Resultats de la cerca

Ideat i fundat per l’activista cultural Pere Camps, que n'és el director, inicialment se centrà en establir un espai permanent per a la cançó d’autor al barri barceloní de Sants La primera edició oferí només vuit concerts, tots a les Cotxeres de Sants, però amb els anys tingué un creixement continu fins a consolidar-se Des dels primers anys del segle XXI programa prop d’un centenar d’actuacions en diversos locals de la ciutat Luz de Gas, Harlem Jazz Club, Barcelona Teatre Musical, l’Auditori, etc i d’altres municipis com L’Hospitalet, Sant Cugat del Vallès, Sant Boi de Llobregat i Viladecans…

Nasqué com a evolució del Festival d’Estiu de Caixa de Girona, que tenia lloc en el mateix espai L’estiu del 2001 establí un auditori per a 1500 persones i estrenà la primera edició amb l’actuació de Josep Carreras En els anys següents, el Festival mostrà una voluntat de captar grans figures internacionals i fer compatible el prestigi i la comercialitat El 2005 acollí Diana Ross, i el 2006, Bob Dylan En l’edició del 2007 hi actuaren figures com Liza Minnelli, Paul Anka, Joan Baez i el tàndem integrat per Elvis Costello i el pianista Allen Toussaint El 2008 hi actuaren Caetano…

El seu nom prové del pòrtic de l’església preromànica situat en el conjunt monumental del monestir de Sant Feliu de Guíxols, i nasqué tot prenent el relleu als actes culturals que se celebraven a la veïna s’Agaró En les seves primeres dues dècades, el festival, el més antic que se celebra a Catalunya, centrà la seva activitat en la música clàssica, les formacions de cobla i els esbarts dansaires El 1982, després d’algunes interrupcions, un grup de joves melòmans, integrants de les Joventuts Musicals de Catalunya, es feren càrrec de l’organització, i el desenvoluparen dins del marc de la…

Estudià amb CFC Fasch a partir del 1784 El 1800 es posà al capdavant de la Berliner Sing-Akademie, formació que es mostrà sensible a la recuperació del repertori de música coral del Barroc tardà d’autors com GF Händel i de JS Bach, de qui redescobrí la Passió segons sant Mateu A banda de fundar nombroses institucions dedicades a la pedagogia i interpretació musicals, Zelter tingué illustres deixebles com F Mendelssohn, a qui probablement inculcà l’interès per l’oratori i la figura de JS Bach Compongué més de 200 lieder , molts dels quals sobre textos de JW Goethe, mostra de la…

Es formà al Conservatorio dei Mendicanti, a Venècia, on mostrà una gran habilitat musical i un talent extraordinari per al violí El 1767 es casà amb el mestre de capella Ludovico Sirmen, amb el qual viatjà a França i Anglaterra, on oferí molts concerts El 1770 conegué Giuseppe Tartini, que, probablement, fou el seu mestre Compongué sis trios per a dos violins i violoncel, sis sonates per a dos violins, alguns duets, sis concerts per a violí i orquestra i sis quartets de corda que foren publicats a París el 1769 Molt apreciada per Leopold Mozart, les seves obres s’editaren a…

Fou colleccionista musical, escriptor i compositor El seu primer mestre de música fou R Tornar Coronat rei de Portugal el 1640, mostrà escàs interès per les qüestions d’estat i molt més per la música, art sobre el qual reuní una de les biblioteques més notables de la història, lamentablement perduda arran del terratrèmol que devastà Lisboa el 1755 Se’n conserva, però, un catàleg fet el 1649, gràcies al qual se sap que contenia centenars de volums de misses, magníficats, motets, salms, madrigals, villancets, música instrumental i tractats teòrics, especialment de compositors…

Deixeble de Longí a Atenes i de Plotí a Roma, passà molt de temps a Sicília Tot i polemitzar amb el cristianisme, en matèria musical adoptà punts de vista molt pròxims als que fixà ben aviat l’Església Acusà la música seglar de sensualisme, i en el seu De abstinentia mostrà que la dansa i la música distreuen l’home del fonamental, la concepció de Déu, a la qual només pot arribar mitjançant el silenci i la pura reflexió En el seu comentari a L’Harmonia de Ptolemeu mostrà els seus sòlids coneixements musicals, discutint aspectes del càlcul intervàllic proposat per…

Fou durant la Illustració que les idees de filòsofs com JJ Rousseau despertaren l’interès per aquells pobles i cultures que, en certa manera, encara no havien estat marcats per un procés de civilització Una excellent mostra musical d’aquest fenomen es troba en l’obra Les Indes galantes 1735, de JPh Rameau, on s’intentà recrear la música de pobles que, tot just, començaven a ésser coneguts per les primeres expedicions Dins d’aquest interès, cal esmentar l’anomenada música turca alla turca , de la qual Mozart mostrà alguns dels exemples més reeixits El rapte del serrall…

De formació autodidàctica, les crítiques favorables que rebé la seva Sonata per a piano 1903 el convenceren per a dedicar-se seriosament a la música Anà a Berlín, on estudià composició i direcció amb H Pfitzner El 1905, de nou a Holanda, es dedicà a la docència i fou director coral Professor de composició al Conservatori de Música d’Amsterdam des del 1919, n’esdevingué director en 1924-37 En un primer moment es mostrà més interessat en la música de cambra i centrà els seus esforços en aquest gènere, on es detecten clarament les influències del seu mestre, H Pfitzner Entre les…

Des de molt jove mostrà un gran interès per la música i la cultura popular del seu país d’origen, i cap al 1775 es traslladà a Londres, on es guanyà la vida com a intèrpret i professor d’arpa Entre el 1788 i el 1820 ocupà el lloc de bard del príncep de Galles i, més tard, del rei Compongué sonates i marxes i arranjà danses populars per a arpa i també per a teclat Entre les seves obres destaquen les recollides en Poetical Relicks of the Welsh Bards 1784, The Bardic Museum 1802 o The National Songs and Airs of Wales 1820 Així mateix, arranjà per a arpa o per a teclat obres de GF Händel i JC…