Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Jean Vallerand
Música
Crític, pedagog i compositor canadenc.
Estudià composició amb Claude Champagne Dins l’àmbit educatiu detingué diversos càrrecs fou secretari del Conservatori Provincial de Quebec 194263, professor adjunt de la Universitat de Mont-real 1951-66 i conseller cultural de la Delegació General de Quebec a París 1966-70 Collaborà en diversos diaris, com "Le Canada" 1941-46, "Montréal-Matin" 1947-48, "Le Devoir" 1952-61, "Nouveau Journal "1961-62 i "La Presse" 1962-66 A més, pronuncià nombroses conferències, escriví assaigs i participà en emissions radiofòniques, especialment per a Radio-Collège de la Société Radio-Canada Del seu catàleg,…
Georges Auric
Música
Compositor francès.
Vida Format inicialment al Conservatori de Montpeller, posteriorment estudià contrapunt i fuga amb G Caussade al Conservatori de París 1913 i realitzà estudis de composició amb V d’Indy a la Schola Cantorum 1914-16 Integrant de l’anomenat Grup dels Sis , juntament amb L Durey, A Honegger, D Milhaud, F Poulenc i G Tailleferre, inicià la seva carrera de compositor amb els Tres interludis 1914 per a veu i piano basats en poemes de R Chalupt En la seva obra es poden observar tres fases La primera coincideix plenament amb els ideals estètics del Grup dels Sis pel que fa al rebuig de l’herència…
Joaquim Marsillach i Lleonart
Música
Crític musical català.
Vida Estudià música amb Anselm Barba, i medicina amb Josep de Letamendi, que també influí en la seva formació musical Durant una estada a Suïssa per a superar la tisi -que finalment el portà a la mort- entrà en contacte amb la música de R Wagner i en quedà fascinat Assistí a la inauguració del Teatre dels Festivals de Bayreuth 1876 -en fou membre del patronat- i al primer festival de música que s’hi celebrà La seva tasca com a crític se centrà quasi exclusivament en la difusió de la música wagneriana a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol El 1878 publicà a Barcelona Ricardo Wagner…
pop
Música
Música moderna que parteix del model marcat per The Beatles.
El terme pop té diversos significats D’una banda, és l’abreviació de música popular popular music en anglès i, per tant, abraça el rock i tot el que no és música clàssica i que és de consum popular Alhora, el terme també defineix un tipus de rock amb cançons que tenen com a base el model marcat pels Beatles dels inicis, és a dir, cançons curtes -de tres minuts-, comercials, amb ritmes senzills, melodies harmòniques i tornades enganxoses, aptes per a un públic molt més ampli que el del rock-and-roll , en especial, però no exclusivament, dirigides als adolescents El pop és interpretat…
Jordi Cervelló i Garriga

Jordi Cervelló i Garriga
© Fototeca.cat
Música
Compositor, violinista i pedagog.
Formació Fill de Josep Cervelló , s’inicià en la música a l’edat de sis anys, quan començà els estudis de violí amb Rosa García Faria, i posteriorment 1948-52 feu cursos de perfeccionament en la tècnica del violí amb Joan Massià i Prats , i amb Josep Maria Roma i Roig treballà el repertori cambrístic de violí i piano En 1957-60 amplià a Milà la seva formació amb Franco Tufari, però aquest darrer any un accident automobilístic l’obligà a abandonar la carrera de violinista Es dedicà aleshores a la composició i la pedagogia De nou a Barcelona, estudià tècnica compositiva amb JM Roma 1962 Estil i…
,
Louis-Héctor Berlioz
Música
Compositor, director i crític francès.
Vida El seu pare, metge reconegut i home liberal i d’àmplia cultura, influí de manera important en la seva formació De fet, bona part dels coneixements del jove Berlioz sobre geografia, literatura francesa i literatura llatina li van ser fornits pel seu mateix pare La formació musical que rebé fou ben atípica Aprengué flauta amb un mestre local i l’instrument que més dominà fou la guitarra En canvi, els seus coneixements de piano es reduïen a uns acords maldestres A tretze anys començà la lectura autodidàctica del Traité de l’harmonie de JPh Rameau Amb aquestes nocions tan esparses inicià la…
Jules Émile Frédéric Massenet
Música
Compositor francès.
Vida La seva producció és bàsicament operística, situant-se entre la tradició que arrenca amb el Faust de Ch Gounod i la revolució que suposà el Pelléas et Mélisande de C Debussy Les seves obres representaren a la perfecció els ideals estètics de la Tercera República Francesa, i es convertí en el compositor operístic francès més important a cavall entre els segles XIX i XX Fou el darrer dels vint-i-un fills d’un exoficial de Napoleó que posteriorment es dedicà a la indústria de la foneria Per problemes de salut del pare, el 1848 la família es traslladà a París Allà, Jules rebé de la seva mare…
Giacomo Meyerbeer
Música
Compositor alemany.
Vida El seu nom real era Jakob Liebmann Beer, però afegí al cognom patern el de la seva mare Meyer, que, com el seu pare, provenia d’una família rica i important en el si de la comunitat jueva de Prússia La seva casa a Berlín era un destacat centre d’activitat cultural Només amb onze anys, Meyerbeer fou presentat en públic com a pianista Els seus primers professors de composició foren CF Zelter i BA Weber Entre el 1810 i el 1811 estudià amb l’Abbé Vogler, a Darmstadt, on fou company i amic de Carl Maria von Weber El 1910, a Berlín, havia estrenat la seva primera obra per a l’escena, el ballet…
Franz Joseph Haydn
Música
Compositor austríac, germà de Michael Haydn.
Juntament amb WA Mozart i L van Beethoven, formà la tríada rellevant del Classicisme vienès que cristallitzà la música d’estil clàssic Biografia Joseph Haydn fou el segon dels dotze fills del matrimoni format per Mathias Haydn i Anna Maria Koller Aprengué les beceroles de la música formant part d’un cor infantil a l’església d’Hainburg, i cap al 1740 es traslladà a l’escola del cor de la catedral de Sant Esteve de Viena La seva formació musical tingué un marcat component autodidàctic, tot i que rebé ensenyaments musicals de N Porpora En el període comprès entre el 1750 i el 1759 compongué…
Edward William Elgar
Música
Compositor anglès.
Vida Des dels dos anys visqué a Worcester, on el seu pare tenia una botiga d’articles musicals Aprengué els rudiments de la música del seu progenitor, de confessió protestant, però organista a l’església catòlica de Saint George, i, més tard, el piano i el violí Tot i que a quinze anys deixà l’escola, fou un home d’una gran cultura literària, probablement gràcies a l’exemple de la seva mare Malgrat el desig d’assolir una formació musical del màxim nivell a Alemanya, hagué de conformar-se amb un tipus d’aprenentatge en bona part autodidàctic Gràcies a la lectura del llibre de contrapunt de L…