Resultats de la cerca

Aparegué a Europa cap a la fi del s XVIII i comprenia cinc figures i un galop final Les seves modalitats principals són les quadrilles nord-americanes i les dels llancers Offenbach n'inclogué sovint en les seves operetes

Estudiant de composició a la Universitat de Califòrnia del Sud i al Conservatori de París amb Fulbright Fellowship, algunes de les seves obres despertaren interès a les sales de concerts nord-americanes Entre aquestes cal destacar Spoon River , per a soprano, baríton i orquestra 1952, i l’òpera de cambra The Admirable Bash ville 1954, amb text de Bernard Shaw

Inicià els estudis musicals a la capital d’Estònia i completà la seva formació a Sant Petersburg amb Evgeni Mravinski A divuit anys inicià la seva carrera professional i el 1963 fou nomenat director de l’Òpera de Tallinn La seva presentació internacional tingué lloc el 1978 al Metropolitan Opera House de Nova York El 1980 emigrà als EUA, on inicià la seva collaboració amb les orquestres nord-americanes Des del 1990 és titular de l’Orquestra Simfònica de Detroit Ha enregistrat més de dos-cents discs amb un impressionant repertori, en el qual destaquen els autors…

Considerada una de les grans formacions de la segona meitat de la dècada dels setanta, la seva música conserva influències de rock amb protagonisme de melodies pop i piano Després d’editar el primer disc, Supertramp 1970, i de canvis en la formació, el 1974 publicà Crime of the Century El 1975 enregistrà el que fou el seu primer gran èxit, Crisis What Crisis Breakfast in America 1979 ocupà el número u de les llistes nord-americanes The Autobiography Of Supertramp 1988 marcà un llarg silenci que es trencà el 1997 amb el disc Some Things Never Change

El seu fundador, William Wilhelm Knabe Kreuzberg, Berlín 1803 - Baltimore, Maryland 1864, s’anticipà en uns vint anys al periple americà dels Steinway Després d’haver adquirit a Alemanya una sòlida formació cultural i en l’ofici de constructor, el 1833 emigrà als Estats Units i s’establí a Baltimore, al sud del país Superant la greu crisi econòmica provocada per la guerra de Secessió, els seus fills Ernest i William Knabe consolidaren la firma, n’obriren agències a Nova York i en altres ciutats nord-americanes i la convertiren en un dels principals competidors de Steinway i de…

Estudià piano i direcció orquestral a la Juilliard School de Nova York, on fou professor entre el 1968 i el 1971, i el 1961 debutà com a pianista a la mateixa ciutat La seva carrera s’orientà definitivament cap a la direcció orquestral i el 1968 dirigia la Juillard Ensemble, que continuà liderant en passar a ser Ensemble El 1972 fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra de Saint Paul Dirigí diverses orquestres nord-americanes fins al seu debut a Alemanya 1978, on triomfà a Stuttgart i Bayreuth El 1987 anà a Bonn, on prosseguí amb la seva especialitat la música…

La part més substancial de la seva formació es desenvolupà al Curtis Institut, on fou deixeble de R Serkin, K Silote i M Horszowski El 1943 aconseguí el premi Leventritt, i el mateix any interpretà el Concert núm 2 de J Brahms amb la Filharmònica de Nova York A partir d’aleshores desenvolupà una important carrera concertística, com a solista i també acompanyat de les principals orquestres nord-americanes El seu primer enregistrament, el Concert en do m de JS Bach, obtingué un èxit molt important Sovint formà trio amb el violinista Isaac Stern i el violoncellista…

El seu estil ampli, capaç de tocar amb la mateixa facilitat el pop o la música ètnica, combinat amb la cura dels texts, convertiren Talking Heads en una de les bandes més representatives dels anys vuitanta Debutaren el 1975 el seu primer disc, Talking Heads ‘77 , arribaria dos anys després Després de More Songs About Buildings and Food 1978, produït per Brian Eno i accèssit a les llistes nord-americanes, seguiren Fear of Music 1979, My Life in Bush of Ghosts 1981, Remain in Light 1980, The Name of This Band is Talking Heads 1982, Speaking in Tongues 1983, Stop Making…

Estudià al Radcliffe College i fou professora en diverses universitats nord-americanes Centrà les seves investigacions en el camp de la teoria del coneixement a partir del pensament del filòsof alemany Ernst Cassirer El problema de l’estatut cognitiu de la música -què i com significa, si és que significa quelcom- esdevingué la matriu de la resta de la seva reflexió sobre l’art "La música fa audible el temps", afirma en Feeling and Form 1953, llibre on continua la tasca iniciada en Philosophy in a new Key 1942 Aquest temps és definit en termes de durada, com l’…

Estudià piano, composició i direcció a Stuttgart 1923-28 El 1933 es doctorà en musicologia a la Universitat de Heidelberg, on fou alumne de Heinrich Besseler Visqué una temporada a Holanda 1933-39, i a partir del 1940 s’establí als Estats Units a causa de la seva oposició al règim nazi Fou professor en nombroses escoles i universitats nord-americanes i editor general dels volums Monuments of Renaissance Music , que publicà la Universitat de Chicago 1964-77 La seva tasca com a editor i estudiós, tant de tractats teòrics com de partitures musicals, el portà a plantejar…