es té molt en compte la presència d’intèrprets i compositors catalans, i és un dels pocs festivals que incorpora un concert per a cobla, en el qual s’interpreta únicament…

El recurs generalitzat a la paròdia en el període renaixentista fa que nombroses misses hagin estat compostes segons aquesta tècnica L’obra que serveix com a punt de partida sovint motets, chansons o madrigals pot ser pròpia o aliena Tenint en compte que una missa és notablement més llarga que, per exemple, un motet, és lògic que les parts parodiades es completin amb material original Un exemple de missa paròdia el pot proporcionar la missa Veni sponsa Christi de GP Palestrina publicada pòstumament, la qual utilitza el material del motet del mateix nom aparegut el 1563, derivat d’una antífona…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època de la incorporació de la tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible consisteix en un tub cònic de fusta dura, normalment de ginjoler, d’uns 60 cm de llargada, que s’eixampla gradualment i acaba en un pavelló acampanat…

Aquesta mena de conquilles foren emprades com a corn o trompa entre els mariners i caçadors D’aquí que, posteriorment, el mot hagi pogut emprar-se per a anomenar alguns instruments de broquet del tipus trompeta o trompa

Des de sempre, una de les accepcions més destacades -més, fins i tot, que la de banya- ha estat precisament la de botzina o instrument fet amb una banya o en forma de banya Associat originalment a la caça, s’anà aplicant progressivament al terreny dels instruments musicals En deriven els substantius cornamusa, corneta i cornetí, tots ells noms d’instruments, i el verb cornar ‘tocar el corn’ Associat a altres paraules serveix també per a anomenar instruments de la família del vent-fusta corno di bassetto i corn anglès La confusió entre trompa i corn és comprensible si es té en compte que l’…

Al llarg de quatre generacions ompliren els dos segles de major esplendor de l’orgueneria catalana XV-XVI, en collaboració amb altres orgueners i sota el guiatge del canonge de Barcelona Pere Alberc i Ferrament 1517-1582 El primer de qui es té constància és Perris Bordons, que el 1538 treballava en l’orgue de la seu de Girona S’establí a Solsona i construí els orgues de la seu de Tortosa 1536, de Sant Pere de Terrassa 1540 i de Santa Maria de Daroca 1555 Juntament amb Perris Rabassa i Fermí Granollers, treballà en l’orgue de l’església del Pi de Barcelona 1567 Signà contracte amb…

Químic de professió, començà a aparèixer als escenaris de jazz barcelonins tocant el contrabaix, però esdevingué cantant amb l’esclat del moviment Ona Laietana i l’auge de la sala Zeleste de Barcelona a la meitat dels anys setanta Adoptà el pseudònim La Voss del Trópico quan fundà l’Orquestra Plateria, juntament amb Manel Joseph, Gato Pérez i d’altres Compongué cha-cha-chás i tangos, i fins féu d’actor secundari en diverses pellícules El seu primer disc en català fou La Voss por la G De Dios 1977, en què musicava poemes de Joan Salvat-Papasseit Posteriorment enregistrà Les…

Fou un dels músics mexicans més notables en el conreu de la música de cambra, juntament amb E Elorduy i J Beristain Inicià la formació musical amb el seu germà Luis i més tard rebé lliçons d’H Pineda Quan només tenia sis anys tocava el violí i compongué la seva primera obra El 1873 es traslladà a la capital per perfeccionar els estudis de piano amb A Valle Aviat destacà també com a director i compositor És autor d’obres ballables -se li atribueix la popularització de la danza criolla - i d’algunes obres líriques, com Un día de asueto i Keofar , aquesta darrera amb influències…

D’origen humil i formació autodidàctica, és considerat un dels pares de la música xilena Inicià la seva carrera compositiva en el moment en què Xile començava a autoafirmar-se com a nació Zapiola, juntament amb M Robles, fou dels pocs músics nadius importants de l’època al seu país, ja que la gran majoria dels que hi eren actius provenien d’altres estats sud-americans o bé d’Europa A només vint-i-quatre anys dirigí l’orquestra del Teatro Nacional de la capital Dirigí també la capella de música de la catedral de Santiago, on deixà nombroses composicions religioses El 1842 fundà…