Resultats de la cerca

Reforçat o no per la viola, el fagot o algun altre instrument monòdic, serveix de base al tipus d’acompanyament més generalitzat en obres dels ss XVII i XVIII i que és realitzat en un instrument d’harmonia orgue, clavecí, llaüt, etc

El pedal es caracteritza per la tensió que suposa la resistència de la veu immòbil a integrar-se en la progressió harmònica de la resta Per a alguns autors, com ara H Schenker, el pedal és pròpiament aquesta tensió, tensió que es manifesta de manera singular quan la nota mantinguda no pertany a cap dels acords que es produeixen sobre ella En aquest sentit, el pedal pot ser l’escenari de dissonàncies que altrament no serien possibles vegeu les marques de l’exemple 1 Habitualment el pedal se situa en el baix, tot i que pot aparèixer en altres veus i aleshores es parla de pedal interior…

Consisteix en una palanca de mida i posició adients perquè l’intèrpret pugui pressionar-la amb un sol peu, mentre té les mans ocupades en el teclat manual, i que acciona un mecanisme semblant al d’aquest per tal de produir-hi notes d’una tessitura generalment greu El mecanisme del pedal pot produir directament el so o bé limitar-se a tibar una tecla manual per mitjà d’una transmissió La presència de pedals en els orgues més antics afecta sovint unes poques notes, suficients per a poder fer les cadències finals en els tons més usuals, per la comoditat de poder-les prolongar simultàniament amb…

Tot i iniciar els seus estudis musicals amb J Isern i a l’escola dels escolapis de Mataró, la seva formació fou autodidàctica a partir del peculiar mètode de J Virués La Geneuphonia Home molt polifacètic, estudià comerç i nàutica, i exercí com a comerciant Estudià també medicina, a Saragossa, i fou un dels més destacats introductors a Catalunya dels principis mèdics de l’homeopatia de CF Samuel Hahnemann Les seves idees liberals el portaren a redactar nombrosos articles en defensa dels principis republicans i anticlericals Musicalment molt receptiu davant les tendències del seu temps, per a…

Formada per uns seixanta músics de més de vint-i-dos països diferents, es reuneix tres o quatre cops l’any per a la realització d’una gran gira de concerts Els seus músics són especialistes en la interpretació històrica de la música del segle XVIII i el principi del XIX, i toquen amb instruments originals o, si més no, còpies d’instruments de l’època, amb vista a reproduir de la manera més fidel possible el so de les orquestres antigues El seu repertori recull la música de tot el segle XVIII, especialment les obres de JS Bach, J Haydn, WA Mozart, L van Beethoven, H Purcell o JPh Rameau, entre…

Especialment apta per a fer música a l’aire lliure i caminant com s’esdevé en la banda militar, ha estat utilitzada per a ornament de les festes ciutadanes i religioses o amb finalitats més estrictament musicals, com els concerts populars Així ha estat sovint mantinguda per les autoritats civils o per associacions populars Pertanyent a la primera possibilitat sobresurt, al Principat de Catalunya, la Banda Municipal de Barcelona Les bandes del País Valencià, la majoria mantingudes per associacions populars, constitueixen un fenomen etnogràfic peculiar En 545 poblacions han estat…

Exemples 1 i 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XII, el terme llatí discantus , format a partir de la paraula diaphonia diafonia , designava la tècnica polifònica consistent a afegir una veu, anomenada també discantus , a una veu que feia un cant pla, anomenada cantus Aquesta tècnica privilegià la relació homorítmica o nota contra nota i el moviment contrari ex 1 En el repertori polifònic de l’Escola de Sant Marçal, el terme discantus descriví aquelles seccions en què les veus presentaven una activitat rítmica similar, ja fos nota contra nota o melisma contra melisma, mentre que el…

A diferència dels salms i dels càntics, que són textos bíblics, els himnes són de composició eclesiàstica N’hi ha d’estròfics i d’altres en prosa poètica A aquests darrers corresponen els més antics que es conserven, com ara el Phôs hilarón 'Llum joiosa', himne vespertí del segle III, cantat en la litúrgia bizantina, o el Te Deum laudamus , amb què es clou l’ofici nocturn, i el Gloria in excelsis , antic himne matinal, tots dos del segle IV Entre els estròfics destaquen els madraše de sant Efrem segle IV, en llengua siríaca, i els kontakia de Romà el Melode segle VI, en grec Pel que sembla,…

Molts instruments presenten propietats semblants o funcionen d’acord amb els mateixos principis físics Per això és útil classificar-los en famílies segons criteris unificadors Aquests criteris poden ser acústics o organològics El criteri acústic habitual, o classificació acústica, es relaciona amb el tipus d’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument En aquest cas, s’obtenen dues famílies els instruments de règim lliure i els instruments de règim autoexcitat Els primers demanen només una actuació puntual i curta de l’instrumentista per tal de produir el so En termes físics, això equival…

Aquesta nota, sobre la qual es desenvolupen les altres parts melòdiques, acostuma a ser la més greu del conjunt