Resultats de la cerca

Vida Es formà a Lieja i després a París, on probablement estudià al costat de Petrus de Cruce Els trets fonamentals de la seva biografia són, però, controvertits Alguns autors l’han identificat amb Iacobus de Oudenaerde, canonge a Lieja i professor de la Universitat de París el 1313 El que sembla inqüestionable és l’autoria del tractat Speculum musicae , durant molt temps atribuït a Jean des Murs Aquesta obra enciclopèdica, dividida en set llibres i escrita cap al 1325, és, a part d’un dels tractats teòrics més voluminós de tots els que s’han conservat de l’Edat…

Fou la capital d’un principat independent que fou incorporat a França el 1793 i a Holanda des del 1815 fins al 1830, any en què passà a Bèlgica La documentació conservada presenta Lieja com un important centre de música sagrada ja al segle X Els nuclis musicals més notables eren les escoles de la catedral de Saint-Lambert, de les esglésies de Saint-Laurent i Saint-Gilles i l’abadia de Saint-Jacques Un compositor nadiu de Lieja fou Johannes Ciconia ~1370-1411, del qual es conserven unes quaranta composicions i algun tractat teòric És considerat un músic de transició…

Es formà musicalment al Conservatori de Charleroi, i més tard amplià els seus coneixements al Conservatori de Brusselles, on inicialment estudià violoncel, amb Edouard Jacobs Parallelament, es formà en la tècnica de composició al costat de Léo Dubois Entre el 1924 i el 1938 fou director del Conservatori de Charleroi i després ho fou del de Lieja 1938-63 Com a director d’orquestra, centrà les seves activitats com a titular de l’Orquestra Simfònica de Lieja 1960-64

Format al Conservatori de Música de Namur, més tard es traslladà a Brusselles, on estudià composició amb R Moulaert i fuga amb J Jongen Prosseguí la seva educació amb P Gilson i J Absil a París Professor d’harmonia al Conservatori de Lieja a partir del 1947, les seves primeres obres denoten la influència directa de C Franck Amb el temps, però, quan conegué l’obra d’A Webern i I Stravinsky, el seu llenguatge, abans profusament melòdic, esdevingué més auster Durant els darrers anys de la seva vida experimentà amb la música aleatòria, com ho demostra la peça per a soprano i…

De pare neerlandès i mare alemanya, estudià als conservatoris de Lieja i de París El 1858 obtingué el càrrec d’organista de l’església de Sainte-Clotilde de París i el 1872 el de professor d’orgue del conservatori parisenc Amb les seves obres dedicades a aquest instrument en renovà el repertori, aleshores en decadència Les més notables foren Six pièces 1860, tres Pièces pour orgue 1878 i tres Chorals 1890 Escriví oratoris, com Ruth 1843-45 i Les Béatitudes ‘Les benaurances’, 1867-79, de grans proporcions i bellesa desigual Les obres més significatives són les dels darrers anys…

Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare a l’edat de quatre anys El 1865 ingressà al Conservatori de Lieja, del qual sortí el 1867 per desavinences amb el seu professor D Heynberg Havent-lo escoltat a París, H Vieuxtemps l’encoratjà a continuar i tornà a ingressar al conservatori de la seva ciutat natal el 1872, on estudià amb R Massart violí i M Dupuy harmonia Posteriorment, del 1875 al 1877 continuà la seva formació a Brusselles amb H Wieniawski i del 1877 al 1879 a París amb Vieuxtemps Fins el 1883 fou solista a l’Orquestra Bilse de Berlín, on entrà en contacte amb F…

Format al Conservatori de Lieja, ben aviat demostrà el seu talent precoç amb l’obtenció de meritoris resultats en les disciplines de fuga, orgue i piano Els seus dots excepcionals d’improvisació a l’orgue feren que guanyés la plaça d’organista a Saint-Jacques Inicià la seva tasca creativa a catorze anys i el 1894 guanyà un concurs de composició de la Reial Acadèmia Belga amb el Quartet de corda , opus 3 El 1899 s’installà a París, on conegué V d’Indy i G Fauré A partir del 1902 ensenyà harmonia al Conservatori de Lieja i el 1920 fou nomenat professor de contrapunt i…

Vida Entre el 1947 i el 1953 estudià als conservatoris de Lieja i de Brusselles A partir del 1950 participà en el moviment d’avantguarda musical al costat de compositors com P Boulez, K Stockhausen o L Berio i entrà en contacte amb el dodecatonisme, el serialisme, la música aleatòria i l’electrònica Important personalitat musical de la segona meitat del segle XX, impartí classes a Darmstadt 1957-67, Colònia 1963-68 i també en diversos centres de Bèlgica i dels Estats Units Moltes de les seves obres s’inscriuen dins el corrent de la música serial A partir dels anys seixanta…

Ingressà a la Universitat de Lovaina el 1534, i s’hi graduà el 1537 El 1546 entrà com a clergue i mestre de cant a l’església de Sant Pau de Lieja Al final del 1557 o principi del 1558 fou nomenat mestre de cant a la catedral de Sant Lambert d’aquesta ciutat belga El mateix 1558 publicà els seus primers motets El 1563, el capítol catedralici l’autoritzà a viatjar a la cort de Viena, on ocupà el càrrec de mestre de capella A la mort del rei Ferran I, ell i els dos cantants que l’acompanyaven perderen el lloc i tornaren a Lieja, on Guyot fou mestre de capella a la…

Format com a orguener probablement a la seva ciutat natal amb Hocqet, s’installà definitivament a Lieja, on hi ha la seva obra més important Construí orgues per a diverses esglésies de la ciutat i també d’altres llocs de Bèlgica i d’Holanda, especialment per la vall del Mosa Un dels més ben conservats és el de Notre-Dame de Maastricht, datat el 1653