Resultats de la cerca

Originalment, fou un cant processional de l’altar a l’ambó, que sovint precedia les benediccions o altres accions litúrgiques El text, en llatí, es dividia en estrofes iguals sense tornada El terme conductus apareix esmentat per primer cop en manuscrits de mitjan segle XII, com ara el Codex calixtinus A l’etapa monòdica, es distingí dels altres gèneres contemporanis perquè no es basava en cap melodia preexistent N’hi havia de dos tipus sillàbics i melismàtics Hi ha exemples de conductus melismàtic en l’obra de Perotin, compositor de l’escola de Notre-Dame de París Juntament amb…

Dita també monofonia, és, juntament amb l’homofonia i la polifonia, una de les textures bàsiques de la música, tant si és occidental com no occidental Tanmateix, la textura monòdica no exclou la presència d’un acompanyament generalment improvisat o el doblatge de la melodia per a diferents veus o instruments La música monòdica pot presentar un important grau de complexitat melòdica, sobretot pel que fa a riquesa intervàllica Gran part del repertori folklòric presenta en general una textura monòdica L’exemple més antic de monodia en la tradició musical d’…

Aplicat tant a la música monòdica com a la polifònica, a partir del segle XVI s’anà substituint pel terme cadència

Sembla que al principi fou simplement una invocació del déu monòdica, sense divisió estròfica que introduïa la recitació d’un pas èpic Terpandre en feu l’esquema complet dividint-la en set parts una de central per al desenvolupament del mite Renovat al segle V aC, els hexàmetres dactílics tradicionals foren substituïts, i gradualment el nómos s’anà aproximant al ditirambe

Nasqué de la fusió de l’esperit popular de la cançó monòdica amb el llenguatge savi del motet contrapuntístic en imitacions Com el madrigal italià contemporani, és destinada a ésser cantada a cappella El nombre de veus és bastant variable, i el caràcter és molt divers No té estructura pròpia ben determinada Janequin fou, a la primera meitat del s XVI, el principal representant del gènere

Durant l’Edat Mitjana i el Renaixement aquest terme designà una gran quantitat de gèneres de música, especialment vocals, que van des de la cançó popular monòdica fins a la chanson francesa J Tinctoris definí carmen com a " quidquid cantari potest " 'allò que pot ser cantat' A l’Alemanya renaixentista donà nom també a peces polifòniques instrumentals, especialment a les basades en cançons Exemples d’aquest tipus d’obres es poden trobar en compositors com H Isaac, L Senfl o P Hofhaimer

Els textos, de temàtica popular i sovint dialectals, s’estructuren en grups de quatre versos, d’extensió i metre diversos En la seva forma més elaborada les diferents estrofes, d’idèntica melodia, van seguides d’una tornada nio -de tempo més ràpid i, de vegades, de metre contrastant- introduïda sovint per una sèrie de síllabes sense sentit anomenada lilolela La seva concepció purament vocal, contraposada a la de la cançó ballada de la qual sorgí monòdica i amb acompanyament instumental, la connecta segons alguns estudiosos amb els inicis del madrigal Tot i que les villotte…

Derivada del planctus llatí i del planh provençal ha estat conreada sobretot a França amb el nom de complainte

Estudià musicologia a la Universitat de Munic, on fou deixeble d’A Sandberger i Th Kroyer i es doctorà el 1918 Cursà els estudis de piano, composició i direcció a l’Akademie der Tonkunst de Munic Fou repertorista i director d’orquestra en diversos teatres alemanys Fundà 1945 i dirigí des del 1953 un institut de recerca musical a la Philologisch-Theologische Hochschule Obtingué un postdoctorat en musicologia a la Universitat d’Erlangen 1946, centre on esdevingué primer catedràtic d’aquesta matèria el 1956 Gran autoritat en l’estudi de la música medieval, fundà i edità Monumenta Monodica Medii…

Fou, amb Èsquil i Eurípides, el principal exponent de la tragèdia grega De la seva obra en resten només un drama satíric gairebé sencer i set tragèdies completes Segons un biògraf seu, Sòfocles mostrà de molt jove un gran talent musical, i és presentat com un bon intèrpret de cítara Sembla, no obstant això, que en l’obra del poeta, les intervencions musicals, reduïdes a les formes monòdica i coral, se circumscriuen a subratllar moments de dolor o d’alegria inconscient Nombrosos compositors s’han basat en les tragèdies de Sòfocles Pel que fa a les òperes, cal esmentar les versions…