Resultats de la cerca

Des del segle V Tolosa de Llenguadoc fou un centre de litúrgia mossàrab gràcies a la presència visigòtica La música occitana es desenvolupà d’una manera independent i tingué aviat un teòric notable, Otgarius, abat de Sant Ponç, autor del tractat Musica Euchiriadis segle X Occitània desenvolupà una notació pròpia, l’anomenada aquitana Al costat d’una important florida de música religiosa, a la baixa edat mitjana, assolí una importància excepcional la dels trobadors en el camp de la música profana, entre els quals es destaquen Bernat de Ventadorn, Pèire Vidal, Jaufre Rudèl i Folquet de Marsella…

Com tots els de la seva família, es podia tocar amb plectre de ploma o directament amb els dits En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Les primeres referències a aquest instrument es troben en els textos dels trobadors occitans del segle XII Derivat del llatí citara , el terme cítola s’anà estenent progressivament a totes les llengües llatines de la Península Ibèrica, possiblement per a designar un instrument molt popular, ja que moltes vegades es troba associat a altres instruments populars d’ús habitual entre els joglars En les…

Vida Inicià la seva formació humanística, eclesiàstica i musical al monestir benedictí de Santo Domingo de Silos Burgos, on ingressà l’any 1950 El 1958 es traslladà a l’abadia de Saint Pierre de Solesmes País del Loira, on feu estudis superiors de teologia L’any 1962 es graduà a la Universitat Catòlica d’Angers Posteriorment amplià la seva formació a la Universitat Nacional d’Educació a Distància, on es llicencià en filologia romànica És especialista en cant gregorià i música medieval El seu càrrec de director del cor de monjos de l’abadia de Santo Domingo de Silos ha estat reconegut i…

En tota la història de la música dels Països d’Oc, només els trobadors crearen i desenvoluparen una identitat musical occitana, identitat que s’anà diluint a poc a poc fins a ser cada cop menys perceptible Efectivament, per bé que profundament musical, el seu art era per davant de tot literari, amb la prestigiosa cançó, el satíric o violent sirventès, el planh fúnebre o altres gèneres menors Guillem IX, comte de Poitiers 1070-1126, ha estat considerat el primer trobador Aquest moviment poeticomusical durà fins a mitjan segle XIII, i s’expandí per tot Europa trouvères de la França d’Oïl,…

Vida Segons explica la seva Vida , era fill d’un comerciant de Tolosa S’enamorà d’una rica dama burgesa i, a causa de la gelosia del marit, hagué d’abandonar Occitània i refugiar-se a Catalunya, on fou acollit pel trobador Guillem de Berguedà, que el convertí en el seu joglar Amb ell viatjà a Castella i treballà a la cort d’Alfons VIII, a qui dedicà tres de les seves cançons Després de la mort de Guillem de Berguedà entre el 1192 i el 1196 degué romandre a Catalunya durant un cert temps i sembla que fou llavors que entrà en relació amb la cort de Pere I de Catalunya i II d’Aragó, el qual…

Vida Sembla que era d’origen humil i, segons la seva Vida , estigué al servei del vescomte de Ventadorn Després passà a servir Elionor d’Aquitània, que el 1152 es casà amb Enric Plantagenet, futur Enric II d’Anglaterra Més tard entrà al servei del comte de Tolosa Raimon V 1148-94 i, un cop mort el comte, ingressà al monestir de Dalon, on és probable que morís Ventadorn és considerat el trobador més important, entre altres raons per l’alta qualitat de la seva música Se li atribueixen quaranta-cinc composicions poètiques, divuit de les quals es conserven encara amb la melodia completa i d’una…

El seu nom en occità és Bordèu i en francès Bordeaux Els monestirs occitans conrearen la música des de temps antics, i els trobadors sovintejaren aquesta ciutat Les principals esglésies -Sant Andreu i Sant Miquel- tenien escoles de cant i organistes La cort de l’arquebisbe fou el centre musical de Bordeus durant la Baixa Edat Mitjana El conreu de la música en l’àmbit privat era corrent i els salons literaris i artístics foren nombrosos entre els segles XVII i XIX Al llarg del segle XVIII la música religiosa decaigué i les societats formades per afeccionats o les confraries de…

Vida i obra Se li atribueixen nou composicions poètiques a part de quatre més d’atribució dubtosa, vuit de les quals porten música i es guarden a la Biblioteca Nacional de París En la composició no musicada S’ieu sabi’ aver guiardo Berenguer afirmà que serví lo coms Jaufres , identificat com a Gausfred III de Rosselló 1113-1164 Això desmenteix el que afirma la Vida del trobador, segons la qual la dama cantada per Berenguer de Palol fou Ermessenda d’Avinyó Cronològicament la dama ha de ser Maria de Peralada, documentada entre el 1176 i el 1201, muller de Bernat de Navata i casada en segones…

Vida i obra Identificat per François Pirot com a vescomte de Girona i d’Àger 1144 – ~ 1145 i primer vescomte de Cabrera ~1145 – ~ 1180 Guerau III de Cabrera , quan s’extingí el càrrec a Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer Recentment, però, Stefano M Cingolani l’identificà…

Biografia Fill primogènit de Ramon Berenguer IV , comte de Barcelona i príncep d’Aragó, i de Peronella I d'Aragó Ramon Berenguer IV, en el seu testament 1162, l’anomenà Ramon, però la seva mare Peronella, un any després, l’anomenà Alfons, probable concessió als aragonesos com a hereu directe d’Alfons I el Bataller Mort Ramon Berenguer IV i publicat el seu testament a la ciutat d’Osca, Alfons heretà el reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona l’any següent la reina Peronella renuncià tots els possibles drets dinàstics sobre el regne d’Aragó i Alfons fou rei amb tots els drets hereditaris…