Resultats de la cerca

Vida Pertanyent a una família d’ascendència aristocràtica, el seu pare, un oficial de la marina retirat, fou qui l’introduí en el món de la música Durant els seus primers anys fou autodidacte, fins que M Ravel l’encoratjà a ampliar els seus estudis musicals Entre el 1927 i el 1932 rebé a París lliçons de contrapunt, entre altres matèries, amb L Boulanger El 1936 fou estrenada a Barcelona la seva Obertura , opus 8, dins el Festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània SIMC A la capital catalana conegué Benjamin Britten i a questa trobada els portà a realitzar una obra…

Entre el 1949 i el 1955 estudià a Nova York amb Carl Friedberg, que havia estat deixeble de Clara Schumann Compaginà els estudis musicals amb una formació universitària i el 1957 es llicencià en filologia russa a la Universitat de Columbia El 1959 dugué a terme les seves primeres gires concertístiques, que el portaren per diverses ciutats nord-americanes i europees El 1966 guanyà el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Interessat en la musicologia, es dedicà a la investigació i interpretació de versions poc conegudes d’obres diverses i, així, per exemple, el 1968 tocà la versió…

El 1919 inicià els estudis de música a la Royal Academy of Music de la seva ciutat natal, i a setze anys debutà en la Queen’s Promenade dirigint el Triple concert de JS Bach A partir del 1928 prosseguí la seva formació, primer a Berlín, al costat d’Artur Schnabel i de Wanda Landowska, i després a París, amb Nadia Boulanger S’especialitzà en el repertori per a música de cambra, particularment d’autors com WA Mozart, i participà d’una manera assídua en el Festival d’Edimburg Parallelament estrenà obres d’autors contemporanis com Lennox Berkeley i Alan Rawsthorne, i, com a intèrpret…

Deixeble de Frank Bridge, fundà l’English Opera Group Eminentment líric, tingué una gran afinitat amb Henry Purcell i considerà l’òpera com la forma musical més fascinant Peter Grimes 1945, la seva primera òpera, li donà la celebritat Seguiren després The Rape of Lucretia 1946, Albert Herring 1947, Let's make an Opera 1949, Billy Budd 1951, revisada el 1960, The turn of the Screw 1954, Midsummer Night's Dream 1960 i Death in Venice 1973, entre d’altres Ha compost obres per a orquestra, amb parts vocals i instruments solistes o sense, un ballet, música de cambra, religiosa, coral i per a films…

Fundat el 1974, ha esdevingut mundialment cèlebre per les seves interpretacions de música contemporània És format per Irvine Arditti, primer violí Graeme Jennings des del 1994, segon violí, successor de Lennox Mackenzie 1974-83, Alexander Balenescu 1983-86 i David Alberman 1986-94 Dov Scheindlin, viola, el qual ocupa el lloc de Levine Andrade 1974-91 i Garth Knox 1991-, i Rohan de Saram, violoncel Cada any estrena obres d’autors contemporanis, com del mateix Irvine Arditti, E Carter, L de Pablo, J Cage, M Kagel i I Xenakis Les obres són treballades conjuntament amb els seus compositors,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Consisteix en un tub sonor de fusta dura, d’uns 60 cm de llargada, relativament estret, proveït de forats i claus La seva perforació és cònica i acaba en un pavelló en forma de campana De timbre penetrant i d’un gran poder expressiu, l’oboè és, actualment, un dels instruments imprescindibles en l’orquestra simfònica El seu nom prové del francès hautbois haut , alt bois , fusta Morfologia Construït de fusta dura banús o palissandre o, de vegades, de materials plàstics o ebonita, l’oboè consta de tres…