Resultats de la cerca

El 1834 ingressà al Conservatori de París, on estudià amb PJG Zimmermann piano i F Halévy composició El 1844 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Le Rénégat de Tanger Tingué un èxit considerable amb tres òperes que estrenà a l’Òpera Còmica La chanteuse violée 1850, Galathée 1852 i Les noces de Jeannette 1853, una òpera lleugera en un acte que es mantingué durant molts anys en el repertori El 1860 fou contractat per l’Òpera de París amb el càrrec de director de cor Del 1866 al 1880 ensenyà composició al Conservatori de París El 1871 fou nomenat membre de l’Institut en substitució d’Auber, i…

Estudià a París amb Halévy, i fou premi de Roma el 1844 Professor al conservatori de París 1866-80, escriví òperes i òperes còmiques, com Galathée 1852, Les noces de Jeannette 1853 estrenada a Barcelona el 1866 i Paul et Virginie 1876

Estudià amb Cherubini a París Influït per Gluck i per Spontini, rivalitzà amb Meyerbeer com a autor d’òperes de gran espectacle, com La Juive 1835 estrenada a Barcelona el 1859, Charles VI 1843, etc També escriví òperes còmiques, com Le val d’Andorre 1848, Le nabab 1853, etc Fou mestre de Gounod, de V Massé i de Bizet

Inicià la seva carrera el 1870 com a cantant als cabarets parisencs Al final del 1873 fou contractat al Teatre Bouffes-Parisiens, on participà en l’estrena de Madame l’archiduc i d’altres operetes d’Offenbach El 1877 actuà al Teatre de l’Òpera Còmica amb Les noces de Jeannette de Massé, actuació que inaugurà una carrera de més de trenta anys en aquest escenari Encara que també interpretà papers seriosos, com el de pare a Louise de G Charpentier, durant la seva llarguíssima trajectòria artística s’especialitzà en personatges còmics com Papageno, Fígaro, Sancho i Falstaff, i fins i…

S’originà a Nàpols vers el 1530, a partir del declivi de la frottola , amb la qual mantingué en comú l’esquema poètic de l' strambotto , segons el tipus anomenat ottava toscana amb tornada al final de cada vers ABt ABt ABt CCt Es desenvolupà parallelament al madrigal, el caràcter seriós i complex del qual sovint satiritzava Les primeres villanelle foren escrites a tres veus, caracteritzades per una textura homofònica i l’ús de quintes paralleles entre les veus extremes Cap a mitjan segle XVI el gènere traspassà les fronteres napolitanes, i esdevingué molt popular a Venècia Amb A Willaert i R…

Sèrie de quintes i els cinc modes pentatònics © Fototecacat/ Studi Ferrer La seva presentació escalar s’anomena escala diatònica diatonisme Les característiques fonamentals del sistema heptatònic són, d’una banda, la divisió de l’octava –en la seva presentació escalar– en dos tipus d’intervals 2a M i 2a m amb una ordenació determinada les 2es m estan el màxim de separades entre si i, de l’altra, l’interval format entre les notes més allunyades del grup de set formen l’interval de 4a aug o 5a dis també anomenat tríton i diabolus in musica , únic interval augmentat o disminuït que es forma…

Vida La seva família era d’origen jueu Estudià al Conservatori de París sota el mestratge de HM Berton, EN Méhul i L Cherubini, el qual l’influí decisivament i fou també amic seu Guanyà el Premi de Roma l’any 1819 S’abocà a la composició lírica, el gènere dominant al seu temps, i, després d’alguns desencerts, el 1828 obtingué el primer èxit de ressò amb Clari , una obra escrita per a M Malibran quan ell era mestre de cant al Théâtre Italien de París La seguí Le dilettante d’Avignon , també ben acollida La collaboració que establí amb el llibretista E Scribe fou profitosa el 1835 presentà la…

Els primers símptomes d’aquesta crisi es troben implícits en figures com Cézanne i en certs aspectes de l’impressionisme Monet, Debussy, etc o del simbolisme Rimbaud, Lautréamont, Jarry i adquirí la plenitud del seu desenvolupament a partir de la Primera Guerra Mundial 1914-18 Els aspectes més notables d’aquesta crisi foren rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia Belle Époque intent de destruir l’art tal com era entès tradicionalment recerca constant de noves formes d’expressió i d’assimilació de les altres cultures allunyades, geogràficament o temporalment inconformisme…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica La seva forma bàsica, quasi idèntica a la del violí però de dimensions més grans, es manté pràcticament inalterada des de fa més de 400 anys Com els altres membres de la família, té quatre cordes —antigament de tripa i ara de metall— i no té trasts La seva afinació habitual -per quintes, com en el violí o la viola- és, de greu a agut, do1-sol1-re2-la2 El seu cos principal, format bàsicament per la caixa de ressonància, fa uns 75 cm i sol fabricar-se amb les mateixes fustes que…