Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Lee Morgan
Música
Trompetista nord-americà.
Debutà professionalment a quinze anys, i el 1956 entrà a l’orquestra de Dizzy Gillespie Precoçment madur, en aquesta època Morgan començà a enregistrar com a líder, o collaborant amb diversos músics El 1958 entrà a The Jazz Messengers d’Art Blakey, on romangué fins el 1961 Després tocà un quant temps a Filadèlfia, i tornà amb Blakey en 1964-65 Més tard treballà sol i amb els seus propis grups, realitzant molts enregistraments, entre els quals destaquen The Sidewinder 1963 i Delightfulee 1966 Morí pel tret d’una amant mentre tocava al club Slugs de Nova York Inicialment influït…
Robert Jones
Música
Compositor anglès.
Acabà els seus estudis a Oxford el 1597, i tres anys després es publicà el seu primer llibre de cançons per a llaüt, el darrer dels quals aparegué el 1610 El 1601 s’inclogué un dels seus madrigals en la collecció antològica The Triumphes of Oriana , promoguda per Thomas Morley, i el 1607 publicà The First Set of Madrigals Juntament amb Philip Rosseter, Philip Kingham i Ralph Reeve, el 1610 fundà un grup de nens instrumentistes anomenat Revells of the Queen El 1615 els fou permès de construir un teatre prop de Blackfriars, però fou prohibit i enderrocat poc després per les autoritats Arribà a…
Einojuhani Rautavaara
Música
Compositor finlandès.
Fou deixeble d’Aarre Merikanto a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki 1948-52 El 1955, una beca avalada per Jean Sibelius li permeté ampliar la seva formació als Estats Units, on estudià amb Aaron Copland, Vincent Persichetti i Robert Sessions, entre d’altres Professor de l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki d’ençà del 1976, la seva obra musical posa de manifest etapes successives influïdes per la tradició de l’Església ortodoxa, el neoclassicisme de Paul Hindemith i el postserialisme, entre d’altres Compositor prolífic i eclèctic, el seu estil més madur és una personal síntesi entre els…
Marcabrú
Música
Trobador de probable origen gascó, un dels més coneguts i de més anomenada entre la resta de trobadors de l’època.
Actiu a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, cap al 1134 es traslladà a la d’Alfons VII de Castella i Lleó, al costat del qual romangué aproximadament fins el 1143 Posteriorment entrà en contacte amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i rei d’Aragó, a la cort del qual escriví un dels seus poemes més celebrats, el Vers del Lavador , "cançó de crozada" que més aviat es coneix pel seu primer vers, Pax in Nomine Domini La composició, una de les poques referides a un tema peninsular que es conserva amb música, acostuma a datar-se entre el 27 de juny i el 24 d’octubre de 1149, dia en…
Antoni Noguera i Guinovart
Música
Compositor, organista i pedagog.
De família de músics, obtingué el títol de composició de grau mitjà 1985 i de grau superior 1991 al Conservatori Superior de Música de Barcelona, a més dels títols superiors de direcció coral, pedagogia musical i solfeig Deixeble, entre d’altres, de Josep Crivillé, Manuel Oltra, Josep Poch i Carles Guinovart Rubiella, el 1991 fundà a Cambrils el Grup per a la Divulgació de la Música Contemporània Del 1987 al 1991 dugué a terme estudis etnomusicològics per a la Fonoteca de Música Tradicional Catalana FMTC de la Generalitat de Catalunya, treballs publicats a la Revista Catalana d’Arxivística…
Gilbert Amy
Música
Compositor i director d’orquestra francès.
Format al Conservatori de París entre els anys 1955 i 1960, rebé lliçons de Plé-Caussade contrapunt i fuga, D Milhaud composició, O Messiaen anàlisi i Y Loriod piano i harmonia La seva trobada amb Pierre Boulez el 1956 fou fonamental per al futur de la seva carrera com a director orquestral, que agafà embranzida en succeir Boulez al capdavant del Domaine Musical 1967-73 Combinà les tasques de composició i direcció i les seves primeres obres denoten la petjada del serialisme resultant del seu encontre amb Boulez i de l’assistència als Cursos de Darmstadt Hessen, el 1958 Una de les mostres més…
,
Giuseppe Verdi
© Fototeca.cat
Música
Compositor italià.
De família modestíssima, destacà aviat per la seva aptitud musical i fou enviat a Milà, on es formà amb VLavigna Cap de la banda municipal de Bussetto 1836-39, pogué estrenar l’òpera Oberto, conte di San Bonifacio 1839 amb èxit a la Scala de Milà, però fracassà amb l’òpera còmica Un giorno di regno 1840 fou escrita quan estava a punt de perdre, a causa d’una malaltia, la muller i dos fills Reféu, però, el seu prestigi amb Nabucco 1842, en la qual emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia com a allusió a la Itàlia del seu temps, dividida i dominada el públic italià veié en el cèlebre…
quartet amb piano
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per piano, violí, viola i violoncel, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
En el seu origen hi ha la sonata en trio barroca -la qual demanava normalment quatre intèrprets, ja que la part de continu era a càrrec d’un instrument de corda greu i un de teclat, a més de dos instruments més aguts- i el concert per a teclat i orquestra -que admetia interpretacions de cambra, amb un sol instrument per a cada part de corda- A mitjan segle XVIII, entre les obres més destacades del gènere sobresurten les de J Schobert, en les quals sovint els instruments de corda figuren encara com a parts ad libitum D’acord amb la tradició de la música per a piano o un altre instrument de…
Niccolò Jommelli
Música
Compositor italià d’òpera i música sacra.
Vida La seva formació musical començà al cor de la catedral d’Aversa L’any 1725 se n’anà al Conservatorio di San Onofrio a Nàpols i el 1728 al Conservatorio Pietà dei Turchini Rebé les influències sobretot de JA Hasse i JG Graun La seva carrera començà amb dues òperes còmiques que no s’han conservat L’errore amoroso , estrenada a Nàpols el 1737, i Odoardo , presentada a Florència el 1738 Fou, però, la seva opera seria , Ricimero rè de Goti Roma, 1740 que atragué l’atenció d’un patró tan ric com influent el cardenal Henry Benedict, duc de York L’any 1741 es traslladà a Bolonya per treballar en…
Giovanni Gabrieli
Música
Compositor i organista italià.
Vida Nebot d’Andrea Gabrieli, es formà al costat del seu oncle, organista de Sant Marc de Venècia Cap al 1575 s’establí com a músic de la cort del duc Albert V a Munic, on es mantingué actiu fins el 1579 i conegué Roland de Lassus Des del 1584 i fins a la data de la seva mort, ocupà un lloc com a organista de la seu veneciana, primer com a substitut de Claudio Merulo i després com a segon organista titular Des del 1585 combinà aquest treball amb l’activitat com a organista de la confraternitat de la Scuola Grande di San Rocco de Venècia A partir del 1586, data de la mort d’A Gabrieli,…