Resultats de la cerca

A banda i banda del tub hi ha dues carbasses de ressonància El mot vīnā fou aplicat antigament a altres menes d’instruments de corda

Hom el fa sonar amb els dits o per mitjà d’un plectre D’origen afroamericà, ha estat molt usat en els primers conjunts de jazz de Nova Orleans N'hi ha de diferents menes, segons el nombre de les cordes i llur afinació

Inventat durant la primera meitat del segle XVI i apreciat per molts compositors S Scheidt, C Trost, pot actuar sobre un cos de l’orgue generalment l’expressiu o el recitatiu o bé sobre tots els cossos manuals mai en el pedal Pot ser de dues menes dolç o fort, en funció del nombre de batecs Governat com a registre d’ornament des de la consola, el seu ús ha de ser ponderat sota criteris molt artístics, no solament d’efecte, atès l’abús fàcil que se n’ha fet sobretot en la interpretació de la música romàntica

Les notes extremes del tetracord eren fixes a distància de 4a J i les dues internes eren mòbils Tot i que la variabilitat de les notes internes sembla que era molt gran entre els músics pràctics, els teòrics parlaven de tres menes de gènere el diatònic on els tres intervals, de greu a agut, eren de mig to, to i to, el cromàtic mig to, mig to i un to i mig i l’enharmònic quart de to, quart de to i dos tons Aquests tres tipus de gènere melòdic s’apliquen també a l’escala completa del sistema grec formada per diversos tetracords encadenats del mateix gènere diatònic, cromàtic o…

És la forma més estricta d’imitació polifònica, que respecta rigorosament la regla, el cànon Hi ha diverses menes de cànon el cànon directe a l’uníson , en el qual la veu que proposa el dibuix melòdic, o antecedent, és imitada, nota per nota, per la veu secundària, o conseqüent aquesta forma de cànon pot ésser també a l’octava, o a la quinta, etc, segons el punt de partença de la veu secundària el cànon per augmentació o per disminució dels valors en la veu imitativa el cànon per moviment contrari , en el qual el moviment melòdic ascendent esdevé descendent en el conseqüent, i…

És el comediògraf romà més important Sota una ambientació superficialment grega, les obres de Plaute són una sàtira de la vida romana de l’època Creà tipus i escenes que han perdurat al llarg dels segles Les seves obres contenen escenes de dues menes diverbium i canticum Les primeres eren diàlegs, mentre que les segones -les més nombroses-, generalment acompanyades de tíbia, eren recitades o cantades a una sola veu o en grup Tot el teatre de Plaute és versificat, i es creu que els tipus de rima i metre que emprà estaven molt vinculats a la música interpretada, almenys pel que fa…

Per tal d’obtenir una reproducció òptima, cal que hi hagi un equilibri entre la pressió sonora que entra al micròfon i la tensió elèctrica generada en aquest mateix micròfon, tensió que és amplificada i transportada a un altaveu o a un sistema d’enregistrament Una de les qüestions importants a l’hora de considerar la qualitat d’un micròfon és com varia la sensibilitat d’aquest segons la freqüència del so Cal que aquesta variació sigui el més petita possible Un altre factor a tenir en compte és la resposta del micròfon segons la direcció d’on provingui el so En funció d’aquesta circumstància…

Estudià música a l’Oregon University els anys cinquanta, i guitarra clàssica, a Viena, a la meitat dels seixanta Al final d’aquesta darrera dècada tocà amb diversos grups de jazz de Nova York, sobretot com a pianista Després optà per diverses menes de guitarres acústiques Collaborà en el disc de Weather Report I sing the Body Electric 1971 Fou un dels fundadors, el 1971, del grup Oregon, per al qual compongué gran part de la seva producció A part, desenvolupà una carrera com a solista associat a la discogràfica ECM i feu actuacions i enregistraments de guitarra sola, entre els quals Diary…

Destinat pels seus pares a fer de rellotger, treballà en aquest ofici durant vuit anys sense obtenir gaires èxits econòmics, cosa que el feu decidir a entrar al taller d’arquets patern, on al cap de poc destacà per la seva gran habilitat Provà gran quantitat de fustes per a fer els arcs i, com que no podia adquirir-ne d’exòtiques i cares, començà a fabricar-los amb totes les menes de fusta que li venien a les mans Es dedicà a estudiar les imperfeccions dels arcs existents per millorar-ne el balanç, la força i la corba, ajudat per violinistes de renom que provaven les seves peces…

Els seus textos solen ser estròfics -habitualment amb estrofes de vuit compassos dividits en dues parts simètriques-, i les melodies, de caràcter melancòlic, són en mode menor D’origen incert, assolí una gran popularitat al segle XIX, especialment als cafès i tavernes de Lisboa Hi ha dues menes de fado el que prové dels barris lisboetes, d’aire sensual i personal, i el de Coïmbra, propi d’ambients estudiantils i de sonoritat més greu Normalment vestits de negre, els cantants de fado solen acompanyar la seva veu amb una formació de dues guitarres portugueses, una de dotze cordes…