Resultats de la cerca

Un capità holandès és objecte d’una maledicció ha de navegar set anys per mars tempestuoses, i té un sol dia per a assolir l’amor pur d’una noia que el redimeixi altrament, ha de continuar navegant Estrenada a Dresden el 1842, fou la primera òpera no convencional de Wagner i la primera que figura actualment al repertori habitual

És, en realitat, una noia raptada a Itàlia —país evocat en el lied Kennst du das Land wo die Zitronen blühn ‘Coneixes el país dels llimoners en flor', musicat per Beethoven, Schubert i Wolf, i traduït al català per Joan Maragall— pels zíngars i rescatada per Meister Basant-se en la seva història, A Thomas compongué una òpera homònima, amb llibret de M Carré i J Barbier 1866 fou estrenada a Barcelona el 1875

Inicià estudis a Montserrat com a escolà, on coincidí amb Baltasar Simó Saldoni Tingué com a professors Francesc Sampere i, més tard, Josep Rosés, tots dos mestres de capella de Santa Maria del Pi de Barcelona El 1826 guanyà la plaça de mestre de capella a la catedral de Lleida, en substitució de Josep Méndez Allí desenvolupà una intensa tasca compositiva, tota de música religiosa, la qual fou considerada de gran originalitat en el seu temps El seu matrimoni amb una noia de la societat burgesa de Lleida i algunes complicacions de salut l’obligaren, el 1832, a renunciar el càrrec, en què fou…

Tracta dels amors d’un noi i una noia expòsits, que pasturen els ramats de llurs amos La ingenuïtat d’ambdós protagonistes, la iniciació sexual de Dafnis i la satisfacció a la fi de llur passió amorosa són els temes centrals de l’obra Ha estat traduïda al català per Ramon Miquel i Planas 1905, Joan Ll Puig-Franqueses 1931 i Jaume Berenguer i Amenós 1963 Aquesta faula ha originat una òpera ballet de Joseph Bodin de Boismortier 1747, una opereta paròdica d’Offenbach 1860 i una simfonia coreogràfica de Maurice Ravel 1912, escrita per encàrrec de Serge de Diaghilev, modèlica per la…

Germà del crític d’art Carles Pirozzini i Martí Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a La Gramalla , La Renaixença , Lo Gai Saber  i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic,…

Fou deixeble de Bonaventura Frigola S’inicià a deu anys amb l’Orquestra Juvenil, i més tard 1895, amb La Farnense Poc després es traslladà a Sant Feliu de Guíxols, on fou component de l’Orquestra Garreta La influència de Juli Garreta fou fonamental en la seva trajectòria, i tots dos formaren part del cercle amateur de música de cambra que es reunia a casa de Jaume Rovira L’any 1912 dirigí la cobla orquestra La Principal de Palafrugell i el 1920 entrà com a director de la Selvatana Dos anys després es traslladà a Barcelona, on fundà la Cobla Barcelona , de la qual esdevingué representant i, el…

Fou component de les cobles Caravana, de la qual fou fundador, Els Montgrins 1956-64, Baix Empordà i Foment de la Sardana És autor de més de setanta sardanes de talla popular i desimbolta, com Benvinguda , El padrí de Barcelona ,  Petó i natjada , L’Hereu i la Gracieta ,  Ofrena a Calonge , Encís guixolenc , La noia és gran , L’oncle Virtut  i L’aplec de l’Escala , i les obligades de dos fiscorns Cap d’Estopa 1953 i Estimat amic , de notori èxit entre els sardanistes Les seves collaboracions literàries en la premsa local i en la revista SOM  a partir de les seves vivències l’han convertit en…

Estudià música i alhora assistí a l’Escola de Marina El 1861 passà a formar part del Grup dels Cinc Abandonà l’exèrcit després d’escriure la primera simfonia 1865 i esdevingué catedràtic de composició del conservatori de Peterburg 1871, càrrec que l’allunyà de Mussorgskij Dirigí 1874-81 els concerts de l’Escola Lliure de Música i des del 1883 fou sotsdirector de la capella imperial Actuà per Europa com a director d’orquestra i alhora estrenà a Rússia òperes com La nit de maig 1880, Sneguročka ‘La noia de neu’, 1882, Sadko 1898, Mozart i Salieri 1898, Tsar Saltan 1900, La ciutat invisible de…

Vida S’inicià en la música a vuit anys, i aviat s’incorporà a la cobla Santjoanina com a intèrpret Posteriorment fou membre d’altres cors i cobles a Ribes de Freser, Olot, Granollers i Caçà de la Selva, vila on el 1913 fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana Entre el 1915 i el 1925 visqué a Ripoll, on fundà la Cobla L’Aliança i l’Orfeó de Ripoll, i dirigí els cors Flors de Maig i la Sempreviva, de Campdevànol En aquest període mantingué una relació epistolar amb E Morera, que l’ajudà en els seus estudis El 1925 entrà a l’Escola Municipal de Terrassa, de la qual fou també director En…