Resultats de la cerca

Inicialment actor i cantant 1833-44, fou posteriorment director d’orquestra del Theater an der Wien, de Viena 1846-48 i del Friedrich-Wilhelmstadtleches Theater de Berlín 1849-51 Influït per CMvon Weber i l’òpera francesa, compongué òperes còmiques que obtingueren força èxit Zar und Zimmermann ‘Tsar i fuster’, 1837 estrenada a Barcelona el 1966, Der Wildschütz ‘El caçador furtiu’, 1842, Undiner 1845, Der Waffenschmied ‘L’armer’, 1846, Regina 1848, que per les referències revolucionàries no s’estrenà fins el 1899 Tot i el to sovint lleuger i popular, la seva obra s’inscriu en la tradició de l’…

Estudià a la Universitat d’Hamburg i a la Universitat Friedrich Wilhelm de Berlín Deixeble de F Schreker a la Hochschule für Musik de Berlín 192225, en aquest centre guanyà el Premi Mendelssohn per la seva Passacaglia , per a orquestra Director de l’Òpera de Darmstadt 1927-29, es dedicà intensament a la direcció i estigué durant un any al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad i treballà a la Städtische Oper de Berlín Considerat pels nazis un artista degenerat, el 1935 emigrà a la Gran Bretanya i el 1947, any en què obtingué la nacionalitat britànica, dirigí l’orquestra de l’Òpera…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…