Resultats de la cerca

De sonoritat impactant, prové de l’orgue castellà del final del segle XVII En els grans orgues moderns pot tenir un teclat propi

Es presenta com una sèrie de dues o tres peces en les quals hi ha elements musicals orientals i occidentals, i també d’antics, moderns, cultes i populars

Els cantants més destacats d’aquest estil — que tingué una difusió especial arran del Folk Festival de Newport EUA del 1959— han estat Joan Baez, Pete Seeger i Bob Dylan Aquest introduí ritmes moderns en les cançons populars, com el ritme de rock folk-rock

Iniciada per Eugène Cardine, estudia la manera de traçar els signes musicals antics hom l’ha aplicada sobretot al cant gregorià per tal de poder-ne deduir no tant la correspondència amb els signes musicals moderns com la relació entre els diversos sons i l’art d’interpretar-los

Estudià amb Busoni a Berlín Del 1936 al 1949 dirigí l’orquestra de Minneapolis i del 1950 al 1958 la Filharmònica de Nova York Contribuí a la difusió de Stravinsky, Berg i altres autors moderns Compongué l’òpera Sister Beatrice 1920, música de cambra i un concert 1929 Un concurs internacional de direcció porta el seu nom

Les bagatelles més coneguges són les de Beethoven, en tres reculls opus 33, 119 i 126 i d’entre les actuals, les Sis Bagatelles , opus 9, d’Anton von Webern, i les Cinq Bagatelles , de Georges Auric Una forma de bagatella són les Noveletten , inaugurada pels romàntics Robert Schumann i conservada pels moderns Béla Bart'ok, Francis Poulene

Introductor de noves idees en la música de jazz , és considerat el jazzman blanc més important de la seva època i el més destacat representant de l’estil Chicago La seva tècnica fou influïda pels compositors europeus moderns, com Igor Stravinsky, Claude Debussy i Maurice Ravel Influí sobre el jazz blanc, i també sobre alguns trompetistes negres, com Rex Stewart, i fou un dels precursors de l’estil cool

Normalment la seva tessitura és de 8’ o de 4', i en les mutacions de quinta, de 5’ 1/3 i 2’ 2/3 rarament de 16', 2’ i altres mutacions També pot formar part de les fileres greus de la corneta Joc bàsic de l’orgue dins dels de les flautes, ha perdurat sense interrupció des del seu origen en l’orgue renaixentista centreeuropeu final del segle XV fins als instruments moderns

Encara el 1725, en el Gradus ad Parnassum, de JJ Fux, el mestre Aloysius recorda al deixeble Josephus l’existència del rodolí " Mi contra Fa/diabolus in musica " mi i fa no representen aquí els noms moderns de notes, sinó que formen part de la locució amb què en l’antic sistema hexacordal es denominava l’interval de tríton El sobrenom, encara ben conegut, ha quedat reduït a fet anecdòtic, però és un record viu del paper que ha tingut el tríton, potencialment destructor de la tonalitat

Les cordes d’aquests instruments s’anomenen amb els nombres ordinals seguint l’ordre de la seva disposició d’agut a greu prima, segona, tercera, etc La prima, la corda més aguda i de so més penetrant, és generalment la més emprada per a usos melòdics És la que suporta una major tensió i generalment és única, encara que els altres ordres ordre 2 siguin dobles El material de què és feta influeix decisivament sobre el timbre de l’instrument En els instruments moderns, les antigues cordes de budell han estat substituïdes per niló o metall, per la necessitat de major potència sonora