Resultats de la cerca

Les seves primeres composicions giren entorn del simfonisme La ajorca de oro , 1918 Interessat per la música de teatre, escriví partitures de sarsueles d’èxit, com ara  La marchenera 1928, María la tempranica 1930, Luisa Fernanda 1932, una de les que assoliren més èxit, La Chulapona 1934 i María Manuela 1957 La seva darrera composició, l’òpera El poeta 1980, fou molt ben rebuda per la crítica Escriví també nombroses obres per a guitarra, entre d'altres,  Fandanguillo, arado y danza o Concierto de Castilla Des del 1974 fou president de la Societat General d'Autors, i des del 1978, president…

Inicià els estudis musicals amb José Rolón, Francisco Agea i Carlos Chávez al Conservatori Nacional de Música de Ciutat de Mèxic i els amplià a París, ciutat on visqué del 1951 al 1953 El 1955 es traslladà a Barcelona, on residí fins poc abans de morir, per estudiar composició amb Cristòfor Taltabull Estrenà a Mèxic l’òpera Severino 1961 al Liceu el 1966 També feu incursions en el món de la direcció d’orquestra i compongué música incidental El catàleg de la seva obra és format majoritàriament per peces per a veu i piano, amb una clara influència dels lieder de R Schumann, H Wolf i R Franz…

Es formà amb el seu pare, i posteriorment ho feu amb E García Marco i al Conservatori de Madrid També estudià filosofia i musicologia a les universitats de Madrid i Barcelona, i després a la Schola Cantorum Basilensis, on fou deixeble de Jaap Schröder Ha fet una eminent carrera de solista -és viola principal de l’Orquestra del Segle XVIII d’Amsterdam-, i ha dirigit nombroses orquestres barroques arreu del món La seva especialitat és la música hispànica dels segles XVII i XVIII, sobre la qual ha publicat diversos estudis Ha estat professor al Conservatori de Granollers i a la Universitat de…

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare, José Moreno Ballesteros, i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a mestre de composició Començà escrivint música simfònica La ajorca de oro , Capricho romántico , Cuadros castellanos , Zoraida , però aviat s’orientà cap al teatre musical, gènere en el qual s’especialitzà El 1925 estrenà la seva primera sarsuela, La mesonera de Tordesillas , al Teatro de la Zarzuela La seguiren altres, com Luisa Fernanda 1932, La chulapona 1934, Maravilla 1941, La Caramba 1942, La ilustre moza 1943, Polonesa…

A vuit anys fou admès com a nen cantor a la catedral de Saragossa Probablement en aquesta seu coincidí amb els seus germans José i Valero El 1731 obtingué la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1761 fou membre del tribunal d’oposicions per a la plaça d’organista de la catedral de València, que guanyà Manuel Narro En el decurs de la seva tasca d’organista a la seu tortosina tingué com a mestres de capella Josep Escorihuela i Valero Moreno Polo, el seu germà Joaquín Iturralde fou el successor com a organista de la catedral de Tortosa…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Manuel Penella i Raga, compositor i director del Conservatori de València Més tard estudià composició amb S Giner i violí amb A Goñi Exercí el càrrec d’organista de Sant Nicolau de València durant un cert temps i en aquesta època estrenà la sarsuela La fiesta del pueblo Aquesta fou seguida de prop de vuitanta obres escèniques més, entre sarsueles, comèdies musicals i revistes Entre les més destacades hi ha la sarsuela El gato montés 1916, el pasdoble de la qual obtingué èxit internacional a partir de l’estrena de l’obra a Nova York 1920, i la…

Inicià els estudis a València i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a professor de composició Amplià els estudis a Viena, Berlín i París, gràcies a una beca de la Fundación Conde de Cartagena El 1928 escriví la suite simfònica Pinceladas goyescas , la seva obra més difosa i amb la qual obtingué el Premio Nacional de Música, guardó que rebé altra vegada el 1933 per la Sonata en fa sostenido mayor per a violí i piano Cultivà tots els gèneres musicals i entre totes les seves obres destaquen les peces de cambra, la música per a piano, la música coral Vora…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare El 1977 fou premiat en el concurs Incontri Chitaristici di Gargano Ha collaborat estretament amb Teresa Berganza, i també amb el conjunt Hespèrion XX Ha participat en nombrosos concerts per Europa, Amèrica i Àsia, i ha impartit cursos en universitats i conservatoris d’arreu del món És el fundador de l’Ensemble La Romanesca 1990 i d’Orphénica Lyra, grups especialitzats en la interpretació de música renaixentista i barroca hispànica amb instruments històrics També fundà, amb el seu germà Emilio, el segell discogràfic Glossa Music, amb el qual ha…

Es formà musicalment a Cotacachi i, des del 1906, al Conservatori Nacional de Música de Quito Fou alumne de Dominico Brescia, el qual l’impulsà a recollir i estudiar la música indígena del seu país Dirigí la banda de l’armada equatoriana 1915-37 i fou director dels conservatoris de Cuenca 1937-40 i Guayaquil 1940-45 La seva aportació més important són els exemples musicals i les descripcions de les cerimònies dels indígenes de l’Equador Els seus enregistraments són especialment importants perquè constitueixen l’únic testimoni d’aquestes pràctiques És autor d’importants tractats d…

Fill del músic Manuel Penella i Raga, estudià amb ell i amb Salvador Giner i Andrés Goñi Per un accident hagué de deixar la carrera de violinista i fou organista a Sant Nicolau de València El 1897 passà a Amèrica, on fou mestre de la música militar de Quito Equador i dirigí sarsueles Tornà a València 1903 i es dedicà a la composició Entre les seves sarsueles destacaren El amor ciego, El gato montés València, Teatre Principal, 1916, que el féu cèlebre i fou estrenada a Nova York amb gran èxit el 1920, i Don Gil de Alcalá estrenada a Barcelona el 1932, amb llibret propi, i que assolí èxits a l’…