Resultats de la cerca

L’Escola de Berlín designa aquells compositors que, en algun moment, es vincularen musicalment a la figura de Frederic II de Prússia, sense que aquesta vinculació, però, impliqui necessàriament el fet d’haver de compartir característiques comunes Entre els seus integrants hi hagué JJ Quantz, F Benda, JG Graun i CPE Bach Tots ells compongueren moltes obres per a flauta travessera, sovint interpretades pel mateix monarca Algunes d’aquestes obres, sorgides en la cort berlinesa, avui dia formen part del repertori canònic dels flautistes, com ara el Solfeggi , recull d’exercicis i estudis per a…

King Crimson fou reconegut per crítica i públic com un dels grups més importants de l’anomenat art-rock o rock progressiu, i captivà l’audiència hippy , que el convertí en el seu grup de culte Robert Fripp, guitarra i mellotron , l’ànima de la banda i l’únic que sempre en formà part, reuní Michael Giles bateria i veu, Greg Lake baix i veu, Ian McDonald mellotron i teclats, Judy Dyble veus i Peter Sinfield lletrista i enginyer de llums, i l’any 1969 feren In the Court of the Crimson King , un dels principals àlbums d' art-rock , ple de voluntat avantguardista, en una barreja que…

Vida Estudià orgue i teoria amb H William i piano amb I Wolpe Començà la seva carrera professional com a organista, però ben aviat es decantà pel piano i es convertí en un reputat intèrpret de músics contemporanis com E Brown, S Bussoti, K Stockhausen, M Feldman i S Wolpe Al principi dels anys cinquanta conegué J Cage i començà a treballar amb ell com a membre de la Merce Cunningham Dance Company i també en el Project of Music for Electronic Tape A partir d’aquell moment Tudor abandonà l’activitat concertística per concentrar-se en la composició de música electrònica La majoria de les seves…

Del 1971 al 1974 estudià percussió a la Royal Academy of Music de Londres Contractat com a membre de la Royal Philharmonic Orchestra, en 1970-72 dirigí la Liverpool Sinfonia, que ell mateix havia fundat El 1973 passà a ser director assistent de l’Orquestra Simfònica de Bournemouth i de la Bournemouth Sinfonietta El 1975 debutà a Glyndebourne i dos anys després passà a dirigir les orquestres de la BBC Escocesa i la Filharmònica de Liverpool L’any 1980 fou nomenat titular de l’Orquestra Simfònica de la ciutat de Birmingham En 1981-83 dirigí el Festival South Bank Summer Music de Londres i a…

En la pràctica, el cas paradigmàtic és el d’Aleksandr Skr’abin, que, imbuït d’idees teosòfiques, compongué Prometeu, el poema del foc 1908-10 El compositor, però, s’inspirà en els escrits de Louis-Bertrand Castel, inventor d’un clavicèmbal ocular el 1734 D’altres seguiren aquest exemple, sobretot Bainbridge Bishop, que construí un orgue de llums el 1881, o A Wallace Rimington, el 1895, fins a arribar al clavilux de Thomas Wilfred, del 1925 En la partitura del Prometeu , Skr’abin hi inclogué un pentagrama luce específic per al clavier à lumières piano de llums i les…

Estudià flauta de bec amb Kees Otten al Liceu d’Amsterdam i es llicencià en musicologia a la Universitat d’Amsterdam De manera autodidàctica, perfeccionà la tècnica de les flautes de bec i travessera renaixentista i barroca, i es convertí en l’intèrpret més destacat d’aquests instruments i contribuí decisivament a la seva revaloració Amb només 21 anys 1955 fou nomenat professor del Conservatori de la Haia Fou també professor visitant de les universitats de Harvard i Berkeley Amb Gustav Leonhardt  i Nikolaus Harnoncourt  inicià els anys seixanta la revolució de la interpretació de la música…

El text, picaresc i satíric, té l’origen en les cançons medievals Amb la Revolució Francesa aquest gènere fou conreat i en fou ampliat el repertori, que passà més tard als escenaris frívols de París i d’altres ciutats europees Influït ja pel cafè concert de l’època, fou conreat a la península Ibèrica, on es desenvolupà des de la darreria del s XIX fins als anys vint, en la triple modalitat antillana, francesa i andalusa Les intèrprets més notables foren La Bella Chelito , Consuelo Vello, anomenada La Fornarina , Pastora Imperio i Raquel Meller Als Països Catalans foren difoses, entre altres,…

Format pel cantant i guitarra solista Syd Barret 1946-2006, substituït el 1969 per David Gilmour 1946, el teclista Richard Wright 1943-2008, el baix Roger Waters 1943 i el bateria Nick Mason 1944, la seva música es caracteritza per la recerca sonora amb instruments electrònics Grup pioner durant la dècada dels setanta i els primers anys vuitanta de l’anomenat rock psiquedèlic  —caracteritzat per efectes sonors, reverberacions, distorsions, jocs de llums i projecció de diapositives en ple concert—, les lletres de les seves cançons també foren innovadores pel seu to, sovint,…

Vida Estudià al Conservatori de Praga amb V Novák, mentre seguia cursos de filologia a la Universitat També estudià violí i piano, i participà en la vida musical de la ciutat Mantingué bona relació amb J Suk i fou violista en un quartet Exercí la crítica musical en "Hudební revue" i en "Tempo" Gran part de la seva obra estigué dedicada a la música vocal Si bé en un principi es deixà endur pels corrents decadentistes, aviat es decantà per la problemàtica social Festes de la vida , 1913 Els vagabunds , 1914, on mostra un clar antimilitarisme El seu estil, però, traí la influència de Novák i G…

Vida Fill d’una notable pianista, morta al cap d’un any d’infantar-lo, mostrà molt aviat dots musicals el pare, però, li feu seguir la carrera militar, cosa que no impedí que estudiés música, primer amb G Conus i des del 1884 amb N Zver’ov, que li traspassà el gust per les atmosferes sonores i una rica inventiva pianística capaç de crear climes suggestius L’any 1885 deixà l’escola de cadets i ingressà al Conservatori de Moscou, on estudià amb S Tanejev i A Arenskij composició i V Safonov piano, i aviat aconseguí fer-se un nom com a concertista, dins i fora de Rússia Visqué llargues temporades…