Resultats de la cerca

Fou el primer compositor independent que visqué a Viena del seu art És autor d’una amplíssima producció, que comprèn aproximadament un centenar de simfonies, 80 quartets, 30 concerts, sonates per a piano i obres per a piano a quatre mans, com també composicions religioses 25 misses i cançons infantils Influí en la creació del classicisme musical vienès

Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de Marsov i cap al 1752 estudià amb el del seu poble, A Ebran El 1757 ja era organista a Opocno Tres anys després, gràcies a la intervenció de la comtessa Schaffgotsch, que n’havia quedat impressionada, es traslladà a Viena Allà estudià amb D von Dittersdorf, i aviat impartí classes IJ Pleyel fou alumne seu Amb un segon mecenes, viatjà alguns anys per Itàlia 1769-71, on conegué CW Gluck i pogué estrenar les seves òperes Demofoonte i Il trionfo di Clelia Roma, 1770 De retorn a Viena, i per la seva incipient malaltia mental, no li fou…

És el novè mode afegit als vuit modes eclesiàstics o gregorians i és considerat el precursor del mode menor

Cursà estudis universitaris a Leipzig, i musicals amb el seu pare A divuit anys entrà al servei del comte de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, on romangué tota la vida En les seves obres, poc conegudes, hom troba indicis de l’estil galant de la influència italiana que caracteritza el seu germà Johann Christian, però en les últimes, d’estil coral sobre texts del poeta Johann Gottfried Herder, amb el qual collaborà sovint, hi ha elements originals

Estudià composició amb T Schaeffer, i amb V Petrželka al Conservatori de Brno 1940-46 Continuà estudis a Praga amb P Borkovec i, gràcies a la Serenata , per a petita orquestra, obtingué una beca d’estudis als EUA, on assistí al curs d’estiu d’A Copland Posteriorment estudià amb BJ Martinu a Nova York 1947-48 A partir del 1968 visqué en diverses ciutats europees fins que s’establí a Ulm Característiques de la seva música són el marcat sentit del ritme, una instrumentació ben definida i clara i uns elements constructius gens carregats No descartà un cert grau d’humorisme i jocositat, clara…

El mot, que apareix usualment en els manuscrits litúrgics catalans del segle XII al segle XVI, és la denominació catalana de prosulla o prosella Inicialment era un procediment mnemotècnic aplicat a un melisma, però amb el temps esdevingué una petita seqüència de notable perfecció literària i musical Hom coneix més de 180 exemplars de verbetes, una bona part de les quals correspon a texts elaborats a Catalunya La música, com en els altres trops, és sillàbica, sense que aquest fet, assolit per la reconversió literària d’un melisma preexistent, pressuposi un pretès caràcter popular

És molt poc el que es coneix de la seva activitat fins el 1510, a part que seguí la carrera eclesiàstica i que l’exercí com a rector de Parenzo, a Ístria Molt probablement es formà i actuà en l’ambient venecià, i potser fou cantor i organista Entre el 1504 i el 1508 es dedicà a la composició, tal com ho testimonien els catorze fragments editats a Venècia per O Petrucci Per bé que les seves disset obres conegudes no revelen sempre un caràcter original, serveixen per a establir la seva capacitat per a la composició El 1510, a Roma, inicià la seva activitat com a editor -associat amb el…

Vida Fou el novè fill de Johann Sebastian Bach i el primer d’Anna Magdalena Wülken Format musicalment amb el seu pare, el 1750 tingué l’oportunitat de servir a la cort del comte Guillem de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, com a músic de cambra, lloc que no abandonà fins a la seva mort L’òptima relació amb el comte feu que aquest l’obsequiés generosament el 1755, molt probablement amb motiu del casament de JCF Bach amb Lucia Elisabeth de Münchhausen, cantant i filla d’un collega músic de la cort Les bones relacions amb el comte continuaren durant les penúries de la guerra dels Set…

Vida Fill d’actors aficionats que s’hagueren de professionalitzar per motius econòmics, de ben petit demostrà el seu talent musical i el gust per escriure petites composicions Estudià piano amb JH Griebel i teoria amb CF Rungenhagen Quan la família es traslladà a viure a Breslau continuà estudiant, en part de manera autodidàctica, diferents instruments de corda, i perfeccionà els seus coneixements de teoria i de composició amb els llibres de JG Albrechtsberger En aquesta època collaborà en la companyia dels seus pares, no tan sols tocant el violí i el violoncel a l’orquestra i component…

Al segle XVI, i fins a l’expansió de la moda dels castrati a la segona meitat del XVII, la veu de tenor, amb una tessitura molt similar a la del baríton modern, esdevingué la més important en el cant solista protagonisme compartit amb la veu de soprano en el repertori secular Fou en aquest període que sorgiren els primers tenors de fama internacional Giulio Caccini, compositor de Le nuove musiche i de Nove musiche e nuova maniera di scriverle obres fonamentals per a conèixer l’estil virtuós de les obres per a veu solista d’aquesta època, i Luigi Rossi, també cantant i compositor Si bé en les…