Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
música índia
Música
Art musical conreat pels indis nord-americans.
No és unitari, car hi ha almenys sis nuclis identificables a partir de criteris ètnics i geografics l’esquimal i nord-occidental, el de Califòrnia-Yuma, el de la Gran Conca, el d’Athabasca, el de les Grans Planes i Nou Mèxic i el de la costa est Tots tenen, però, trets comuns la importància dels elements rítmics i la limitació dels instruments els de corda són gairebé desconeguts es destaquen alguns tipus de flautes, tambors, xerric-xerracs i xiulets És freqüent l’ús de l’escala pentatònica El confinament dels indis ha tendit a unificar llur música
clàssic | clàssica
Art
Literatura
Música
Dit de l’obra que hom té com a model digne d’imitació en una literatura, en un art.
El terme sorgí de la concepció perfeccionista de l’obra d’art, en tant que aquesta s’ajustava a una estructura modèlica, expressada principalment per l’art grecollatí i per les successives valoracions posteriors d’aquest Així, el concepte fou aplicat inicialment pels hellenistes i els romans Aule Gelli als autors grecollatins, i, posteriorment, des del Renaixement fins avui, s’han produït fases presidides per l’exaltació conscient de les formes i la preceptiva clàssiques grecollatines, i fases que hi han trencat perquè les consideraven una limitació a l’obra d’art o a la…
àmbit
Música
La distància de la nota més greu a la més aguda en el conjunt d’alçades que pot produir un instrument o una veu humana, bé de forma absoluta -és a dir, la totalitat de notes que li són possibles-, bé de forma reduïda -les utilitzades per a una obra o fragment musical en concret-.
En aquest darrer cas, la limitació pot ser motivada per raons físiques -per exemple, un instrument pot en alguns casos arribar materialment a notes dels registres agut o greu l’efecte musical de les quals no sigui prou satisfactori- o per raons estructurals -un instrument pot arribar a notes que no siguin necessàries pel disseny de la línia melòdica que li és assignada- Entre aquestes darreres raons hi ha la distinció feta en el sistema del modes eclesiàstics entre un mode autèntic i el mode plagal corresponent Malgrat tenir la mateixa nota com a final, les característiques d’…
corn

corn, instrument de vent-metall
© Fototeca.cat
Música
Nom genèric amb el qual hom designa qualsevol dels instruments aeròfons més arcaics.
La forma més típica consisteix en una banya d’animal, un ullal d’elefant o altres matèries d’origen animal El so és produït bufant per l’extrem més estret, on sol haver-hi una embocadura Aquest model prototípic ha sofert diverses modificacions tant pel que fa al material emprat en la fabricació —hom té notícia de corns de metall des del Neolític— com pel que fa a la forma En aquest sentit, l’allargament del tub per produir un so més greu o més potent i les diverses formes d’enrotllar-lo o corbar-lo per facilitar-ne el maneig han donat lloc a una gran varietat de corns La seva utilització…
George Grove
Música
Enginyer, musicòleg, educador i editor anglès de la primera edició del Grove Dictionary.
Inicià la seva educació musical amb la seva mare, i després l’aprofundí amb John Blackburn, organista de l’església del seu poble El 1836 començà la seva formació com a enginyer civil amb Alexander Gordon, i tres anys després fou admès com a graduat a la Institució d’Enginyers Civils, on participà en diversos projectes L’any 1852 es traslladà a Sydenham i conegué el canonge de Canterbury, que l’introduí en la recerca bíblica Fou aleshores que collaborà amb William Smith en el Dictionary of the Bible durant els següents set anys, la qual cosa li permeté desenvolupar la idea del diccionari de…
disc
Electroacústica
Música
Superfície plana i circular, habitualment de clorur de polivinil (PVC), d’un gruix aproximat de dos mil·límetres on són enregistrats informacions o senyals sonors aptes per a ésser reproduïts qualsevol moment.
El fonament és purament mecànic, i consisteix en un solc de forma espiral concèntrica enregistrat a totes dues cares del disc El valor de l’amplada del solc sol ésser aproximadament de 120 μm per als discs singles o senzills de major nivell d’enregistrament, i de 60 μm per als normals de 25 a 30 minuts de durada per cara El burí de la màquina que grava el primer disc —d’acetat de cellulosa, laca fortament plàstica— hi transfereix el so per una modulació en amplitud, puix que té un moviment de desplaçament horitzontal perpendicular al solc, sense so, i proporcional a la intensitat de pressió…
cobla
Música
Agrupació instrumental que té com a funció principal la interpretació de sardanes (sardana).
Està constituïda per un conjunt de dotze instruments un flabiol i un tamborí, executats per una mateixa persona simultàniament, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix El tible i la tenora són instruments de la família de les xeremies D’origen popular, s’han anat desenvolupant a redós de la cobla des de la seva introducció al segle XIX, i avui dia s’identifiquen plenament amb aquesta formació instrumental El tamborí és un membranòfon de dimensions reduïdes amb caixa cilíndrica, doble membrana i antigament amb bordonera, i es percudeix amb la maceta o…
trompeta

Trompeta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o bé de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg, cilíndric, recte o, en la forma més usual i característica, corbat dues vegades, i acabat en un pavelló Sembla que el mot trompeta deriva d’una forma en diminutiu del grec strombós , ètim de trompa, que significa cargol marí La trompeta, però, no és de cap manera una trompa de petites dimensions És molt probable, a més, que ambdós instruments no tinguin un origen comú Coincideixen en el sistema de…
forma
Música
Organització o configuració que presenta una peça musical.
El fenomen formal La forma musical s’identifica amb un procés temporal integrat per components solidaris i recíprocament determinats Aquest procés temporal, de manera semblant a un organisme, s’autoregula, es forja ell mateix En aquest sentit, és capaç de projectar una sèrie d’expectatives que, d’una manera o una altra, s’hauran de complir per a assolir la completesa formal Des d’aquesta perspectiva, l’inici d’una obra n’hauria de suggerir les dimensions així mateix, el seu final hauria de tenir lloc no perquè la música simplement deixi de sonar, sinó perquè s’hagin assolit les expectatives…
contrapunt

Exemple 1 a i b
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Combinació de línies musicals simultànies en un tot orgànic.
El fenomen contrapuntístic es basa en la capacitat de l’oïda per a percebre, de manera distinta, diferents fenòmens musicals combinats sense perdre de vista la combinació mateixa Així, l’oïda distingeix la melodia i l’acompanyament d’una cançó, o les dues veus que formen un cànon, sense deixar de sentir-ne la suma, és a dir, la cançó o el cànon La capacitat de combinar de manera simultània diferents elements en un tot orgànic és un dels trets més distintius de la música, que segurament no té un equivalent en les altres arts Exemple 1 c i d © Fototecacat/ Jesús Alises D’altra banda, es…