Resultats de la cerca

Vida Estudià música a l’escolania del monestir de Ripoll, al seminari de Vic amb mossèn Ll Romeu i orgue amb J Colomer Un cop ordenat de sacerdot, ocupà la càtedra de cant gregorià al seminari d’Almeria 1917-18 El 1919 fou nomenat organista i mestre de capella de l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès La seva tasca com a musicòleg consta bàsicament de reculls de cançons populars Entre d’altres guardons, rebé el Premio Nacional de Musicología del Consell Superior d’Investigacions Científiques els anys 1946, 1947 i 1948 Collaborà amb l’Obra del Cançoner Popular de…

Estudià amb Lluís Romeu i Josep Colomer Fou organista de Santa Maria de Vilafranca del Penedès a partir del 1912 Féu nombroses composicions religioses, i colleccionà dos reculls de cançons populars catalanes Collaborà en la formació del Cancionero popular español

Bibliografia Complement bibliogràfic Maideu i Puig, Joaquim Llibre de cançons crestomatia de cançons tradicionals catalanes, edició amb les melodies i els textos íntegres , Eumo Editorial, Vic 1992, 1994 \Romeu i Figueras, Josep Les nadales tradicionals estudi i crestomatia , Editorial Barcino, Barcelona 1952

És emprat especialment per l’orgueneria britànica romàntica i moderna, a voltes amb el nom de tuba o tuba mirabilis Requereix una gran pressió d’aire, entre 100 i 700 mm De vegades designa també, de manera abreujada, el joc de trompeta Bibliografia Andrés, R Diccionario de instrumentos musicales , Biblograf SA, Barcelona 1995 Baines, A Brass Instruments Their history and development , Faber & Faber, Londres 1976 Maideu, J Instruments musicals , Eumo Editorial, Vic 1995 Tranchefort, FR Los instrumentos musicales en el mundo , Alianza Música, Madrid 1985

Els primers documents musicals localitzats a Vilafranca són pergamins de cant pla i de polifonia del segle XV, entre els quals destaca la Missa de Barcelona , avui dipositada a la BC i una de les obres europees més importants de polifonia de l’Ars Nova L’orgue de la basílica de Santa Maria ja existia el 1450, i des del segle XVI ja hi ha força notícies de la capella de música de la vila, la qual l’any 1553 era dirigida per J Puig Al segle XVII, a Vilafranca ja hi havia almenys tres capelles de música en actiu les del convent de Sant Francesc, la dels trinitaris i la de la comunitat de…

Per extensió, la mateixa denominació fa referència al full solt en què tradicionalment s’imprimeixen Històricament, els goigs procedeixen de l’himnari religiós propi del període de formació de les llengües romàniques Ja al segle XII la literatura llatina medieval conté composicions versificades que exalten els goigs gaudia terrenals i celestials de la Mare de Déu A partir dels segles XIV i XV es generalitzà el costum de compondre’n en honor d’altres sants, al mateix temps que adquirien un caràcter popular que anà augmentant progressivament als segles següents Com a himnes populars, la seva…

Tot i que les primeres notícies són del segle III aC, la ciutat actual fou fundada el 879, quan el comte Guifré el Pelós feu construir un nou poblat, com a barri del precedent, i el repoblà A més, el Vicus Ausonae tornà a ser seu episcopal i començà a aplegar còdexs musicals per a les celebracions litúrgiques Entre els volums que es conserven a l’Arxiu Capitular de Vic sobresurten un breviari segles XI-XII, dos tropers segle XI i segles XII-XIII i un processional segle XIII, que contenen una versió llatina del Cant de la Sibilla i diverses versions, entre les quals la més antiga de Catalunya…

Antecedents històrics Els primers estudis i descripcions generals d’instruments apareixen en tractats dels segles XV i XVI Entre els més importants destaquen Definitorium Musicae , de J Tinctoris Nàpols, 1474-84, músic de la cort d’Alfons el Magnànim, Musica Getutscht , de S Virdung Basilea, 1511, i Musica Instrumentalis Deudsch , de M Agricola Wittenberg, 1532 Altres tractats teòrics, com el llibre de J Bermudo Declaración de Instrumentos musicales Osuna, 1555 i, més tard, el tractat de P Cerone El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, ja inclouen capítols detallats sobre la música instrumental i…

Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que pertany al grup de les trompetes cromàtiques Consisteix en una trompeta de registre greu, llarga i estreta, amb els extrems doblegats que se superposen al centre En la seva forma més característica, té una colissa per mitjà de la qual l’instrumentista pot modificar a voluntat la llargària del tub acústic Altres models, però, disposen de mecanismes amb vàlvules de pistó Morfologia i tècnica El so és generat a partir de la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, de forma hemisfèrica, que pot…